Aquesta Setmana Santa passarà a la història per l'ofensiva de l'Estat per Twitter, mar i aire (concepte del qual és autor en Carles Capdevila). Tres petits exemples, que podrien ser 3 mil:

1/ L'allau de nacionalcatolicisme que ens ha caigut com la caspa cau per primavera. L'impacte de la situació més delirant de les vistes es calibra amb la resposta a una sola pregunta: s’imagina que a França, Alemanya, la Gran Bretanya o Sudan del Sud un grup de legionaris passegés una imatge religiosa i quatre ministres (sí, QUATRE) palplantats davant seu cantessin que són "novios de la muerte"? Només ha faltat la fractura d’una falange de la mà dreta patida per M. Rajoy per configurar la metàfora perfecta.

2/ La nova ofensiva contra TV3. Fins a tres diaris nacionalistes espanyols radicals han dedicat portades a enviar el mateix missatge: “TV3 mala. TV3 secta. TV3 caca”. I amb exemples on la gran crítica és que s'està informant. En canvi, quan La Sexta informa del mateix, llavors és “periodisme”.

3/ La recerca de violència a qualsevol preu. Ara a Catalunya tot és violència. I els CDR són la reencarnació del mal i la fiscalia els anirà a buscar perquè són terroristes. Miri, això d’aixecar barreres de peatge no tinc clar si em fa poca o gens de gràcia. Ara bé, ni és violència ni ho ha estat mai. I el tall de carreteres molesta molt qui el pateix, però considerar-ho violència és com considerar que a Espanya hi ha separació de poders.

Tenint en compte que fins no fa gaire aquí tot era odi, ara no tinc clar si som davant d’un odi violent o d’una violència odiadora. O potser acabarem veient escrit el concepte viodiència, la contracció de les dues paraules.   

El relat de l'Estat necessita que a Catalunya hi hagi violència. La necessiten per sustentar i justificar la novel·la de ficció escrita pel president del Gobierno en funcions, Pablo Llarena, y basada en informes de la Guàrdia Civil amb la mateixa credibilitat que El Dioni parlant d'honestedat. I si no n’hi ha, se la inventen. De violència, no d'honestedat del senyor Dionisio.

És que, escolti, aquí ha quedat escrita per a la posteritat la participació “d’un tal Orni” en l'organització de l’anomenat Cop d’Estat. Escolti, és que aquí ha quedat immortalitzat per a la història de la humanitat que l’1-O van haver-hi incidents violents a... Sant Esteve de les Roures!!! (per cert, l'Ajuntament de Sant Esteve de les Roures ja té compte a Twitter: @st_esteveroures. Curiosament encara no el tenia agafat ningú. Que estrany, tenint en compte que la Guàrdia Civil certifica l’existència d’aquest poble violent). Escolti, és que ja veníem de l'informe amb el famós compte fals d’en Xavier Trias i dels comptes d’Artur Mas (per cert, ara que l'expresident té tot el patrimoni embargat, com és que no li han embargat aquells comptes que deien que tenia?). Escolti, és que acabi com acabi aquesta història, la credibilitat que pot tenir a partir d’ara qualsevol informe policial o qualsevol interlocutòria judicial està en números negatius.

I la premsa? Aquesta premsa que acusa TV3 de manipulació i de sembrar l’odi i violència, què? Va, només un exemple. Del que va ser qualificat d'assetjament violent de l’exfiscal en cap de BCN, Anna María Magaldi. És de quan la primera ofensiva creada pels Germans Grimm i Hans Christian Andersen. I, curiosament, titulant exactament igual:

Lamentablement per a ells, la veritat va desmuntar-los l'ofensiva.

Però no patíssim pas, que ells ho seguiran intentant. Per Twitter, mar i aire. Això i coses pitjors.