La branca mediàtica de l'operació Lezo (o sigui, el cas Ignacio González) té com a protagonista Paco Marhuenda, el diari La Razón i el grup Atresmedia. Ara repassarem algunes de les coses que s'han publicat sobre les pressions realitzades o no a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. Però més enllà del que qui ha tingut accés a les gravacions afirma que va dir Marhuenda i que Marhuenda nega (i aviat sabrem qui té raó perquè si està gravat ho escoltarem i si no està gravat no ho escoltarem), hi ha un tema que ha passat desapercebut i que considero molt rellevant. I, en cas de ser cert, explicaria moltes coses del funcionament dels mitjans de comunicació espanyols que tantes lliçons d'independència han repartit.
Al seu dia, el cas Gürtel ens va descobrir com el PP va finançar amb diner negre Libertad Digital, el mitjà digital de Federico Jiménez Losantos. Abans ja havíem descobert com el PP de Madrid i el PP de València van concedir al conegut locutor freqüències amb criteris poc clars i com l'any 2006 va intentar fer xantatge al CAC (Consell de l'Audiovisual) per renovar les freqüències de la COPE a Catalunya. Ara hem sabut com el ja famós Canal d'Isabel II va regar generosament el mitjà de Losantos i d'altres:
Sí, sí, ja ho sé, això és inversió publicitària. Però, una empresa pública d'aigua ha de gastar-se tot això en publicitat? Per anunciar què, que té aigua o per finançar mitjans amics? I, quins eren els criteris? I en el cas que ens ocupa, el de La Razón, és destacable que Edmundo Rodríguez, qui fou president d'Inassa, la filial del Canal d'Isabel II a Colòmbia, a la vegada fos conseller delegat de La Razón i propietari del 23,9% de l'editora. O sigui, Rodríguez presidia una empresa pública que va invertir dos milions d'euros en anuncis al seu diari. Efectivament, un exemple d'independència periodística total i absoluta.
Els silencis de l'empresa de Marhuenda
I mentre tot Espanya comentava que Paco Marhuenda hauria d'anar a declarar com a investigat, una part d'Espanya ignorava la notícia. Concretament l'Espanya de La Razón i la resta dels mitjans del grup Atresmedia. El diari no va fer cap esment de la notícia fins a la matinada de dijous. El mateix dimecres, quan va esclatar el cas, Antena 3 va obviar el tema als seus informatius. En canvi, sí que en va parlar La Sexta, l'altre canal generalista de TV del grup. Va ser a l'informatiu de la nit.
Va ser allà on vam veure les úniques imatges de la detenció de González. Però quan estava ja dins d'un cotxe:
En una altra imatge l'expresident madrileny es tapava la cara amb el braç dret. A partir d'aquí, l'informatiu va oferir diversos vídeos on apareixia com a gran protagonista Esperanza Aguirre. Fins i tot van connectar en directe amb la porta del seu despatx de regidora de Madrid per parlar d'ella i per dir-nos que ni hi havia anat ni havia donat explicacions. Després més imatges d’Aguirre amb González a qui van presentar com qui “es va fer fort en política gràcies a Esperanza Aguirre i va ser protegit per ella”. Durant els 28 minuts que van dedicar al tema, fins a set vegades van recordar que Cristina Cifuentes aniria a declarar l'endemà com a testimoni.
Finalment, després de 25 minuts i 3 segons de parlar del tema González, i mentre vèiem imatges de recurs on se’l veu en diversos actes públics, escoltem això: “I el jutge Velasco ha citat demà també com a investigat al director del diari La Razón, Francisco Marhuenda. El magistrat vol que expliqui si va pressionar a la presidenta de la Comunitat de Madrid. En concret, el jutge vol saber si va intentar evitar que Cristina Cifuentes denunciés les irregularitats al Canal d’Isabel II. Li imputa un presumpte delicte de coaccions”. I així va acabar el tema, sense esmentar la relació dels altres dos alts càrrecs de l'empresa propietària del diari amb el cas.
