A la vida és molt important ser coherent amb tu mateix. I el senyor Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau, ho ha estat. I encara ho és. I em temo que ho seguirà sent.

(Per cert, petit incís: trobo especialment sen-sa-ci-o-nal anomenar “oficina” al departament antifrau. Oficina és com dir “despatxet”. És com, “miri, vagi fins al fons del passadís i al costat de la impressora, travessa l'armari de les baietes i allà hi veurà unes escales de fusta. Doncs puja a l'altell i allà hi ha l'oficina sinistra. L'atendrà el senyor amb maneguins emmidonats. Però avisi'l amb temps perquè surti del pot de formol on habita).

De Alfonso es va fer molt popular perquè en comptes d'evitar el frau, el generava. Cosa que té molt de mèrit. Són famoses les seves reunions amb Jorge Fernández Díaz per intentar inventar-se proves acusatòries contra indepes. Tots dos van formar el duet que va interpretar èxits com “la fiscalía te lo afina”, “nos hemos cargado la sanidad”, “le he estado buscando una hija secreta a Mas y creo que no va a colar” o “he investigado al hermano de Junqueras y nada”.

Arran de tot allò va ser fulminat del càrrec i enviat a Cantàbria, on hi continua fent de jutge. I això reconforta molt. Sobretot a qui ara rep la seva recta manera de fer. Hauria estat terrible que la llei perdés una figura com ell.

Doncs bé, com vostè sap, la Sindicatura de Comptes ha elaborat un informe on es demostra que l'any 2015, mentre havia de combatre el frau, el senyor De Alfonso va ser coherent amb la seva actitud fraudulenta i va autoadjudicar-se il·legalment el cobrament de 69.092€. A més, va incorporar personal al seu departament incomplint la normativa, el seu equip no va fer ni la declaració patrimonial ni la d'activitats, no hi havia control horari dels treballadors, van pagar 42.687€ a un cap de recursos humans per un trienni generat mentre treballava en una empresa de La Rioja i van aparèixer 14.058€ gastats en coses com abonaments al Liceu o sistemes de seguretat a càrrec d'una empresa d'on era directiu l’expolicia Antonio Jiménez Raso i que tenia vinculacions amb el famós excomissari Villarejo, relacionat amb l'Operació Catalunya. I ara respiri. Ja? Seguim.

O sigui, hauria estat més ràpid i senzill fer un informe sobre les coses que va fer legalment. Però no se'n vagi que la diversió continua. Això és com el Port Aventura del frau de l’antifrau.

De Alfonso va cobrar 14.076€ en dietes, però el més sensacional és que 5.046 d'aquests euros va cobrar-los dos cops, com a dieta pròpiament dita i presentant també la nota del restaurant. A banda, també va presentar altres factures de tiberis per valor de 20.868€. Pobre, devia tenir gana. Deu ser allò que en diem “un home de vida”.

I, esclar, quan menges tant acabes patint per la salut. Això el va impulsar a contractar, pagant Antifrau, una assegurança de vida per la qual va pagar 483€. I el comprovant que li van donar segurament va guardar-lo dins d'un maletí de 899€, a dins del qual també hi devien anar les fundes de mòbil i tauleta per valor de 153€ o els llibres per valor de 800. Assegurança, cartera, contingut i senyor De Alfonso es van moure per diversos indrets pagant 2.100€ en taxis i cotxes de lloguer. Vaja, una festa antifrau total.

Ah, per cert, si finalment la sentència per tota aquesta malversació fos desfavorable pel senyor Daniel de Alfonso, hauria de tornar els diners, sí, però el comportament no tindria cap responsabilitat penal. Efectivament, tot molt coherent.