Avui en Jordi Cañas ha estat a Can Basté (RAC1). Com a candidat a eurodiputat. I, un cop més, no ha deixat ningú indiferent.

El senyor Cañas frueix provocant. Però a diferència d'Albert Rivera, ell sí que ha fet unes lectures. I això li permet fotre-les amb un fons argumental que estimula. Jo sempre que puc el sento o el llegeixo perquè les seves afirmacions fan que hagi de dedicar una estona a donar la volta a la seva idea i demostrar, naturalment, que no té raó. Perquè, com és evident, si Cañas diu una cosa i jo la contrària, un servidor sempre té la raó. I ell ho sap, però no ho vol reconèixer perquè és tímid.

Total, que aquest matí ha deixat anar que Esquerra i Vox “s'alimenten electoralment del mateix problema”. O sigui, que la gent que els vota ho fa impulsada pel mateix estímul social i, per tant, els ha situat en el populisme.

La idea és interessant. Sobretot per la causa que la provoca. Per blanquejar Vox, socis ocults de Ciutadans a Andalusia, Cañas necessita el “i tu més”. I això demostra que, al contrari del que defensa Cañas, efectivament, Vox són els seus socis. Si no, 1/ no li caldria aquesta giragonsa de normalitzar Vox a través de la comparació amb un partit que la majoria de la societat considera “normal” i 2/ haver de fer-la indica que hi haurà pactes Vox-Ciutadans en molts altres llocs i per això ha d'estovar el camí.  

Però deixem les patates i anem al filet: el vot de Vox i Esquerra es correspon sociològicament? Obeeix a un mateix impuls? És la conseqüència de la mateixa causa?

Va, per no tenir un avantatge demolidor ens oblidarem dels 87 anys d'història d'Esquerra. Oblidarem per què la gent va votar els seus presidents durant la República. Oblidarem els seus alcaldes i regidors afusellats i els seus militants deportats a camps de concentració nazis. I els seus milers d'exiliats. I els seus dos presidents que van mantenir viva la institució de la Generalitat durant el franquisme. I, naturalment, ens oblidarem, no fos cas, que Tarradellas era d'Esquerra. Oblidem tot això i pensem on eren els de Vox mentre passava tot això. Va, tot això fora i ens situem al 2018, que és quan esclata Vox electoralment. I comencem des d'aquí.

Ah, perdó! I oblidem també que molts dels actuals dirigents de Vox arriben de llocs tan estranys que el partit ha hagut de prendre una mesura molt interessant: demanar el certificat penal dels seus candidats. Per si de cas...

Ai no, disculpi... que encara no he acabat amb això d'oblidar coses per no tenir tant avantatge. També oblidem les causes del naixement de Ciutadans i la seva posterior trajectòria. I oblidem també que el seu gran objectiu a Catalunya ha estat intentar partir la societat en dos per raó de llengua perquè creien que en una Catalunya amb dues comunitats seria més fàcil aconseguir l'hegemonia. Compte! I això no ho dic jo, ho diuen els seus estrategs.

Vaja, i ara que ho recordo, em deixava d'oblidar els motius pels quals a les últimes eleccions nacionals, amb una participació rècord, els electors van optar per Ciutadans a costa, sobretot, de PSC i PP. Motius que van ser sobretot identitaris, com ho són els de Vox. I 100% populistes: “Los catalanes os van a echar porque os odian y a los que se queden no les dejarán ser españoles”.

Doncs bé, crec que un cop oblidat tot això, afirmar que Esquerra i Vox “s'alimenten electoralment del mateix problema” és una boutade més digna d'un Albert Boadella que ha entrat en una espiral de catúfols que el situa més enllà de Plutó, que del meu admirat Jordi Cañas.

No li ho tindré en compte perquè dues campanyes seguides i, a més, amb una primavera on ara plou i neva i ara correm-hi tots a la platja, qualsevol té un mal dia. O un mal argument.