Una miqueta més tard, informatiu de TVE de les 21 hores. Hi havia interès a veure com tractaven la qüestió. Primer titular i tema d'obertura. Connexió en directe amb la porta del despatx de l’expresident i ja al primer vídeo expliquen que un dels detinguts és “Edmundo Rodríguez, conseller de La Razón”. Al minut 6.02 Ana Blanco, i amb imatges de recurs dels citats, diu: “En aquesta operació també investiguen el director de La Razón, Francisco Marhuenda, i el president del diari i conseller d’Atresmedia, Mauricio Casals. Se’ls investiga per presumptes coaccions a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. Francisco Marhuenda ha negat aquestes pressions i tots dos declararan demà a l'Audiència Nacional. Aquest matí ho ha fet com a testimoni el president del grup Atresmedia i de Planeta José Crehueras”.
Un altre punt d'interès era OKDiario, el mitjà del compiSextaNoche de Marhuenda, Eduardo Inda. Dimecres a la nit, de 15 notícies sobre el cas González, cap ni una esmentava el director de La Razón.
I parlant de La Razón, l'endemà dijous en portada la gran notícia era Veneçuela, per això la van posar a la dreta:
La primera reacció va venir divendres, amb part de l'editorial exculpatori en portada:
Si vol llegir-se'l tot, aquí el té:
Com pot comprovar, versió oficial i pilotes fora. Però era l'inici del contracop mediàtic. Primer al programa de Susanna Griso a Antena 3 i després a Al Rojo Vivo de Ferreras de La Sexta, Marhuenda va anar explicant la seva veritat. Fins i tot oferint entrevistes...
Si vol llegir l'entrevista sencera, on expressa els mateixos arguments que a la resta d'aparicions, aquí té l'enllaç. I finalment, aquest dissabte a La Razón en portada, desmentiment de les coaccions i les intimidacions per boca de la presumpta coaccionada i intimidada, però indirectament:
I mentre, els íntims enemics sucant-hi pa
Marhuenda ha sostingut en la seva defensa que mai ha inventat cap notícia per pressionar Cifuentes. El diari digital de Pedro J Ramírez, un dels seus grans enemics, ho veia diferent:
I s'hi esplaiava...
I seguia esplaiant-s'hi...
Paco Marhuenda va callar sobre Pedro J., fins que no va poder més i va aprofitar la seva presència al programa La Brújula, d'Onda Cero (emissora també del grup) per expressar-se a través del seu compte de Twitter:
I, mentre, calia fer un cop d'ull a la competència en paper. Observi la frase de just a sota del titular de portada del divendres.
La pitjor de les acusacions per algú i etiquetat com algú del grup rival.
El cas continua i seguirem observant les implicacions mediàtiques...
Un mort que no ho era
Inventar-se notícies és una pràctica que ja no sorprèn. Això no vol dir que, de tant en tant, sigui interessant fixar-se com evoluciona el format.
Observi el titular:
Vaja, que l'ultraesquerra va provocar els incidents a la Setmana Santa de Sevilla amb el balanç d'un mort. Com que cap mitjà havia parlat de cap de les dues coses, llegim el text a veure...
Vaja, a l'inici de la notícia, hi apareixen ferits, però cap mort. Seguim, a veure... Ah, sí, al final de tot el text, molt llarg, per cert, allà hi apareix:
Total, que cap mitjà va parlar de morts, que tots els mitjans van explicar que els incidents els havien provocat uns brètols, alguns amb antecedents, i només Alerta Digital explicava una particular versió dels fets. La seva.
Com inventar una notícia sobre Pablo Iglesias?
Recepta: s'agafen unes piulades de fa anys. Se'ls dóna un sentit que no tenen i ja es pot servir la notícia. Això sí, sota l'epígraf de "periodismo"
'El País' i el Sobiranisme
Recepta de la indignació: Publiques una enquesta que coincideix amb la teva línia editorial i l'endemà et sorprens perquè la teva enquesta no ha fet canviar d'opinió al món indepe:
I si vol el titular amb més detall, aquí el té:
La culpa és dels immigrants
Mediterráneo Digital és un dels mitjans anomenats ara "identitaris". Ha estat molt interessant veure com podrien arribar a titular la instal·lació d'una pantalla gegant en un camp de refugiats a Grècia. I, com no podia ser d'altra manera, van seguir la seva línia:
Una línia que també van demostrar amb una de les seves enquestes on, subtilment, demanaven mà molt dura (sense concretar de quin tipus) y contra no se sap qui:
El bon humor que no falti
I per superar una setmana delirant, una gran esquela...
