Passa de vegades. Tu fonamentes els teus arguments en un parell de mantres que repeteixes i repeteixes i repeteixes i, a base de tanta repetició, arriba un moment que semblen sòlids. Però la realitat és molta mala persona i, de vegades, actua com un bumerang. Tu llances amb molta força merdes que pretenen ser gambes de Palamós, llagostins de Sant Carles de la Ràpita o tallarines de Vilanova, i et tornen en forma del que són: merdes. Terrible.

Som a mitja setmana i ja n'hi ha uns quants als que l'actualitat els ha passat per sobre. I amb balcons a la plaça de l'ajuntament. El bumerang els ha anat directament a la boca i ara recullen les dentetes amb una escombreta i una pala model pipican.

Miri que els que van pel món amb la serra elèctrica ens han repetit allò de la Catalunya dividida. Allò de la societat fracturada. I allò tan bèstia i tan insultant per la societat catalana que l'enfrontament civil existent provocaria morts (guardo els articles i les declaracions on ho afirmaven). Marededéusenyor, quina frivolitat més immoral. I indigna. I impresentable. I totalment desqualificant per qui l'excreta.

I al final ha resultat que tots aquests són 7 de 48. De 48 diputats que s'elegeixen a Catalunya per representar-nos al Congreso, els de la Catalunya fracturada tenen 7 escons. SET. O sigui que, efectivament, hi ha una fractura, però és la seva. La que els ha provocat el bumerang de la realitat quan ha impactat amb la seva cara.

Són els mateixos que vomiten bilis amb el cop d'estat, la sedició, la rebel·lió i el bla, bla, bla. S'han passat mesos dient que pujar a un cotxe amb un megàfon per adreçar-se a la gent que es manifesta i dir-los que se'n vagin a casa era un cop d'estat violent. I l'estat paral·lel, en col·laboració amb els 7 de 48, fa un any i mig que tenen dues persones empresonades per pujar a un cotxe amb un megàfon.

Però resulta que els 7 de 48 són els mateixos que fa temps tenen un interès malaltís en Veneçuela, fenomen incomprensible amb un origen que potser algun dia ens hauran d'explicar. I allà succeeixen coses que passades per la realitat d'aquí, els fan quedar en ridícul. Un cop més. Com la del cotxe i el megàfon.

Miri's la foto de Juan Guaidó, autoproclamat president del país i de Leopoldo López, líder opositor. Què, l'escena li és familiar, oi?

Una imatge potent que explica moltes coses. I els mitjans amics dels 7 de 48, defensors de que pujar a un cotxe amb un megàfon és un cop d'estat violent, havien de publicar-la. Perquè era LA foto. I ho han fet. Però esclar, cotxe caca, cotxe dolent, cotxe desmunta mantra de colpistes rebels i sediciosos, COTXE NOOOOOOR!... Què fotem? Doncs adeu cotxe:

Renoi, quina setmana més terrible. I encara no s'ha acabat...