Madrid (ciutat i autonomia, no concepte) té un projecte. Els experts l'han definit amb una expressió molt tècnica: “topalante”. Així com per resumir-lo seria un aznarisme encara més populista que l'original i amb uns fonaments tant econòmics com ideològics molt més assentats. Als despatxos de les grans companyies i en la societat. Bàsicament perquè és la versió 3.0.

“Topalante” vol dir que tenen un objectiu. I hi van directes. Que, cert, no deixa de ser el model valencià de quan Camps, Zaplana & Barberà SL consistent en construir castells a l'aire, organitzar moltes coses que lluïen molt i permetien fer moltes abraçades a gent amb sobredosi de raig UVA i després ja ens trobarem 1/ Això qui ho paga i 2/ Qui recull els bocins de la destrossa. I allà, fins que van caure pel penya-segat, els van funcionar. I a Madrid de moment també. Tant que a les passades eleccions Isabel Díaz Ayuso va treure un 44,76% dels vots i 65 dels 136 diputats de la Asamblea amb el lema ¡Viva la libertad! Ara, si després resulta que la diferència de mortalitat COVID entre BCN i la capital del Regne va ser del 34,8% (a favor seu, esclar), miri escolti, no em vingui amb tristors que aquí anem de canyes i no ens trobem cap ex.

La propaganda ayusista ven una ciutat on hi passen coses i la gent és feliç, no com la trista i gris BCN on el centre és un immens cartell de “en lloguer”. Que Madrid té un model especulatiu, extractiu, neoliberal extrem, condemnat al col·lapse, i bla, bla, bla? Sí, però la gent està encantada. I si se suposa que BCN és d'esquerres, gràcies al favor de Manuel Valls, i és verda, feminista, cooperativa i no-se-què-més, per què no hi creen un model contraposat? Per què no aposten i vénen un model ideològic i social alternatiu a la festa per la festa?  

Sí, ja sabem que allà mai no els falta diner públic per fer aquestes coses ni l'ajut polític del Gobierno de torn, però estan aconseguint vendre una il·lusió. La seva il·lusió politico-partidista i ideològica? Sí! Però és que al final es tracta d'això. Miri, avui mateix han presentat el xiringuitoni Cantó, això que li han muntat a l’ex de tot i de tothom. Que resulta que ara Madrid serà la capital europea de l'espanyol.Textual. Reconeguem que la idea és brillant perquè si ho fos París -per exemple- seria preocupant. Per l'espanyol. I per Madrid. Bé, i seria complicat d'entendre. En general. Total, que “La Oficina del Espanyol” es presenta com un gran projecte de nacionalisme lingüístic que fa les delícies dels consumidors de l'ayusisme i arracona electoralment el voxisme. Es presenta com un hub on en comptes d'avions hi aterraran projectes per convertir Madrid en un centre de producció de projectes en espanyol. Amb grans somnis audiovisuals i musicals. Vaja, com fins ara, però sense José Luís Moreno, que en aquest moment està amb coses d'advocats. Però no pateixi que del terreny de joc hi surten Moreno i Macario i hi entren Nacho Cano i la seva piràmide asteca de 30 metres que és la metàfora perfecta del Madrid d'ara mateix.

L'ajuntament li ha cedit a l’ex Mecano una parcel·la municipal de deu mil metres quadrats i allà ell diu que hi construirà un teatre de 1.326 butaques (ni una més ni una menys) i un macroparc amb aparcament. Inversió total? Onze milions i mig d'euros per executar unes obres que duraran nou mesos. La cosa és saber què passarà d'aquí quatre anys quan finalitzi la cessió. ¿Allò acabarà com el circuït de formula 1 de València, que als valencians els va costar 100 milions d'euros més els 32 i mig que van caldre per pagar el deute que van deixar els promotors, o els madrilenys tindran més sort? En tot cas, d'aquí quatre anys ja en parlarem, perquè si la cosa els surt bé a Ayuso, al xiringuitoni i Cano i a la seva piràmide, serà un immens topalante. I si els surt malament, doncs com sempre no passarà res. De res.