Amb la realitat no en tenen prou i necessiten crear una ficció apocalíptica que finalment és un rosegó de pa per avui i un descrèdit absolut per demà. I un polític sense crèdit és com un xili que no pica, que no té cap sentit. I quan una cosa no té cap sentit, no té cap futur.

Entenc que pels polítics els titulars d’impacte van tan buscats com l’aigua al desert, però és que no cal estar instal·lat permanentment en una cursa d’exageració. Sobretot perquè fer-ho només et pot conduir a la mentida.

No, la gent de Ciudadanos no va patir agressions el dia de l’orgull a Madrid. Ho diu la policia. Els van escridassar? Sí. Però això no és violència. La gent de Ciudadanos no només no estava convidada a l’acte sinó que se’ls va dir que no hi anessin. I van anar-hi. I no van fer cas de les recomanacions policials perquè buscaven una foto. I la van tenir. Però no, NO van ser agredits. Llavors, per què s’ho van inventar?

No, a la gent de Ciudadanos no els van llançar pedres el dia que van anar a Altsasu. És mentida. També van escridassar-los? També. Era el que buscaven? Naturalment. I ho diuen informes interns del propi partit. No van anar-hi per intentar obtenir els vots de la gent d’allà, bàsicament perquè ni tan sols s’hi presentaven. Però és que a més Ciudadanos no té ni un sol (ni un) regidor a Euskadi. Per tant, per què van inventar-se que els havien apedregat?

No, a Inés Arrimades no li han dit mai puta a TV3 com afirma Albert Rivera en aquest programa de màxima audiència:

Toni Albà, col·laborador d’un programa de TV3, va fer uns jocs de paraules desafortunats al seu compte particular de twitter i ho ha pagat perdent la feina, però és MENTIDA que “a TV3”, així en genèric, hagin insultat la senyora Arrimadas. Llavors, per què inventar-s’ho?

No, no és cert que a les escoles catalanes s’adoctrini amb el llibre que el senyor Albert Rivera va mostrar al Congrés dels Diputats:

No, aquest llibre forma part d’una enciclopèdia on, d’entre altres temes, es parla de l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana, que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.  

I quan va dir que aquest llibre era de text i l’usaven a les escoles, Rivera sabia que estava mentint. Per què va fer-ho? Per què s’ho va inventar? Quina necessitat tenia? De la mateixa manera que va inventar-se que no li agraden els toros. Bé, o va inventar-se que li agraden. Perquè és impossible que, a la vegada, li agradin i no li agradin. Seria com allò de les embarassades. O ho estàs o no ho estàs:

Ciudadanos té desenes de temes sobre els quals podria fer-s’ho venir bé en benefici polític propi i aconseguir que una cosa sigui A, perquè ho és. Però tenen la necessitat que les coses sempre siguin A+1000. Amb la A no n’hi ha prou. Mai res els és suficient i necessiten inflar els temes fins a la mentida. La fabulació els surt de dins, inevitablement, com inevitablement tenim tos o picor.

Però com diu la frase que li atribueixen a Abraham Lincoln: “Pots enganyar tothom algun temps. Pots enganyar alguns tot el temps. Però no pots enganyar tothom tot el temps”.