Què, el titular li ha cridat l'atenció i, a corre-cuita, ha clicat a veure què? No pateixi, parlaré del tema. Però primer permeti'm una breu introducció. 

TV3 va entrevistar dimecres Inés Arrimadas. És aquell format de TV pública on, de tant en tant, s'entrevista el president i, també de tant en tant, s'entrevista el (o la cap) de l'oposició. Per fer-ho, la cadena va triar el conductor del TN Vespre dels dies de cada dia, Toni Cruanyes. I, a falta de grans titulars, la noticia va ser la baixa audiència obtinguda: un 7.2% de quota de pantalla i 219.000 espectadors. Baixa objectivament perquè va ser el 20è programa més vist del dia a Catalunya. I baixa en comparació amb, per exemple, l'entrevista feta al seu dia a Oriol Junqueras, cap de l'oposició durant la legislatura passada. Aquell dia el resultat va ser del 16,8% de share i 555.000 espectadors.

En canvi a twitter, l'etiqueta #ArrimadasTV3CatRàdio va ser la tercera més vista a Espanya durant força estona. Ara bé, un servidor va tenir la paciència de fer una ullada a qui piulava i el resultat és que durant la primera mitja hora, Arrimadas va tenir només 29 piulades favorables. La resta van ser de crítica o, directament, insults. O sigui, podríem afirmar que va ser un trending tòpic negatiu, que és un concepte a començar a tenir en compte perquè no sé jo si al món digital és vàlid allò de més val que parlin d'un, encara que sigui malament. 

Què va passar? Per què se la va mirar tan poca gent aquesta entrevista? Doncs van passar dues coses: 1/ l'espectador tipus de TV3 no és gens partidari de Ciutadans ni de la senyora Arrimadas, o directament és hostil i 2/ els partidaris de la senyora Arrimadas no miren TV3. Amb la qual cosa, els uns van desertar i els altres no s'hi van presentar. I aquesta realitat planteja l'etern, però no per aquest motiu menys interessant debat, sobre la programació de TV3 i sobre la programació de les cadenes espanyoles que emeten a Catalunya. 

Sabent quins són els espectadors que miren TV3, quina programació ha de fer la cadena? La que creu que pot agradar a qui se la mira o ha de fer programes per qui ni es mira ni es mirarà mai la cadena? Per prejudicis, per la llengua usada o pel que sigui. Però, tenint en compte que és una cadena pública, ¿ha d'oblidar aquesta pregunta i fer programes com els que fan les privades espanyoles i que són els que agraden al públic que no mira TV3? (dic que els agraden perquè, si no, es mirarien TV3). I, les privades espanyoles, quan parlen de Catalunya, han de fer-ho pensant en els espectadors que miren TV3 o en els catalans que miren la seva oferta? 

I ara anem al tema embaràs, que té molta relació amb aquesta qüestió. Imagini per un moment que durant l'entrevista, Arrimadas hagués anunciat que està embarassada. Què creu que hauria passat amb l'audiència? Hauria estat tan baixa o ho haurien petat? I ara, permeti'm una pregunta: tenint en compte que la qüestió va plantejar-se en molts comentaris a la xarxa, en Cruanyes hauria hagut de treure-la? I si ho hagués fet, quin públic hauria atret? I el públic que hauria anat a TV3 a veure al safareig com les abelles van a la mel, hauria estat un nou públic guanyat per la cadena per sempre més o simples passavolants? 

Que un tema es comenti a la xarxa i, per tant, interessi a una part de la gent, implica que hagi de sortir en una entrevista? Una pregunta sobre la vida personal, hi cabia en aquella entrevista? Hauria estat masclista fer la pregunta? Als homes se'ls pregunta menys per la seva vida personal, tal com s'ha demostrat al programa "Fora de Sèrie" de TV3 comparant l'entrevista d'Andreu Buenfuente a Carles Puigdemont i la de Pilar Rahola a la seva dona, Marcela Topor?

I ara arribem a la conclusió de tot plegat: ¿val la pena fer programes de TV per qui no et mira? Has de fer programes clickbait, com jo he fet avui amb el titular, per cridar l'atenció d'un públic que no et mira (o no et llegeix) mai i que et mirarà (o et llegirà) només mentre duri l'efecte clickbait? 

"Caraanchoa", l'insult de moda

MrGranbomba és un youtuber amb mig milió de subscriptors que es dedica, o millor dit es dedicava, a fer bromes pesades a la gent amb càmera oculta i a penjar-les a youtube. ¿Sap allò que s'havia fet tota la vida, de prendre el pèl a la gent i que als anys 80 Manolo Summers va convertir-ho en una pel·lícula que va marcar una època i que va titular "To er mundo é güeno"? Sí? Doncs exactament això.

Fa pocs dies aquest individu va voler fer una de les seves brometes a un repartidor. I ens va quedar clar que, efectivament, era un gran repartidor. Concretament de mastegots...

Total, allò que passa, que sense saber com, aquest vídeo va acabar convertint en viral, va ser trending tòpic i tota la pesca i ara, quan al cercador de youtube hi poses "vídeo", la primera opció ja és "caraanchoa". Sí, perquè caraanchoa és el nou insult de moda que va triomfar sense aturador als sopars d'empresa.

