Havíem quedat que la Marató de TV3 era una cosa que depassava el debat partidari. Havíem consensuat que quedava al marge de la picabaralla política i de l'agror permanent en la qual estem instal·lats. La Marató era un exemple de país solidari demostrant que quan convé va a una. I també, per què no dir-ho, un moment que ens reconforta molt perquè ens mirem al seu mirall i ens agradem. Quan surt la xifra aquella, ja de matinada, amb mooolts dígits, no podem evitar exclamar internament un “som collonuts”. Aquest any, però, de moment la cosa va pel pedregar en una part de la Marató, la del disc.

Cada edició, a part de la gala televisiva del diumenge de mig desembre, inclou diverses iniciatives solidàries entre les quals destaquen el llibre i allò que anomenen “el disc”. Un disc que ara és un CD venut conjuntament amb els diaris de paper i a través de la plataforma iTunes, però que en seguim dient “el disc” per entendre'ns. Sí, perquè el 99,9% de la música la sentim en streaming, però això no té un nom físic. Si diem que ja és a la venda “el núvol de la Marató”, ens perdríem. El problema és que cada cop hi ha més generacions que no tenen ni idea del que és “un disc” i potser no entenen el concepte o els sona a antic.  

La gràcia d’aquest disc-CD-iTunes és que s'hi canten en català peces d'estils molt diversos i que originalment no s'han creat necessàriament en català sinó en anglès, espanyol o algun altre idioma i les interpreten cantants catalans però també d'altres orígens i que s'expressen en altres llengües. Doncs bé, ha començat un boicot contra aquest disc, el que ja es pot reservar online i que podrà comprar-se físicament diumenge. Per què? Perquè hi participa el cantant Francisco.

Ara no m'entretindré en recordar les barbaritats que ha dit el tal Francisco sobre Catalunya, els catalans i l'idioma català. Però les hi resumiré dient-li que aquest senyor no és gaire partidari de cap de les tres coses. En general. I només li faré memòria de quan l'any 2015 es van saber els resultats de les eleccions al nostre país i va dir que, tenint en compte la victòria dels partits indepes, a partir d'aquell moment no compraria cap producte català.

Els defensors del boicot argumenten que no és admissible acceptar la col·laboració d'un individu que s'ha anat acostant als postulats de VOX i que, per molt que al disc-CD-iTunes hi canti en català, ha manifestat repetidament el seu rebuig a aquesta llengua. De fet, mantenint el que va dir, Francisco no comprarà el disc-CD-iTunes. L’Àngel Lacalle, director del projecte, va defensar la participació del cantant valencià al programa de Mariola Dinarès a Cataràdio dient que “han passat cinc anys d'aquelles declaracions i ara Francisco ha fet un pas endavant per cantar en català perquè vol ser a La Marató i donar-li suport”.

Una postura i la contrària em plantegen dues preguntes creuades: ¿Hem de blanquejar un senyor que va dir el que va dir i que no ha rectificat, quan ho podria haver fet perfectament? ¿Qui som nosaltres per negar-li a algú la solidaritat, per molt que hagi tingut postures totalment oposades a les nostres, i en un projecte on del que es tracta és d'unir? Pel que fa a la meva opinió, el que no entenc és el criteri de selecció i el do de l'oportunitat.

Al món hi ha milers de cantants, però que hagin fet declaracions com les que va fer Francisco, només hi ha Francisco. I van i el trien a ell. Ningú va pensar que això generaria polèmica? Tenint en compte que no era un intèrpret fonamental pel projecte, no podrien haver-se’l estalviat? Quin interès hi havia que hi participés precisament Francisco? I si n'hi havia un o van decidir que era molt important que hi fos, per què no ens ho van explicar abans de esclatés la polèmica? Sap allò de posar la bena abans de la ferida? Coi, doncs no costa res, no? Per eviitar malentesos en projectes que pretenen la solidaritat en bon rotllo.