Tinc una amiga que sempre diu que és la Belén Esteban catalana. I amb això vol dir que el que ella pensa sobre qualsevol tema és el que pensa la majoria de la gent que ella mateixa anomena “de base”. O sigui, ella seria un baròmetre per conèixer la realitat del país molt més fiable que fent una enquesta o a través de l'anàlisi de dades.

Total, que l'altre dia vaig preguntar-li a la Belén Esteban catalana com veia el cas Sandro Rosell. I em va dir, més o menys, que ella el veia com un “pijo” fatxenda de molt bona família i amb molta pasta que feia negocis, i ja se sap que els negocis d'aquesta gent poderosa sempre amaguen alguna cosa. Per tant, quan van detenir-lo va pensar que es veia venir. I després, amb tot això dels presos polítics, el seu cas va quedar tapat. Però quan de tant en tant sortia alguna notícia seva, pensava: “Carai si que l'ha fotut grossa aquest per estar encara en presó preventiva”. I seguia passant el temps i seguien sortint notícies amb comptagotes i cada cop dubtava més que en Sandro hagués d'estar a la presó, sobretot comparant el seu cas amb d'altres de gent condemnada i que seguien en llibertat. Però pensava: “Bé, si el mantenen a la garjola serà perquè tenen proves molt sòlides que, efectivament, ha blanquejat 20 milions d'euros de la Confederació Brasilera de Futbol. I, a més, com que els mitjans tampoc en parlen gaire, serà perquè és culpable”.

I, efectivament, els mitjans de comunicació hem parlat molt poc del cas Rosell i pràcticament ningú a favor seu. Per què? En primer lloc, perquè hem après a no posar la mà al foc per ningú, per si de cas. I en segon lloc perquè ell va fer molts enemics entre la professió. En desconec els motius perquè no domino el tema esports, però el cas és que en Sandro s'ha menjat dos anys de presó preventiva entre el desinterès general per un cas que cada dia que passa s'assembla més a un Boeing 737 Max.

Primer vam assistir a la seva posada en llibertat dos dies després de començar el judici. O sigui, dos dies abans era a la presó per evitar que usés una gran infraestructura que deien que tenia organitzada per fugir no-sé-on i per impedir que destruís proves... i dos dies després ni es fuga, ni destrueix res i cap a casa. Al·lucinant.

I continua el judici i el fiscal José Javier Polo va i un dia es lleva simpàtic i decideix rebaixar-li d'onze a sis els anys de presó que li demana, de deu a cinc els que li demana al seu soci Joan Besolí i de set a un any i onze mesos a la seva dona, Marta Pineda. És a dir, a la seva dona la deixa fora de la presó en el pitjor dels casos i a ells dos els demana... LA MEITAT DE LA PENA! Acollonant.

Però no se'n vagi que ara ve la traca final. Diversos membres de la judicatura hispana que transiten pel Suprem i per l'Audiència Nacional, que ja han flipat molt amb el cas del procés al Suprem i que temen el desprestigi irrecuperable que patirà el seu negociat entre les Belén Esteban catalanes i europees, s'han mirat el tema Rosell i creuen que l'acusació no té cap solidesa. Ep, no ho dic jo, ho diuen ells. I alguns s'han preocupat de fer arribar el missatge a mitjans no precisament indepes. Ni culers.

El cas Rosell es desfà com un bolado, es desinfla com un globus, fa llufa i l'acusació falla més que una escopeta de fira. Però, sap el pitjor? La meva Belén Esteban catalana diu que ara, sigui com sigui, encara que no tinguin res (de res) i per compensar la presó preventiva, hauran de condemnar-lo com a mínim a dos anys. Perquè si no, l'escàndol encara serà més bèstia. I afegeix: “I passarà igual amb els presos polítics”.

I m'ho remata amb un “i aquí ho deixo”...