“Portes tot el dia treballant, són les 22:30 hores i ja estàs pensant en tancar el bar quan acabis de despatxar tots els sopars que estàs preparant a corre-cuita. Tot d'una entra una parella de la Guàrdia Civil i et demanen 2 cafès, un d'ells ‘llarg i amb gel’. Els poses els cafès, segueixes treballant. Et diuen des de la barra; el guàrdia de el cafè opina que n'hi has posat poc. Li dius que si vol, li poses un altre igual, però que haurà d'esperar. Segueixes treballant. Et torna a cridar l'atenció, demana el full de reclamacions. La cosa es posa seriosa. Li preguntes quin problema hi ha i et repeteix que no li ha agradat el cafè. Li expliques que és el que poses sempre quan es demana un sol amb gel. Torna a demanar el full de reclamacions. La hi dones, resignada, i pensant en acabar com més aviat amb això. Tampoc està d'acord amb el full, diu que no és el correcte. Comences a estar tensa. Truques al teu marit per preguntar-li si hi ha un altre tipus de fulles; no existeixen. L'hi dius al guàrdia, que insisteix que no li val. Avises a la Policia Foral de Navarra perquè ho aclareixi. El guàrdia civil es nega a parlar amb ells, diu que no necessita una segona opinió, i et demana la documentació personal i la de bar. Li lliures el carnet de conduir demanant que s'acabi tot això com més aviat per poder seguir treballant. El Guàrdia, cada vegada més crescut. Arribats aquí, l'agent et diu que surtis fora, amb ell, i sents ràbia i por. Respons que no et deixaràs acollonir, que estàs treballant i que si havien acabat de comprovar dades, se n'anessin d'una vegada. L'agent informa que van a detenir-me. No t'ho creus. Acabes emmanillada, detinguda i conduïda en un cotxe patrulla de la Guàrdia Civil cap a un calabós. Tot per un cafè amb gel. Denúncies l'abús. Hi ha un judici, et donen la raó. El Guàrdia recorre, hi ha un altre judici més d'un any després. L'absolen de tot. Tot això no és ficció. Va passar el 28 de juliol de 2019 al bar de l'estació de servei de Legarda, Navarra, en plena A-12”.

Aquesta història l'ha explicat avui al seu compte de twitter la usuària @JotaPGalindo, que és la dona protagonista d'aquesta història. A banda d'això enllaça dues notícies del diari Noticias de Navarra, que ha seguit el cas. En la primera, del passat 24 de març, hi explicava el judici, amb moments com aquest: “L'agent va seguir tossut amb el full de reclamacions. ‘Percebia una hostilitat palpable al local. Hi havia menyspreu i humiliació perquè ella tractava de desautoritzar-nos. Li vaig dir a un company que truqués al brigada en cap per notificar els fets’. I la fiscal li ha preguntat: ‘Però quins fets? Què havia de comunicar?”.

En la publicada fa dos dies explicava: “La Secció Primera de l'Audiència Provincial ha absolt un guàrdia civil que va detenir una cambrera a l'àrea de servei de l'autovia A-12 després d'un incident arran de el cafè que li havia servit. A l'abril, el mateix tribunal li havia sentenciat a 6 mesos de suspensió de feina entenent que la seva actuació va ser ‘desproporcionada’, però el va condemnar per un delicte diferent de què havia estat acusat, fet que va portar al Tribunal Superior de Justícia de Navarra a ordenar a l'Audiència que dictés una nova sentència. (...) Ara, el mateix tribunal que l'havia condemnat per un delicte comès per funcionari públic contra la llibertat individual per imprudència greu, l'absol del de detenció il·legal pel qual la Fiscalia li reclamava 9 anys d'inhabilitació. En el seu dia, els magistrats van argumentar que tots dos delictes afectaven la llibertat, per la qual cosa no s'alterava el principi acusatori, un argument que va rebutjar el TSJN”.

Aquesta sentència la coneixíem vint-i-quatre hores abans que el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, José Luís Tovar, denunciés a Sant Andreu de la Barca les “dificultats professionals i familiars” viscudes pels agents destinats al nostre país els últims anys. I, la veritat, no entenc com hi poden haver hagut aquestes dificultats perquè aquí el cafè normalment ens el serveixen amb galetes, pinyes, faves, bolets, nates, castanyes i hòsties —consagrades—. Per cert, l'acte on van ser expressades aquestes paraules va presidir-lo el secretari d'Estat de Seguretat, Rafael Pérez, el Juan Valdez de les declaracions dels molt cafeters, i autor de la frase “La comissaria de Via Laietana és símbol de democràcia”. Sí, un símbol llarg amb gel, que va molt bé pels cops.