Cada dia de judici anem afegint noves paraules i frases al diccionari de la Causa especial 20907/2017. La d'avui, en la vessant lúdico-festiva, és “Cabo Pérez y Cabo Puig”. L'autor és Ángel Gozalo, el general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya durant l'1-O, i l'ha dit en un moment donat per posar un exemple. Preciosa. L'expressió.

En la vessant de frases peròquèmestàdientaravostè, avui han aparegut com a actes de violència “les cadenes humanes” i la gent asseguda al terra. I de propina, l'efecte invers del gas pebre que no era de pebre. Aquest últim concepte és tan complex que ens hi hem de detenir una estona.

El senyor Gozalo ens ha explicat que els guàrdies civils van usar l’1-O uns esprais que podrien semblar gas pebre, però que no eren de pebre. Sense aclarir si eren de bitxo, tabasco o wasabi. I resulta que aquesta arma té una particularitat consistent que si el policia que l'empra dirigeix el dispensador cap a si mateix, es ruixa. Sap com allò de pixar a alta mar o llençar les cendres de la tieta, que sempre cal fer-ho a favor de vent, doncs el mateix però en picant. Un aclariment, el del senyor Gozalo, com dient: “ep, vigilem, que aquesta arma pot posar en risc la salut de qui l'utilitza. Sobretot si no apunta bé”.  

Però el premi al concepte que passarà a la història de la humanitat mundial amb folre i manilles el guanya el moment en que el senyor Gozalo ha afirmat que l'expressió “defensem les urnes” és un “llenguatge prebèl·lic”. O sigui, aquest senyor que té un càrrec mooolt important en un cos de seguretat que ens ha de salvaguardar la democràcia, ha dit en un tribunal, i a més Suprem, que defensar voler votar i defensar una urna no és violència, no, sinó que directament és voler la guerra. Per tant el sufragi dels ciutadans és com allò dels Germans Marx, però adaptat: “Más papeletas, es la guerra”...

Afirmar això explica tantes coses de qui ho diu. I no necessàriament favorables. I sentir això fa que em pregunti on, com i qui li ha ensenyat a aquest senyor quina és la seva funció dins la societat.

Tampoc ha estat malament quan, i ja que ens hem posat cinematogràfics, gràcies a un altre dels testimonis hem viscut el moment “Aquelles imatges que el vent s'endugué”. Ni Pérez de los Cobos, ni avui Sebastian Trapote, cap del CNP a Catalunya durant l’1-O, han sabut explicar per què les imatges gravades pels cossos de seguretat espanyols no van ser aportades al sumari. Això seria com un VAR, però en comptes d'anar de gols i orsais, va d'hòsties. Si l'acusació afirma que la gent va pegar a policies i guàrdies civils i ells tenen imatges del que va passar durant les seves actuacions, doncs que les ensenyin, no? No hi ha millor manera de provar que això va ser així.

Ei, jo parlo per mi, però si m'acusen d'haver pegat una persona pel carrer, jo afirmo que a qui van pegar va ser a mi, i jo tinc imatges de l'incident, el primer que faig és mostrar-les. I s'ha acabat el tema perquè és la millor manera de deixar clar que dic la veritat. Ara bé, vostè no trobaria estrany que jo oferís una versió dels fets, però no ensenyés les imatges que tinc i que provarien el que dic?

I de la resta li destaco que 1/ José Antonio Nieto, secretari d'Estat de Seguretat quan els fets que ens ocupen, va dir dilluns que la policia tenia ordre judicial per entrar a la seu de la CUP el 20-S. Avui Trapote ha dit que no. Per tant, un dels dos menteix i mentir quan ets testimoni és un delicte, 2/ Trapote ha desmentit que hi haguessin avis i discapacitats fent d'escuts humans. En tot cas als llocs de votació “hi havia algun nen” i 3/ per demostrar el clima de violència existent, Ángel Gozalo ha manifestat que va comptar “131 conductes de desafecció a la Guàrdia Civil”. He buscat al codi penal i no hi he sabut trobar quina mena de delicte violent és aquest. Però esclar, si defensar voler votar és cridar a un clima prebèl·lic, no vull ni imaginar que deu ser manifestar 131 manques d'afecte o d'estimació a la Guàrdia Civil.