Juliol del 1985. Nova Zelanda. Greenpeace duu a terme una campanya contra els assajos nuclears francesos a la zona. Els serveis secrets gals, seguint ordres de François Mitterrand, posen dues bombes al Rainbow Warrior, el vaixell que comandava la protesta i que en aquell moment estava ancorat al port d’Auckland. Com a conseqüència de l'atemptat és assassinat el fotògraf portuguès Fernando Pereira i s'enfonsa la nau que era el símbol de l'organització ecologista. El cas va fer dimitir al llavors ministre de Defensa, Charles Hernu, va obligar el govern francès a presentar les seves disculpes i va acabar amb la condemna de 2 dels 12 agents implicats en l'operació. Ah, per cert, un d'aquests agents col·laboradors es diu Gérard Royal i és germà de Ségolène Royal, que en aquells dies era parella de l'actual president de la República, François Hollande.
Any 2016. El ministre de l'Interior del govern espanyol convoca al seu despatx el jutge encarregat de l'Oficina Antifrau i es dediquen a potinejar. Durant la simpàtica conversa es diuen coses com que han destrossat la sanitat catalana, escoltem com la fiscalia pot “afinar” filtracions d'informes falsos, escoltem com pretenen fabricar la notícia d'una filla secreta d'Artur Mas i com ho deixen estar per ser massa inversemblant, escoltem com conspiren per destruir diversos polítics catalans “enemics” i com giren i regiren buscant merda contra Oriol Junqueras, escoltem com pretenen fabricar informes contra Xavier Trias i filtrar-los a diversos mitjans (el famós cas del famós compte fals)... I no m'allargo més perquè qui més qui menys ha escoltat les gravacions.
Any 2016. La justícia espanyola no considera delicte el contingut d'aquesta conversa perquè s'ha enregistrat il·legalment.
Any 2016. Es fa públic que l'Estat espanyol ha pagat mig milió d'euros de fons reservats per obtenir dades robades sobre l'activitat de la família Pujol a la banca andorrana.
Any 2016. Alejandro de Pedro, “expert en reputació online”, reconeix que ha estat contractat pel CNI per “defensar a Espanya” en diverses pàgines independentistes i “difondre notícies positives sobre la societat i l’economia espanyola” en pàgines web i xarxes socials. Vaja, el que tot la vida n'hem dit un trol intoxicador. La relació laboral entre el CNI i de Pedro ha estat registrada i documentada per la Guàrdia Civil.
Any 2016. Fa dos anys que la societat catalana normal espera que l'associació unionista auto anomenada Societat Civil Catalana justifiqui d'on va sortir el milió d'euros que apareix a la seva memòria del 2014 com a “ingressos”. “Ingressos” de qui? Com és que una entitat amb 75 socis ingressa prop d'un milió d'euros? Per cert, la societat civil normal també espera que sigui més senzill del que ho és ara trobar a la seva web la memòria del 2015. No, que segur que hi és, però una terrible mala sort provoca que trobar-la costi tant que no es troba.
Any 2017. Què més acabarem sabent? Dimitirà algú? En quin indret escamparan les cendres de la difunta Operació Diàleg? Quin ús tindrà l'any vinent l'actual despatx de la vicepresidenta espanyola a la Delegación del Gobierno, potser guardar-hi les garrafes de la font d'aigua?
Però tornem a l'any 2016. Aprofito per saludar els serveis secrets que m'estaran llegint i els desitjo, de tot cor i sincerament, Bon Nadal, Bon Sant Esteve (i que l'aprofitin per tastar els canelons) i un 2017 molt feliç i, si pot ser, amb molt poca feina. I, de pas, voldria compartir amb ells (i amb elles) una reflexió: molt millor les feines d'avui en dia que les dels francesos l'any 1985, oi? No ha de ser agradable anar posant bombes a gent com nosaltres, que ja han vist que en el fons som bona gent. Per no parlar dels GAL i de casos com el de Lasa i Zabala, a qui un general de la Guàrdia Civil va ordenar assassinar i enterrar en calç viva.
Definitivament, molt millor trolejar webs, no? No fa tanta coseta com la sang, oi?