Sí, sí, és molt greu que un dijous qualsevol aparegui una sentència del Tribunal Suprem, referida al cobrament inadequat que han fet els bancs en un dels tràmits relacionat amb les hipoteques, i que la primera pregunta que ens fem tots els humans bípedes que no som cap banc sigui: “I ara, això que hauran de tornar i que ja no podran cobrar, com ens ho cobraran a partir d'ara?”.
Sí, sí, i és molt greu que 24 hores després que tots els humans bípedes ens hàgim fet aquesta pregunta, la resposta sigui que el Tribunal Suprem s'esmeni a si mateix, amb la qual cosa ens han donat la resposta en un temps rècord. I la resposta que hem rebut és: ves que al final no ens ho cobrin per cap banda perquè és que ni ho pagaran.
Sí, sí, és molt greu que el Tribunal Suprem prengui una decisió un dijous i que el mateix Tribunal Suprem aparegui l'endemà dient que es mirarà millor aquesta decisió perquè és que en un principi s'hi havia fixat una miqueta malament i resulta que potser la cosa no era ben bé aquella perquè la vida és molt dura i el que avui és blanc, demà és vermell.
Sí, si, és molt greu que un Tribunal Suprem canviï radicalment d'opinió en només 24 hores i que s'esmeni a si mateix. És molt greu i molt estrany. I no ho dic jo, ho diu un senyor que hi entén molt del tema. Es diu Jordi Nieva-Fenoll i és catedràtic de Dret processal:
Sí, sí, és molt greu per la mateixa independència interna del Tribunal Suprem que canviï d'opinió tan ràpidament sobre una decisió presa per ell mateix. Escolti, si el Suprem pensa que una cosa és A, és inaudit que 24 hores després el Suprem digui que s'ho mirarà a veure si acaba pensant que és B. Què ens està dient el Suprem, que el Suprem pren decisions a la babalà? El Suprem ens està dient que les decisions que pren el Suprem són precipitades? El Suprem ens està dient que les seves sentències són incorrectes?
Sí, sí, és molt greu que el Tribunal Suprem es presenti un recurs contra si mateix, d'ofici i de manera no oficial, sense que hagi calgut que el VOX de torn hagi entrat un sol paper al Suprem.
Sí, sí, és molt greu que el Tribunal Suprem s'esmeni a si mateix en només 24 hores amb un argument tan rocambolesc com el de l'enorme “impacte econòmic i social” de la seva primera decisió. A veure, impacte econòmic, efectivament, per als bancs. Esclar. Perquè ens han cobrat uns 4 mil milions d'euros que el Suprem considera que no ens haurien d'haver cobrat i que el Suprem considera que potser sí. I 4 mil milions d'euros són un impacte, sí. I pel que fa a l'impacte social, aquest ja haurien d’explicar-me’l perquè ara mateix no sé a què es refereixen. A no ser que parlin del patiment dels pobres senyors banquers.
Tot això i algunes coses més són molt greus, efectivament. Però considero que el més greu d'aquesta història és que al Tribunal Suprem espanyol no l'importi que tots (i totes) tinguem la impressió que aquí ha passat alguna cosa estranya. El més greu és que al Suprem li llepi un peu (i part de l'altre) que pensem que ha rebut pressions i per això ha canviat d'opinió.
El més greu de tot és que al Suprem no l'importa oferir la imatge pública d'haver rebut pressions i d'haver-les acceptat. El més greu és que no els importi el descrèdit social que aquest cas els pot comportar. Se senten tan impunes i tan per sobre del populatxo, que se'ls refot la imatge que la gent tingui de la institució.
El més greu de tot plegat és que el Tribunal Suprem espanyol sap que actuar d'aquesta manera no tindrà cap conseqüència.