Ja fa uns quants anys a Espanya van estrenar-hi una pel·lícula que van titular “Els cavallers de la taula quadrada y els seus bojos seguidors”. El nom original era “Monty Python i el Sant Greal”.
Avui, justament avui, el dia en que s'han fotut LA taula pel cap, no he pogut evitar pensar en aquestes dues maneres d'anomenar la mateixa pel·lícula. Ara ha de ser vostè qui decideixi per qui LA taula és el Sant Greal i per qui és quadrada i no rodona. En el que, em temo, estem d’acord és en qui són els bojos seguidors. Quin espectacle, escolti! La taula que uns diuen que han dinamitat els altres i els altres diuen que han estat els uns. La que uns anomenen taula de negociació i altres de diàleg. I al mig, molt de soroll. ¿Sap com quan engegues la ràdio i les interferències no et deixen sentir el que hi diuen realment? Doncs seria això.
Raquel Sánchez, ministra de transports, ahir a Can Nierga (TVE2 i R4): “A la taula de diàleg hi parlarem de tot”. La Gemma li pregunta: “D'amnistia i autodeterminació també?”. Resposta de la ministra: “No, d'això no”. Rematada de la periodista: “Llavors no parlaran de tot”. Pedro Sánchez, president del Gobierno, també ahir a TVE i sobre si confirmava o no la seva assistència aquest dimecres a LA taula: “Hi aniré”. Una estona després diu “lideraré”. L'endemà, i per referir-se al que va dir Sánchez, la premsa utilitza adjectius com “encapçalarà”, “assistirà” o “presidirà”. Vaja, que sí, que s'hi passarà una estona, però no gaire. Només la punteta.
Resposta de Junts a això de Pedro Sánchez: “Doncs si no s'hi queda, nosaltres hi enviem un conseller, dos presos polítics i la nostra dona a Madrid”. Reacció del President Aragonés?: “Això sí que no. És una reunió entre governs”. Contraatac de Junts: “Al nostre pacte de Govern, quan es parla de LA taula, enlloc es parla de governs”. Recontraatac d’Aragonés: “Està escrit que els membres de LA taula es trien per consens i heu tirat pel dret”. I què diu el text? Això:
A partir d'aquí cadascú ho llegeix segons els seus interessos partidistes. Però, és cert que Junts ha tirat pel dret? A la tarda intervé Jordi Sánchez: “Aquest matí he trucat a Aragonés per dir-li els noms que proposàvem”. Decisió final d’Aragonés (al menys a l'hora d'escriure això): “Si Junts continua proposant aquests noms, hi haurà taula sense ells”. Però, si li sembla, traiem el soroll, a veure què?
LA taula (de negociació, de diàleg o com nassos vulguin dir-li) és un artefacte que totis (TOTIS) saben que no servirà per solucionar el problema polític. Perquè és que ara mateix no té solució. I la prova és el que ha dit Pedro Sánchez a la tarda al Senat: “Això no és cosa de 4 o 5 anys. En caldran 10”. Perfecte, i d'aquí deu anys, ¿qui s'hi asseurà a LA taula, si d'aquí dos tant a Madrit (concepte) com aquí probablement hi hauran uns governs diferents als actuals? Però és que, a més, LA taula és només el comodí que TOTIS usen per elaborar les seves estratègies electorals. És la manera d'arribar a les pròximes eleccions donant-se la raó.
Per tant, si no hi ha una solució política per fer el referèndum, que és l'única manera possible de desencallar realment el conflicte, què? Farem un Estatut 2, El Retorn? Però si precisament venim d'allà. Si és que l’1-O és el fill únic del fracàs de l'Estatut. Maragall va estendre la mà a Espanya i la resposta va ser la “cepillada” d’Alfonso Guerra i les signatures en contra d'aquell PP del “es triste pedir una firma contra Catalunya però más triste es robar” i que al final van ser les dues coses.
I finalment, les tres preguntes del dia amb dues respostes: 1/ Avui, aquí, qui hi surt guanyant? Doncs Sánchez (Pedro), que ha repetit la jugada de l'aeroport del Prat deixant anar un bistec que és mercaderia caducada i sabent que aquí es matarien a veure qui l'atrapava mentre ell en sortiria impol·lut, 2/ Es trencarà el Govern? I la resposta és: Més? Vostè recorda com va néixer? S'acabava el termini i es van reunir corre-cuita Aragonés i Sánchez (Jordi) per fer un text que ara uns i altres interpreten a conveniència i 3/ Hi haurà un nou Tripartit? Aquesta no la puc respondre jo sinó Esquerra, que ha de valorar si desempallegar-se del seu enemic íntim (i viceversa) seria regalar-li o no el capital electoral indepe. Que al final aquest és el Sant Greal i la mare dels ous.