Disculpi l’autocita, però el dia 1 de juliol del 2019 un servidor de vostè publicava aquí mateix una peça titulada “Puigdemont és el seu gra al cul”. Si li fa mandra llegir-se-la tota, cosa que entenc perfectament, li recupero un parell de cosetes: 1/ “Mentre ell sigui a Bèlgica, Espanya tindrà un problema. Perquè no podrà controlar-lo ni desactivar-lo. I Espanya ho sap. Perquè Puigdemont s'ha convertit en el símbol de qui s'ha enfrontat a un estat totpoderós i que es passeja per mig Europa explicant-t'ho. I no per qualsevol Europa, ni en quantitat ni en qualitat europeista. Estem parlant d'Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Països Baixos, Regne Unit, Suècia i Suïssa” i 2/ “Mentre Puigdemont passegi per Europa, Espanya passejarà la vergonya de qui és incapaç de posar fi a l'aventura d'un home a qui haurien de poder esclafar com un elefant esclafa una formiga. Però ha resultat que la formiga era de goma i cada cop que l'elefant intenta trepitjar-la es produeix un efecte rebot i l'elefant comença a saltar descontrolat. Com si fos una pilota de platja al mig d'un huracà. De grau cinc. El màxim”.

Doncs bé, dos anys i dos mesos i mig després, Carles Puigdemont i el seu equip jurídic continuen sent el molest gra al cul que deixa en pilotes a la justícia política espanyola i que li mostra al món la seva poca preparació tècnica. Sí, esclar, això és el que acaba passant quan només escalen els fidels i els llepadors professionals, que al final el nivell és el que és. Perquè mentre tu ets l'àrbitre de les teves pròpies decisions, tot va bé, però ai el dia que el VAR el controlen professionals... llavors llepes com un conill.

En això de la justícia mai se sap com acabaran les coses, però fins ara el que anomenarem el llarenisme no només no ha obtingut ni una petita victòria sinó que ha perdut estrepitosament en totes les instàncies on s'hi ha personat. En totes! I gràcies a la seva magnífica ineptitud hem vist com tres “pròfugs” de la justícia proscrits, han acabat sent... EURODIPUTATS! Un cas únic en la història de la humanitat en que unes persones qualificades de fugides de la justícia, no només tothom sap on viuen i on treballen, sinó que es presenten a unes eleccions i obtenen, no un, no, sinó TRES escons en un parlament. Ah, i que cada cop que la justícia els sol·licita que hi compareguin, ho fan.

Però el més terrible pel deep State, al menys a data d'avui, és que el que ha succeït a l'Alguer ha estat conseqüència d'un intent de trolejada a les instàncies judicials europees tan vulgar, tan mal feta, tan de Pepe Gotera i Otilio, que no només no podia sortir bé de cap de les maneres, sinó que estava condemnada a ser la riota de la gent, la vergonya dels servidors de l'Estat que no formen part d'aquest despropòsit i la mofa i la befa dels estaments jurídics europeus i mundials. Madededéu, quin paperot!

Per molt que s'intenti aïllar, silenciar, putejar, menysprear i fer oblidar al President Puigdemont, el seu cas sempre surarà. Perquè és un despropòsit que no se sosté per cap banda. I fins que l'Estat no ho assumeixi i ho resolgui, una vegada i una altra s'anirà estavellant contra el mur de la veritat. Sí, ja sé que l'orgull els pot, però algun dia haurien de cansar-se de fer el ridícul, encara que fos per amor propi. Ja no dic per amor a la que diuen que és la seva pàtria, perquè ha quedat demostrat que Espanya els llepa un peu i part de l'altre.

El Regne d'Espanya hauria de fer-se un favor a si mateix, acabar amb el llarenisme constitucional i començar a fer les coses amb gent preparada, que n'hi ha. Se'ls en refot tot, sí, però l'Estat democràtic hauria de fer neteja d'aquest altre Estat paral·lel que actua descontroladament i per interessos propis. Encara que fos per aconseguir la seva pròpia supervivència.