El doctor Josep Maria Argimón ho ha tornat a fer. El secretari de Salut Pública ja va dir-nos la veritat pura i dura fa un parell de setmanes reconeixent que no sabia per què les xifres de COVID a Madrid eren tan bones, comparades amb les nostres, quan resulta que allà no van tancar en cap moment bars i restaurants. Doncs bé, avui ha anat a Els Matins de TV3 i, novament, ha dit les coses pel seu nom. I pel seu cognom. “No som un país pobre però tampoc som un país ric. Si nosaltres poguéssim pagar ajuts penso que no estaríem reobrint -bars i restaurants i altres tipus de negoci- i que no ho hauríem fet en ocasions anteriors”. Doncs miri, ja era hora que algú ens digués la veritat. Al menys sobre aquesta qüestió.
Una veritat que, per cert, ja ens havíem ensumat pel nostre compte feia dies. Com la resta de veritats que hem anat descobrint des de fa vuit mesos. Però està molt bé que ens les diguin. Perquè si ho fan, potser entendrem les coses. Perquè és probable que les decisions tinguin una lògica. Complexa, però que la tinguin. D'equilibrisme econòmico-sanitari en estat pur, sí, però com que la majoria ja ens afaitem o ens depilem (o cap de les dues coses) crec que estem capacitats per entendre-les. Sobretot perquè, a més, això els beneficia. La transparència genera confiança. I després de tants mesos d'obeir sense saber ben bé per què, en cal molta.
Per tant, la seqüència sencera d'això de bars i restaurants oberts aquí i tancats a França, Nova York o la Xina Popular és perquè allà poden pagar indemnitzacions. I aquí, abans que s'arruïni el 100% dels negocis, els deixen obrir de tant en tant perquè alguns facin una miqueta de calaix i puguin resistir. El que encara no ens han dit, però tornem a ensumar-nos-ho, és que amb la reobertura les dades empitjoraran i al gener o febrer hauran de tornar a tancar. I després a la primavera, amb antígens i vacunes, la cosa anirà cap a millor. I així anirem fent fins el juny quan, si no passa res estrany, la cosa ja estarà força estabilitzada i anirem tornant a la nostra vida anterior.
Hores més tard ja ha vingut la part política de la cosa la mà de la Consellera de Salut, Alba Vergés, i del d'Interior, Miquel Sàmper, que a l'argument d’Argimón hi han afegit que la culpa és de la manca d'ajuts per part de l'Estat. I mentre els sentia, no he pogut evitar recordar quan al març i l'abril ens van dir que res de mascaretes. I va resultar que ens ho deien perquè no en tenien. És una altra cosa que vam descobrir a posteriori i encara avui no ens han explicat. Ara només falta que algun dia descobrim per què ens van fer posar guants. I ja que hi som, que ens expliquin com pot ser que això dels famosos aerosols hagi aparegut al debat fa quatre dies quan resulta que fa 102 anys ja ho tenien claríssim. Sense tants epidemiòlegs, ni tant expert en dades, ni tanta mandanga, el governador de Burgos (EL GOVERNADOR DE BURGOS!!!) descrivia l'octubre del 1918 el que ha estat la gran troballa de les últimes setmanes. Li adjunto la còpia que circula per la xarxa i un destacat del paràgraf.
Per un altre dia queda pendent comentar per què el doctor Argimón ja ha alertat en dues entrevistes que compte amb les temptacions dels polítics de mantenir certes restriccions a les nostres llibertats, ara necessàries en nom del bé comú però que aviat no tindran sentit i que potser s'hi queden. Si ell ens avisa, per alguna cosa serà.