Vostè és mala persona i és pobre? Doncs ha begut oli. Vostè és mala persona però té molts diners? Doncs no pateixi, que pot comprar-se la indulgència de molta gent i passar a la història com una bona persona. De fet, la història de la humanitat està plena de cabrons molt rics (i de cabrones molt riques) que són considerats (i considerades) per tothom com unes persones modèliques. I alguns encara avui són exemple de virtut.

Amb els països passa el mateix. Si vostè és un país pobre, no el respectarà ningú. Encara que sigui modèlic en tot. Però si li surten els dòlars per les orelles (o els euros, o els iuans), no pateixi, que el respectaran i li riuran totes les gràcies. És així com règims absolutament execrables, corruptes, sàtrapes, que apliquen lleis medievals i on els drets humans de tota mena són inexistents, però tenen petroli o són una potència econòmica, acaben sent països que “a veure, tenen les seves cosetes, però quan els tractes són bona gent. Roben i maten, però com que tenen molts bitllets, aquests petits detallets queden tapats i no es veuen”.

A partir del moment en què tu vas a un d'aquests països perquè t'ofereixen anar-hi com a treballador molt qualificat, et donen totes les facilitats per fer la teva feina, posen a la teva disposició els mitjans que calguin, et tracten com a un maharajà i el teu compte corrent comença a tenir molts zeros (però molts), comences a veure les coses amb una indulgència que no manifestaries si treballessis 18 hores al dia al mateix soterrani repugnant on després hi dorms i cobrant 5 euros a la setmana. Vaja, que com més zeros tens darrere d'un número qualsevol (millor del 5 al 9), millor et cau qui te'ls ingressa.

I com que aquests països coneixen perfectament les debilitats humanes, inverteixen en imatge. Bé, més que invertir-hi la compren. I va ser així com Qatar va aconseguir tenir el Mundial de futbol del 2022. Amb molts diners va aconseguir que qui havia de votar-los com a seu, ho fessin. I amb molt diners va anar a les principals lligues del món i els va dir: “Sabeu què passa? Que aquí a l'estiu fa una miqueta de calor. Per tant jugarem el Mundial a l'hivern i vosaltres canviareu les dates de totes les vostres competicions. I a callar”.

I així va ser com l'Aràbia Saudita s'ha comprat el ral·li Dakar i les Supercopes de futbol d'Itàlia i Espanya: “Quant valen? Doncs posin-me'n tres de cada”. L'Aràbia Saudita, un país on estan prohibides les relacions extramatrimonials i l'alcohol, decapiten els traficants de drogues, les dones són considerades com a mobles i tot just ara comencen a deixar-les entrar als camps de futbol o conduir i on l'homosexualitat està castigada amb fuetades, presó o pena de mort.

Però, esclar, això són detallets menors que s'obliden molt quan els senyors saudites truquen a la porta de casa teva, en aquest cas la de la Federación Española de Futbol (FEF), i li diuen: “Guaitin, aquí tenim 120 milions d'euros. 60 van per a vostès i 60 per als quatre clubs que farem venir. Els volen? Sí? Doncs ja poden començar a fer-nos la gara-gara. Però molt”.

Total, que la Lliga espanyola s'ha aturat un cap de setmana de competició perquè es jugui una competició que s'han hagut d'inventar, que la disputen dos equips que no haurien de fer-ho perquè no van guanyar cap competició i que no interessa a ningú. Bé, a ningú no. Als que cobren els 120 milions, sí. I molt. I visca l'Aràbia Saudita i la seva democràcia!!!