El debat ja ha començat. De moment a la xarxa. Un cop els presos polítics siguin a Catalunya, quina responsabilitat tindran les institucions catalanes en el seu empresonament?

O preguntat d'una altra manera: ara que tots nou seran a presons catalanes, les institucions del país seran coresponsables del seu engarjolament?

O preguntat d'una tercera manera, la desobediència pot arribar al punt d'obrir portes i que surtin? Responc aquesta última pregunta plantejant-li una altra pregunta perquè vostè se la contesti mentalment: Va, imaginem que sí, que s'obrissin portes. Creu que algú aprofitaria per sortir? Jo crec que no. I, com diria el mestre Puyal, m'hi jugo una truita de pèsols. “Per què ho tinc tan clar?”, em pregunta ara vostè. Doncs perquè en el seu moment podrien haver fugit i no van fer-ho. Per tant, una possible solució a un possible “conflicte” seria tan senzilla com deixar les portes obertes i que ningú les creués en sentit a la sortida. I punt final

Per tant, més enllà d'escalfaments que, o bé no condueixen a res, o bé duen incloses traces de partidisme, som davant d'un efecte Llívia. Llívia és un poble espanyol situat dins de França. Geogràficament és francès i administrativament és espanyol. Per arribar-hi des de Puigcerdà agafes una carretera “nacional” espanyola (la N154), enllaces amb una carretera francesa (la N20) i quan entres al seu terme municipal recuperes la N154, que acaba al final del poble.

En el cas del sistema judicial espanyol, nosaltres som França i els presos polítics seran a Llívia. O sigui respiraran aire “francès”, el paisatge serà “francès”, el menjar serà “francès”, el clima serà “francès”, podran veure i sentir televisions i ràdios catalanes, els seus familiars i amics vindran des de la veïna Cerdanya en comptes d'haver-ho de fer des de més de 600 quilòmetres enllà i, per tant, podran visitar-los més sovint i amb més facilitats... Se sentiran a França, però seran a Espanya. I ja m'entén la metàfora.

Per tant, sí, són a la presó injustament, haurien d'estar lliures, el trasllat és conseqüència de l'aplicació pura i dura de la llei i no fruit de cap concessió, la causa és una farsa que no s'aguanta per enlloc i Llarena acabarà davant d'un tribunal europeu. Cert. Però tinguem clar que no van a Estavar, que tot i estar només a un quilòmetre i vuit-cents metres de Llívia direcció nord, ja és França. No, no, van a Llívia.

Ah, i això no vol dir que no fem excursions en grup a Llívia per visitar la seva famosa farmàcia.