“La Fundació Amancio Ortega ha donat 280 milions d'euros perquè el Sistema Nacional de Salut compri deu equips de prototeràpia, els tractaments ara mateix més avançats per combatre el càncer, i que repartirà entre set comunitats autònomes”. Fins aquí la notícia d'avui mateix. A partir d'aquest moment, la cosa ja no va ni de tractaments ni de fundacions sinó d'evasió fiscal i de filantropia generosa. Ah, i de política, perquè els opinadors i usuaris de les xarxes de dretes (incloses les extremes) es manifesten molt a favor d'un gest que consideren farcit de solidaritat i els d'esquerres el critiquen molt perquè Ortega, propietari del monstre Inditex (Zara), paga molts dels seus impostos fora d'Espanya a través d'empreses offshore. Altres divisions possibles de pensament a favor i en contra són els que odien els rics pel fet de ser-ho i just pel contrari i els mitjans als quals Inditex els posa publicitat i els que no i el poden criticar i ho fan precisament per no posar-los publicitat. Per cert, estem parlant d'una fortuna que, segons la revista Forbes -especialitzada en el tema- és de seixanta-quatre mil set-cents seixanta-nou milions d'euros (64.769.000.000), que ja són milions. Tants que això no és un imperi sinó uns quants.

Primer debat: l'ús polític i mediàtic del gest. Per part del senyor Zara i d'altres que passaven per allà. Entre aquests últims, Pedro Sánchez. Després de la signatura de la donació, el Presidente ha piulat a twitter: “La prototeràpia és un tractament a l'alça que resulta clau per la curació de molts tipus de càncer. Avui signem un conveni que ens permetrà incorporar-lo al Sistema Nacional de Salud. El reforç de l'Estat del Benestar ha de ser un objectiu per tota la societat”. És a dir, la medalla se la posa ell i ni tan sols cita al que paga la festa. Però, en definitiva, com que accepta els diners i ho fa sortint a la foto, està beneint la manera -més o menys ètica segons qui opini- que el senyor Ortega té de passar comptes amb la Hisenda espanyola. Però aturem-nos aquí, en els comptes. De què estem parlant?

Com que servidor de vostè no té accés a la declaració de la renda del senyor Ortega i desconeix quantes empreses té fora d'Espanya i on les té, em fiaré del que ha publicat la premsa. L'empresa Inditex va pagar dels anys 2015 al 2020 8.171 d'euros en impostos i l'any passat van ser 4.689 milions, arreu del món, un 25,6% dels quals (1.200) els va ingressar a la Hisenda espanyola. Però la mare dels ous de la cosa es diu Pontegadea Inversiones, la societat patrimonial a través de la qual gestiona tant la seva participació personal a Inditex com el seu negoci immobiliari, que no és menor. Per aquesta banda, l'any 2020 va pagar en total mil cent seixanta-vuit milions, una tercera part dels quals a Espanya. Segons El Economista estem parlant de tres-cents noranta-dos milions d'euros. El que ens falta saber és quants en va guanyar en total, xifra que no s'aporta. I seria interessant per saber quin percentatge paga i, d'aquesta manera, sabríem en quin format fiscal ho fa. Però els seus negocis transnacionals fan que també pagui als Països Baixos, amb molts avantatges fiscals, on hi va declarar un benefici de tres-cents vint-i-vuit milions pels que en va pagar cent vint-i-set. També va abonar 58 milions a Suïssa, 45 als EUA, 43 a Mèxic, 40 a França, 30 al Regne Unit o 23 a Itàlia. En aquest cas tampoc sabem quants diners es va estalviar gràcies a no tributar el 100% a Espanya ni quin percentatge dels ingressos totals signifiquen aquestes quantitats.

Si sabem, en canvi, que per pagar menys impostos per la comprar d'un iot de 95 milions, Ortega va muntar tres societats a Malta que, segons un portaveu de la seva empresa, no va tenir una motivació fiscal sinó “de privacitat”. I això ens permet entrar en el segon debat, que és el que encén les passions: Comprar màquines que tracten el càncer a través de la seva fundació és filantropia i ganes de col·laborar amb la societat o una manera afegida  de tenir exempcions fiscals? Si és això segon, tant se val perquè el que interessa és tenir les màquines o és moralment condemnable?

Doncs miri, seré raret, però si haig de triar, prefereixo que tothom pagui els impostos que li toquen sense buscar dreceres per pagar menys, per molt legals que siguin. Que pagui el que toca i després la sanitat pública ja distribuirà els diners com cregui convenient. Sí, ja sé que potser ara vostè em dirà: “Tots els polítics són uns lladres i es fotran els diners a la butxaca”. Molt bé, suposant que això fos així, llavors què? Fem tots (i totis) el mateix i en comptes de pagar els impostos que ens toquen anem comprant coses seguint el nostre criteri i dins de les nostres possibilitats? Perquè no dubto que les màquines salvaran moltes vides, però potser aquests 280 milions ajuden més a la lluita contra el càncer i salven més vides invertits en un altre lloc. I sense necessitat de sortir a la premsa com un benefactor.