Les coses que comencen malament, acostumen a acabar fatal. I, efectivament, estic parlant del debat electoral de diumenge a TVE.
Primer error: el plantejament. Emetre un debat per a tot Espanya i pel Canal 24 Horas està condemnat al fracàs, com així va ser, ja que va obtenir un 0,9% de quota i 152 mil espectadors. I d'aquests, caldria saber quants no van ser catalans. A Espanya no interessa saber de primera mà què passa a Catalunya, sinó la versió que donen els mitjans espanyols del que passa a Catalunya. I no és una crítica ni victimisme, és una realitat. Ara bé, si es considera que el debat era un servei que ha de fer la TV pública espanyola, endavant. Però aquí ve el segon error: el format.
Fa dècades que TVE-Sant Cugat i Ràdio 4 funcionen a batzegades. És la metàfora d'allò de dur el Senat a BCN. Doncs bé, ara els toca tenir pressupost i poder fer-hi programes. I també aquest debat. Però resulta que, sembla ser, els professionals de la casa no són prou bons i van haver de dur-ne un de Madrit (concepte). I això no és cap crítica a Xabier Fortes, que no en té cap culpa, i que finalment va ser el moderador. Si l'aposta per Sant Cugat fos sòlida, hi hauríem vist fent aquest paper, per exemple, a Lluís Falgàs, un històric de la casa que fa anys que pica pedra al dia a dia de la informació política d'aquest país. O a Gemma Nierga, qui amb els mitjans que té està aixecant cada dia un matinal que, mínim dos cops per setmana, genera notícies que després són titular a la resta de mitjans. Públics i privats. Portant un presentador de fora de TVE-Sant Cugat envies a la plantilla un missatge que mata qualsevol il·lusió. És com si el dia del teu aniversari t'estàs hores i hores preparant menjar per als teus companys de feina i quan toca endrapar apareix el cap amb un càtering comprat en una fleca low cost de tres barres cinquanta cèntims i de regal mitja dotzena de croissants que queixales la banya i te l'has de treure del paladar amb un martell pneumàtic.
I tercer error, gravíssim, i que explica moltes coses: la frase que Fortes va dir al principi del debat, “parlin en castellà perquè d'aquesta manera els podran entendre fora de Catalunya”. Una idea que Sonia Guerra, que al seu compte de Twitter es presenta d'aquesta manera...
... va expressar amb aquest llenguatge:
Dir als participants en un debat d'unes eleccions catalanes que li parlin a Espanya en castellà “per fer-se entendre” és el mateix que enviar el presentador de fora, un immens menyspreu per a la gent de la casa. És dir als catalans: “No volem entendre'ls en la seva llengua”. És dir-los: “Parlin com jo els dic, perquè no accepto que parlin com vulguin vostès”. És dir-los: “Renunciïn a la seva llengua perquè no tenim cap interès a sentir-la”. És dir-los: “Vostès han de ser espanyols com nosaltres diguem, no com vostès decideixin ser-ho”. I d'aquí plora la criatura. Des de fa segles. Perquè, a veure, en aquesta Espanya plural que tant ens estima, ¿quan se sent parlar català en alguna de les 60 o 70 cadenes existents? I basc? I gallec? Però és que si no se sent ni al Senat, que és la cambra “regional”!
Al segle XXI es pot fer un debat en català per a tot Espanya i subtitular-lo. O una traducció simultània per un dels canals d'àudio, com fan les cadenes espanyoles als debats presidencials dels EUA. Però és que, a més, allò d'ahir va ser la prova que les dues llengües conviuen sense problema. I es tornarà a demostrar al debat que es farà per TV3, on tot i emetre's només per a Catalunya, hi haurà candidats que no diran una sola paraula en català. I ni passarà res ni ningú els dirà als caps de llista que optin per aquest format que són uns provincians i uns maleducats. Perquè dir-ho és de gent provinciana i maleducada.