Carmen Calvo, vicepresidenta en funcions d'un Gobierno del PSOE (encara que de vegades no ho sembli), ha decidit aprofitar el dia per tornar a omplir-se de glòria. Divina. Si ahir tocava qualificar José Antonio Primo de Rivera de víctima i equiparar-lo als morts republicans que hi ha al Valle de los Caídos, avui ha estat el torn de Montesquieu. Concretament l'assassinat del seu esperit, que ja té mèrit perquè el pobre home va morir el 1755.

Calvo ha anat a Onda Cero (per cert que bo és en Carlos Alsina) i ha amenaçat el govern i la justícia belga amb represàlies en cas de no extradir Carles Puigdemont. I jo no he pogut evitar imaginar la reacció dels jutges que han de decidir sobre l’euroordre de Llarena quan han rebut la noticia.

- Escolta, que diu la vicepresidenta espanyola que ens preparem perquè si no li donem a Puigdemont ens farà cosetes molt dolentes...

- Ah sí? Carai, quina por? I què ens farà? Ens detindrà acusats de terrorisme? Afirmarà que tenim goma 2? Dirà que ens la mirem amb odi? Ens enviarà el Tribunal Constitucional perquè ens anul·lin? Ens jutjaran al Tribunal Suprem i ens condemnaran a entre 9 anys i 13 en aplicació de l'article 69?  

Efectivament, a Bèlgica no paren de menjar arròs blanc amb plàtan perquè l'amenaça de Calvo els ha provocat un terrible desajust del trànsit. Intestinal.

Calvo se'ns ha fet postguerrista i ha recuperat allò d'aquell altre vicepresident socialista, Alfonso Guerra (germà de Juan Guerra) un llunyà any 1985. Era quan els membres del Consejo General de Poder Judicial (CGPJ) s'elegien a raó de 8 per part de les Corts Generals i 12 pel Poder Judicial i Felipe González va decidir canviar el sistema. Per què? Perquè la reforma que estava fent Narcís Serra a l'exèrcit no l'estava fent ningú a la justícia. I com que al pobre Felipe els jutges no li feien cas, a partir de llavors els 20 membres del CGPJ van ser triats per les Corts amb una majoria de tres cinquenes parts. I Guerra va celebrar-ho dient: “Montesquieu ha mort”, que era una manera de dir que la separació de poders podia anar a visitar-se al cementiri per Tots Sants.  

El problema és que Calvo està de pega, avui i en general. Perquè quan els jutges belgues es recuperin de l'estupor de l'amenaça i mirin l'actualitat del dia a Espanya veuran que aquesta senyora ha excretat el que ha excretat el mateix dimarts en que...

1/ El Tribunal Suprem ha hagut d'anul·lar la condemna contra el president del Parlament Basc, Juan Mari Atutxa i els membres de la mesa Gorka Knorr i Kontxi Bilbao per permetre un debat. Fa exactament 11 anys, 6 mesos i 11 dies que el jutge Marchena (de què em sona el nom?) els va inhabilitar i després dels pertinents recursos, fa dos anys el Tribunal Europeu del Drets Humans (TEDH) va dir que no havien tingut un judici just. Tot i així la justícia espanyola encara ha tardat dos anys més en corregir el despropòsit. Ei, però no passa res perquè la decisió del TEDH no implica cap multa, ni inhabilitació, ni càstig. Ni res. De res. Només l'anul·lació de la sentència.

2/ El president de Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes li ha dit a la cúpula militar en l'obertura de l'any judicial militar que qui ataca la democràcia espanyola “cegat per la irracionalitat i de manera brutal” en pagarà les conseqüències.

I 3/ La justícia andalusa ha acceptat ajornar la sentència dels ERO fins passades les eleccions. Esclar, com que s'espera una condemna dura per alguns alts càrrecs del partit, no fos cas, oi?

Montesquieu regirant-se a la tomba, el seu esperit emborratxant-se en un bar de carretera a base de carajillos de Magno i tot en ordre senyora baronessa perquè aquí mai passa res. I si passa, no passa res. I si no que els ho preguntin a Atutxa, Knorr i Bilbao.