Àlex Garrido era fins aquest cap de setmana l'alcalde de Manlleu. Ha dimitit després que hagi aparegut un vídeo on se'l veu en un local públic en estat d'embriaguesa. Pel que explicava Crònica Global, que és qui va fer públiques les imatges, els fets van passar “fa unes setmanes” en un restaurant “lounge” de Port d'Aro. Garrido va ser convidat a abandonar el local per haver begut massa, cosa que va fer sense problemes. És a dir, no hi va ha haver cap mena d'incident, ni cap baralla, ni van enxampar-lo conduint. Estava en un bar sense ficar-se amb ningú.

No, aquest peça no va de criticar o de no criticar l'alcalde des del punt de vista humà i personal, perquè ningú és ningú per criticar res dels comportaments privats de la gent. Va dels comportaments públics. Sobretot del debat que s'ha encetat a la xarxa entre els que criticaven que un alcalde anés borratxo en un restaurant i els que consideraven desproporcionat que hagués de dimitir per això. Entre els primers, els que deien que un càrrec públic no pot oferir aquest exemple i aquesta imatge, i menys en plena pandèmia. I entre els segons, el professor i exdiputat Germà Bel que piulava “És un despropòsit que l'alcalde de Manlleu hagi de renunciar per actituds de la seua vida privada que no infringeixen norma legal ni fan mal a tercers. Li 'han exhibit' un vici petit, sí. Però la perfecció no existeix; i qui no té vicis petits visibles, en té de grans amagats. Ull”. O altres que anaven més enllà i qualificaven les conseqüències dels fets com un efecte de l'onada de puritanisme en un món on cada cop es retallen més llibertats.

I ara vostè em dirà: “I el senyor ajuntalletres, què en pensa d'aquesta història?”. Doncs miri, de la mateixa manera que de vegades un alcalde no té més remei que prendre decisions que potser acaben perjudicant alguns dels seus ciutadans, quan un alcalde té la mala sort que l'enxampen com van enxampar al de Manlleu i el graven, n'ha d'assumir les conseqüències. Fins a dimitir? On hem posat actualment el llistó entre tots, sí. ¿Té dret un alcalde a emborratxar-se, a casa seva o a fora, sempre que aquesta circumstància no provoqui cap incident d'ordre públic? Allà ell (o ella), però en una societat en la qual els polítics estan permanentment observats amb un microscopi, el debat, crec, és si els estem exigint el que no els exigim a la resta dels ciutadans.

La professió de polític és la més exposada a la tafaneria, a la crítica i a la censura. Quan hi entren, la seva vida privada passa a ser totalment pública, amb exigències com la d'haver de declarar tot el que tenen, una absurditat molt fàcil de vulnerar per qui sí que ha entrat en política per enriquir-se. Un polític ha d'estar sempre vigilant què diu i a qui ho diu, no fos cas. Per culpa de la minoria que roba per a ell i roba per finançar el seu partit, tota la resta han passat a ser sospitosos. Però, permeti'm que li faci una pregunta: ¿Recorda escenes de jugadors de futbol i de bàsquet borratxos en rues de celebració de títols i fent ostentació d'un consum excessiu d'alcohol? Sí, oi? ¿Per què ha de dimitir l'alcalde de Manlleu i no ha de plegar (o al menys demanar perdó) un esportista, que és un ídol per milions de nens arreu del món i que l'exemple que els dóna és el d'anar totalment engatat en públic? ¿Què li fa més mal a aquesta societat de doble moral, un alcalde bevent en un local o un esportista bevent-se fins i tot l'aigua dels gerros a la part de dalt d'un bus de dos pisos davant centenars de milers de persones?  

I finalment, el que em volta pel cap: ¿qui va gravar les imatges va reconèixer l'alcalde immediatament o les va gravar perquè va veure algú begut? Sigui com sigui, han anat corrent de grup de whatsapp en grup de whatsapp fins que han arribat a algú que ha cregut que això era notícia? I aquí arribem a la gran pregunta de totes les preguntes: realment era notícia?