La corrupció política és allò que quan afecta als teus enemics, tu demanes dimissions fent cara de molt enfadat i de molt ofès. En canvi, quan t'afecta a tu dius que no saps de què et parlen. O, en tot cas, que pertany a un passat que no t'afecta perquè aquell dia tenies classe d'arpa gonadal. Vaja, que la corrupció sempre la critiques i la combats quan esquitxa als altres. I així anem. I així ens va. Justament avui Pablo Casado ens ha ofert una classe magistral sobre la qüestió, amb una cirereta tan lamentable que li donarem de menjar a part.

Casado és l'actual líder del PP per la gràcia de Déu i de María Dolores de Cospedal, que li va donar suport a les primàries del partit on va ser elegit. I bàsicament va fer-ho perquè no guanyés la seva enemiga íntima, Soraya Sáenz de Santamaría. Avui Casado era a Ceuta i li han preguntat per la imputació de la senyora Cospedal en la trama Kitchen. I ell ha tret tres pomes de la varietat pink lady i ens ha fet uns malabars molt simpàtics de veure consistents en dir-nos que fa quatre mesos ja ens va avisar que no tornaria a parlar de qüestions que no li correspon valorar i que “no tenen res a veure amb la responsabilitat de president del PP”. Vaja, que es veu que ell no és el líder del PP. En Juan Miguel Garrido (@Juanmi_News), ha capturat el moment.

I seguidament ha afegit que ell no parla d'aquestes qüestions sinó “dels temes que interessen a la gent”. A-PAS-SI-O-NANT! O sigui, ell tria del que parla, li preguntin el que li preguntin, decideix què és notícia i que no i què li interessa a la gent. Perquè ell ho sap tot. Tá bé. O sigui, tant li fot que no fa pas gaire defensés aferrissadament Cospedal com a “amiga i referència política”, entre altres floretes. Doncs sort que era tot això perquè arriba a ser just el contrari i l'apunyala allà mateix. Amb ganivets de filetejar llardons. Políticament parlant, naturalment.

Però anem a la cirereta que li comentava. Al primer vídeo que he penjat, haurà sentit que alguns dels presents xiulaven la pregunta sobre els estatuts del partit que obliguen a obrir expedient a qui està imputat per corrupció. I aquí tinc diverses preguntes a fer: 1/ Què hi fan militants de partits en actes de polítics amb periodistes?, 2/ Què fan aquests militants xiulant preguntes que no són fel·lacions intel·lectuals?, 3/ Com és que un partit polític permet això i no els fa callar IM-ME-DI-A-TA-MENT?, 4/ Què és aquesta falta de respecte?, 5/ Quan ha succeït, Casado ha dit “Estic força d'acord amb aquests cavallers”. Per tant, ¿a aquest senyor li sembla bé que es xiuli a periodistes que pregunten coses que a ell no li ve de gust respondre?, 6/ Posteriorment el partit s'ha excusat dient que eren persones que passaven per allà, ¿una excusa d'aquest nivell vol dir que es pensen que som més idiotes del que som?, 7/ On ha arribat el sectarisme que, en comptes de xiular la corrupció i la inhibició de les responsabilitats, els militants xiulen a qui demana explicacions?

Sap què? Jo prohibiria els periodistes. En general. O només permetria que hi anessin els que són “dels seus”. “Dels seus” de cada un. Perquè és que els dones un micro i només foten que molestar, pregunten el que volen, no es creuen les mentides i es pensen que poden passar comptes. Gentussa!