Amb mi va passar com passa als partits de futbol. Hi havia un bisbe titular indiscutible a l’equip de la Caverna, i quan va deixar el terreny de joc, vaig entrar jo ocupant el seu lloc. A la gruta encara ressonen les paraules... “Amb el número 1, marxa Rouco Varela i el substitueix Antonio Cañizares”. Un servidor de vostè i del meu particular Déu.

I, mal m’està dir-ho, però el meu públic està encantat amb les meves actuacions, tot i reconèixer que suplir Rouco era molt difícil. Començant per la veu i seguint per l’aparença. Però vaja, estic força content del resultat obtingut. Si m’acompanya a les profunditats del pensament retrògrad, li mostraré la meva particular sala de trofeus...

 

 

Al costat d’aquesta foto de la meva humil presa de possessió hi tinc l’últim premi, conquerit no fa gaire. Concretament el dia de la mare de Déu d’agost, quan vaig tornar-hi amb allò de la ideologia de gènere, un dels meus clàssics. Aquest cop vaig dir que “entre els dragons que han amenaçat la humanitat al llarg de la història” hi ha l’imperi romà, els imperis nazi i soviètic, el materialisme i “la ideologia de gènere i la seva prepotència sustentada per poders econòmics” que la fan semblar invencible però que acabaran sent vençuts “pel Déu creador de l’home”. I que, per aquest motiu, cal imitar la Verge i les seves paraules: “heus aquí l’esclava del senyor”. Què, bonic, oi?

Com sempre faig, quan van començar a ploure’m les critiques, vaig sortir a matisar. Res, la broma de sempre: que no m’han entès, que m’han malinterpretat, que m’han manipulat... Noi, és increïble la mala sort que tinc, oi? Sempre dic el mateix i sempre són els altres els que no em capten incorrectament.  

Ja em va succeir el maig passat quan vaig criticar la igualtat entre homes i dones i vaig cridar a desobeir i sabotejar les lleis que “propugnen la igualtat” i que donen suport a “la ideologia més insidiosa i destructora de la humanitat en tota la història”.

Però jo no tinc la culpa que quan dic això o denuncio “l’adveniment catastrofista de l’imperi gai”, la gent faci ideologia i em critiqui a mi, pobret, com acaba de fer a Twitter un tal Hipólito Suárez, alcalde de Moya (Las Palmas) i senador del PP per Gran Canària... DEL PP!!!:

 

 

Però passi més endins i veurà que també em carrego els immigrants i els refugiats que fugen de la guerra siriana, “un cavall de Troia” que vol acabar amb les arrels cristianes d’occident. “On quedarà Europa d’aquí uns anys?”, m’exclamava abans que el Vaticà m’amonestés per xenòfob.

Bé, és que el Vaticà ja no és el que era. Ara allà, en comptes d’un Joan Pau II o d’un Benet XVI hi ha un progre comunista de Podemos que parla de solidaritat, de pobres i no sé de quines rucades més. Un pobre home.

Però continuem la visita... Miri, aquí tinc una petita joia. És quan vaig demanar als fidels “resar per Espanya i per la seva unitat” i els vaig convocar a una vigília a la catedral. Per què? Coi, perquè “no hi ha cap justificació moral per la secessió”. “Resem per Espanya. Resem per Catalunya, resem per la seva fidelitat a les arrels que les sustenten. Pel seu progrés i benestar, pel bé comú d’Espanya amb Catalunya, per la convivència, correspondència, solidaritat i col·laboració justa entre tots els que formem aquest noble i diversificat poble amb un projecte comú i una empresa compartida des de fa segles”. Ha quedat clar?

Però aquesta ruta per la caverna no la voldria acabar sense aturar-nos en la bonica missa celebrada a la catedral el passat 18 de juliol en record de “Francisco F.”. Sí, “Francisco F.” era el nom que apareixia a la llista de les misses d’aquell dia. És el mateix nom que apareix cada dia 20 de novembre i cada dia 20 de cada mes a la missa que encarrega una persona anònima i que no podem negar-li perquè, com ja hem dit quan se’ns pregunta pel tema, “a les misses no es pot vetar ningú”.

I ara, abans d’abandonar la caverna, pot participar al nostre simpàtic concurs on es tracta d’endevinar qui pot ser aquest “Francisco F.”. Recordi que li fem misses el 18 de juliol i el 20 de novembre. Si ho endevina, el premi és una missa per a vostè però pagada per vostè. Total, encarregar-la val només 10 euros i d’aquesta manera m’ajudarà a comprar-me alguna cosa a joc amb el meu estil poc aparatós. Res, per si algun dia haig d’assistir a alguna altra cerimònia...