Diumenge a la nit vaig rebre un missatge d'una amiga en el qual em feia la següent pregunta: “No escriuràs res sobre el Bisbe de Solsona?”. La meva resposta —immediata— va ser: “No. No tinc res a dir”. I és que, efectivament no tinc res a dir. Xavier Novell, ara ja bisbe emèrit de Solsona, ha pres una decisió personal i, qui soc per jutjar-lo, per criticar-lo o per censurar-lo? Era bisbe, s'ha enamorat i havia de triar. I ha triat amor. Doncs l'únic que puc dir-li és que, com a totes les persones contra les quals no hi tinc res personal, li desitjo que sigui molt feliç i que no s'hagi equivocat en la seva elecció. I res més. Perquè tothom ha de poder triar quina vol que sigui la seva vida i, davant d'això —crec—, el que ha de fer la resta és callar i respectar-ho. Perquè tothom se sap “lu seu” i els altres no n'han de fotre res.

Però després, pensant, sí que tinc una cosa a dir. I, precisament, té a veure amb la meva postura de no tenir res a dir. Servidor de vostè respecta escrupolosament el dret d'en Xavier Novell a prendre les decisions que afecten la seva vida personal. I li diré més, entenent que aquest és un cas que ho té tot per repassar-lo per dalt i per baix —començant perquè qui esbomba la veritat sobre la seva misteriosa renuncia és un mitjà digital religiós del qual ningú en sabia res fins ahir i al qual ara li ha esclatat el servidor; i acabant en que ara tothom s'apunta a dir que si el bisbe està malament del cap o que si té el dimoni dins d'ell—, tampoc m'apuntaré al linxament d'algú que —suposo— ho deu estar passant malament. Ara bé, mentre ell ha estat mossèn i bisbe, ha respectat les decisions dels altres? I aquí sí que hi tinc a dir, no només d'ell sinó del seu gremi.

L'ara bisbe emèrit s'ha passat la vida jutjant els altres. S'ha ficat en la vida i en la moral de persones a qui ni tan sols coneixia. Ha criticat molt durament models de família que ara ell reprodueix i és probable que fent-t'ho hagi provocat situacions personals complicades en persones realment creients que, com ara ha fet ell, davant de decisions no-senzilles també han triat l’amor. Amor a una persona divorciada o a una persona del seu mateix sexe.

L'ara bisbe emèrit va dir en una Glosa Dominical: “Em pregunto si el fenomen creixent de la confusió en l'orientació sexual de molts nois adolescents no es deu a que a la cultura occidental la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda, fins i tot la virilitat estaria qüestionada”. Quan va dir-ho, ¿ell què en sabia de les causes per les quals a una persona li atrauen les persones del seu mateix sexe? És que ni tant sols cal que existeixi “una causa”. Li atrauen i punt. I qui pateix la confusió és qui no ho entén. Però és que la seva resposta al sidral que es va organitzar per aquestes paraules va ser demanar perdó a qui s’hagués pogut ofendre —un clàssic de la disculpa que no ho és— amb un “continuaré presentant sense por la visió cristiana sobre la persona i les conseqüències morals que se'n deriven”. Que traduït vol dir: “seguiré sent jo qui us digui com ha de ser la vostra moral”. El pitjor va ser quan va anar més enllà i va començar a organitzar “teràpies de conversió pels homosexuals”, unes practiques que “curen” la “malaltia”. I ho fan de tal manera que l'angoixa i la pressió que pateixen alguns dels participants deriven en grans depressions i casos de suïcidi.

Però el Novell bisbe, que també ha estat contrari a l'ús del condó, ha dit de l'avortament que “és el genocidi més greu i terrible de la nostra humanitat” comparant-lo amb els morts per la COVID: “Quan llegim que ja hem arribat a aquestes xifres tan altes de víctimes, ens esfereïm. Hipòcrites! Però si això és el que provoquem cada any a causa de l'egoisme que brolla del cor ferit d'aquesta generació sense amor!”.

Amor! Parlava d'amor! I ara que ell ha pres una decisió molt difícil i complicada justament per amor, què creu que hauria opinat en Xavier Novell bisbe del Xavier Novell enamorat d'una divorciada? Hauria tingut amb si mateix aquesta caritat cristiana que massa sovint l'església manifesta cap a si mateixa, però de la qual no n'és gens practicant amb el proïsme?