Afegim Xavier García Albiol a la llista de noms que apareixen en això que ara anomenem “els papers de... (i aquí posi-hi el nom corresponent)”. En altres casos, els afectats han sortit explicant que era una cosa de la família, que sí que tenien una offshore però que estava inactiva, que si el gos se'ls havia menjat els deures... En canvi, ell s'ha limitat a dir que el que ha fet no era il·legal i que no s'ha embutxacat un euro, que és una manera de dir sense dir que això no era seu. I si no era seu, però ell hi constava com a apoderat, de qui era? Bé, doncs de moment ja ha aparegut un soci, Ramon Riera, històric regidor del PP de la ciutat. Veurem què més acabem sabent i si els seus li tallen el coll. En tot cas, el tema torna a ser “Badalona, la ciutat legionària”, i que rep aquest nom que m'acabo d'inventar perquè els alcaldes i alcaldesses desfilen a la carrera i, efectivament, amb la cabra, que seria la metàfora de l'espectacle que anem oferint. Sense parar.

Feia massa temps que al despatx de l'alcaldia hi havia la mateixa persona i ja ens avorríem. No hem pogut suportar tanta monotonia i algú ha filtrat el cas. Perquè, de vegades, quan les alternatives no quallen a causa que l'aigua i l'oli no es barregen ni amb un minipimer industrial, les coses necessiten una empenteta. I si pot ser, millor davant d'un barranc i amb cocodrils i piranyes afamades a baix. I la carpeta Badalona ja ha marxat de BCN i ha aterrat a La Moncloa, fixi's si som importants. De moment.

Per entendre la magnitud de la cabra li recordo que des del 21 de maig del 2015 i fins avui, cinc persones han dut la vara a Badalona, pràcticament una per any: Xavier García Albiol, Dolors Sabater, Àlex Pastor (detingut en ple confinament per donar positiu de tot menys per coronavirus i agredir un mosso), Aïda Llaurador (interina després del cas Pastor) i novament García Albiol, que a les últimes eleccions va treure onze regidors de vint-i-set i va ser alcalde per majoria simple davant la impossibilitat de la resta de partits per posar-se d'acord. I pel mig, mocions de censura i de confiança, la marxa de dos dels últims caps de llista (Dolors Sabater de Guanyem Badalona al Parlament i Oriol Lladó d'Esquerra a un càrrec intern del partit a BCN) i una ciutat a la deriva, que aquest és el problema. El gran problema. Però abans, un parell de xifres per entendre “el fenomen Albiol”.

Les eleccions municipals van coincidir amb les europees i això va permetre veure la realitat que molts de fora de la ciutat no volen entendre. I aquesta realitat agradarà o no i ignorar-la evita haver de fer autocrítica, però és la que és. El García Albiol candidat a alcalde pel seu propi partit, que a Badalona és el PA ―Partit d'Albiol― i no el PP, va treure 37.500 vots dels cent mil emesos. A les europees, que eren a l'urna del costat, el PP en va treure 11.775. O sigui, unes vint-i-set mil persones que van confiar en Albiol no van confiar en Dolors Montserrat, que era la cap de llista del que, en teoria, era el mateix partit. Paral·lelament, el PSC treia 28 mil vots a les europees i 20 mil a les municipals i Junts 15.700 i 5.140. Això traduït vol dir que vuit mil votants socialistes i deu mil sis-cents puigdemontistes van optar per Albiol i, en menor mesura, per altres candidatures. Saber què va passar amb Esquerra és més complicat perquè van anar en coalició amb Guanyem Badalona (però l'endemà de les eleccions ja van partir peres).

La pregunta, novament, torna a ser “I ara, què?”. ¿Què passarà amb la tercera ciutat del país (més o menys empatada en habitants amb la quarta que és Terrassa), una ciutat que fa anys funciona per inèrcia i on és impossible dur a terme un projecte, una idea, un model, alguna cosa. Mentre els partits es barallen, fan les paus, es tornen a barallar i finalment teixeixen pactes que no se sostenen per enlloc i que no es creuen ni ells, la ciutat no sap on va, cau a trossos, és un desgavell i veu com molts funcionaris de l'ajuntament dels que sostenien el cartró pedra s'estan jubilant. Sembla, almenys aquesta tarda, que tindrem nou alcalde i que serà el socialista Rubén Guijarro. Un senyor endreçat, que sap fer subjecte, verb i predicat i que de moment demà comença una roda de consultes amb la resta de partits, però que governarà un exèrcit de Pancho Villa que serà la suma d'uns projectes absolutament oposats i que només tenen en comú anar en contra de García Albiol. La cabra ha vingut per quedar-se. Aquí, a Cabralona.