MrGranbomba es diu Sergio Soler i és d'Alacant. I el vídeo va anar agafant tanta força que van entrevistar-lo a Cuatro, a El Mundo i a "El Partidazo" de la COPE que, com el seu nom indica va de futbol. I ell va veure la fama a tocar i va optar per fer-se la víctima. De tal manera que sobre l'incident va dir que  "No hay ningún motivo para agredir a alguien por decir 'caraanchoa' (...) Es flipante que haya tenido la mala suerte de encontrarme a este individuo (...) He tenido que topar con un desequilibrado mental que lo único que hace es tratar así a la gente. Porque ya habéis visto su personalidad: prepotente, estúpido, y con una cara de mala hostia... ¡un delincuente!".

Però a mitja setmana la cosa va anar girant i cada cop a la xarxa hi havia més gent justificant la plantofada. I de l'insult es va passar a l'amenaça de mort. A ell i a la seva família. Total, que en MrGranbomba va decidir dijous esborrar tots els seus perfils a youtube i a twitter i ha desaparegut del mapa. I també ha esborrat tots els seus vídeos, inclòs aquest, on està al límit de l'assetjament:

Pel que fa al repartidor que venta el clatellot, no en sabem gaire. Dilluns i dimarts, quan el graciós MrGranbomba encara anava de víctima, va córrer que perdria la feina per anar agredint a la gent. A mesura que la cosa va anar girant, l'empresa va acabar apareixent per afirmar que no prendrien cap mesura contra ell. 

Paral·lelament va obrir-se el debat sobre si aquestes brometes per a adolescents mentals poden penjar-se a la xarxa o no, si cal demanar o no permís per gravar una persona al carrer sense el seu consentiment, si cal demanar-lo per emetre les imatges, per molt que pixelis la víctima, o si pot ser punible fotre un clatellot a un graciós que et ve a tocar els nassos. Però la llei és molt clara: l'enregistrament del vídeo suposa una vulneració de la llei 1/1982 sobre protecció del dret a l'honor, a la intimitat personal, familiar i a la pròpia imatge. 

Ara bé, el tema més apassionant de tot plegat és saber com s'ha de dir l'insult en castellà correcte. Un usuari de twitter tenia el dubte i la RAE va aclarir-li.

El "perreo" li patina a Ciutadans

Som davant d'un cas Merlí 2. El Merlí 1 és de quan l'unionisme radical va passar-se unes quantes setmanes afirmant que la sèrie Merlí adoctrinava a favor del Procés i el bla, bla, bla habitual. Al final va demostrar-se que el personatge que presumptament adoctrinava era una pesada que acabava quedant com una cretina. Però, esclar, els experts a veure fantasmes arreu, no se'n van poder estar i no van perdre una nova oportunitat de fer el ridícul.

Aquesta setmana el regal ens l'ha fet la diputada de Ciutadans, Sonia Sierra. Tal com va explicar en Quico Sallés a La Vanguardia, aquesta senyora va presentar dues preguntes al Govern sobre una campanya anomenada "Perreo pel sí". Resulta que el guionista Edi Pou va perpetrar una broma a la revista Time Out dient que la Generalitat havia finançat una campanya per acostar els llatins al sobiranisme, tal com va fer Hillary Clinton a les eleccions americanes. La idea era fer una "cadena humana del perreo" unint "des d'Amposta fins als Pirineus, milions de catalans, braç amb braç i paquet amb paquet" cridant lemes com "Llibertat, amnistia i papichulo cada dia". 

I Sonia Sierra s'ho va creure. I va entrar les preguntes al Parlament. I a l'Edi Pou el punxen i no li treuen sang. I així va expressar-ho a twitter:

Per cert, la cançó a la qual fa referència és aquesta:

Lamentablement, sento molt comunicar-li que les preguntes relatives a la partida pressupostària de la Conselleria de Cultura per promocionar aquesta campanya han estat retirades. Pagaria per haver-les pogut escoltar. 

Juan Luís Cebrián venent llibres, més val que ho deixi estar

Juan Luís Cebrián, president de PRISA, va acceptar anar diumenge a can Évole a vendre un llibre que diu que ha fet. I l'home que ha estat un dels més poderosos de l'Espanya dels últims 40 anys va intentar mostrar-nos la seva cara més amable. Fins que l'Évole li va començar a parlar de diners. Dels seus, per ser més exactes. I del que cobra, I de les seves accions. I de coses que s'han dit d'ell sobre paradisos fiscals. I allà va començar a demostrar-nos que no és Mimosín i que és un senyor que fa por. 

Paral·lelament, l'Antoni Maria Piqué ens explicava a El Nacional algunes de seves intervencions en altres entrevistes. I, la veritat, el millor que li pot dir la gent que se l'aprecia és que ho deixi estar. No cal. Per l'ego de vendre quatre llibres, no cal que tots confirmem el que sospitàvem sobre ell. Bé, sospitàvem o sabíem. Perquè quan vas repartint caps de cavall, al final tot s'acaba sabent.

I de regal, dos titulars

Si caraanchoa s'ha convertit en l'insult de moda, per acabar la setmana i desitjar-li bones festes, li ofereixo com a present la persistència de la gent de Periodista Digital per posar de moda la paraula "nardo". A veure si ho aconsegueixen!!!