Francesc Quico Homs ens ha convocat avui al Col·legi de Periodistes de BCN per fer oficial que se'n va. Bé, se'n va perquè el fan fora. I el fan fora per haver desafiat un Estat.

Quan ha entrat a la sala, un quart d'hora abans de l'inici de l'acte, ha exclamat “m'impressiona més això que declarar al Suprem”. Perquè aquesta és la qüestió, ell marxa perquè el Suprem ho ha decidit així. Però, per què estava impressionat l’exdiputat, però no expolític, Quico Homs? Doncs perquè en un espai molt reduït hi havia les dues principals autoritats del país, el president Puigdemont i la presidenta del Parlament Carme Forcadell, hi era l'essència del seu partit, la de l’independentisme parlamentari (per cert, la CUP guanyava Esquerra per 2 a 1, amb Mireia Boya i David Fernández vers Lluís Salvador) i la de la societat civil indepe (els presidents de l’ANC i d’Òmnium, el diputat independent de Junts pel Sí Oriol Amat, Xavier Rubert de Ventós, Miquel Calçada o Salvador Cardús). Podríem dir que avui a la sala d'actes del col·legi de periodistes hi havia més poder indepe que cadires.   

No ha estat una conferència, ni una xerrada, ni un discurs. Diria que ha estat una reflexió en veu alta amb un rerefons molt dur contra l'Estat espanyol i les seves institucions en un moment que ha qualificat “d'emergència nacional”. Moltes coses, ens ha dit, ja les explicarà en un llibre que escriurà quan tingui temps. De moment ha deixat caure que “si fa quatre anys ens diuen que m'expulsarien del Congrés dels Diputats per haver posat unes urnes, hauríem pensat que alguna cosa greu passava”. I jo afegeixo: “em diu algú fa quatre anys que en Quico Homs seria expulsat del Congrés dels Diputats per la sentència d'un tribunal que l'ha condemnat per organitzar un referèndum i la meva resposta hauria estat: això que prens no sé què és, però en vull i molt”.

Escolti, és que estem parlant de Quico Homs... Un xicot de Taradell amb cara que a la seva escola era l'alumne del mes... però cada mes!!! Un convergent de pedra picada dels de tortellet de full (i de crema) comprat diumenge a la pastisseria de tota la vida. Com ell mateix ha dit, un fill del “del nen, no t'emboliquis”. És que fins i tot “Quico” és un nom entranyable. És que és impossible desconfiar d'algú que es diu Quico! Però si tots voldríem que el noviet de les nostres filles es digués Quico...

Doncs aquest xicot que seria el gendre perfecte del pujolisme sociològic, un exponent d'aquella Catalunya que sovint és qualificada de carrinclona, resulta que ha estat expulsat del Parlament espanyol després de ser condemnat per ser un perillós sediciós antisistema. Escolti, és que això no va passar ni a l'època més dura i més bèstia d’Herri Batasuna.

És que en aquest moment, el resultat del partit és 4 a 0 a favor dels inhabilitats del que fou Convergència i Unió. És que la justícia espanyola s'ha desentès dels cupaires Montse Venturós, alcaldessa de Berga, i Joan Coma, regidor de Vic i en aquest moment a la llista dels que han rebut la força de l'Estat en plena boca només hi ha 4 CiUs: un xicot de bona família i bones escoles, una noia d'Unió, una mestra d'escola que podria ser la nostra tieta i el xicot de Taradell.

No fa quatre anys, no, fa quatre dies, ¿qui ens hauria dit que les víctimes judicials del procés independentista serien Mas, Ortega, Rigau i Homs? És que és com Rajoy bevent cervesa a morro en un concert de La Banda Trapera del Rio i cantant “Eunucos mentales” amb en Morfi Grey. És que és Soraya en un taller de malabars d'una casa okupa. És Montoro en una komuna sobrepassant Pocholo...   

Però, mentre arriba el llibre, en Quico Homs ha reivindicat la unitat com a gran actiu i les conviccions per superar la por a la reacció de l'Estat. I ens ha dit que l'estratègia d'aquest Estat espanyol que no té cap projecte per oferir es basa en promoure micro informacions judicials per intimidar-nos, en buscar divisions entre els indepes i en fer un discurs de victòria total i de mentida, com ja van usar al país basc amb el "sense violència es pot parlar de tot" que, adaptat aquí, seria "sense el referèndum es pot parlar de tot”.

Finalment ens ha comunicat que s'ha posat a les ordres del President, que aquest l'ha “fitxat” per rebre les seves opinions “a cost zero” i que obrirà un despatx on intentarà guanyar-se la vida. El despatx de qui a partir d'ara serà el senyor Homs. 

Ah, per cert, en aquest enllaç pot llegir tota la intervenció...