Fa uns dies vaig anar a Madrid. En AVE. No em van demanar cap mena de paper. Ni a Sants ni a Atocha. Ni anant ni tornant. L'única diferencia amb “abans” va ser que ara el bar del tren està tancat i els famosos auriculars te'ls donen al moment de validar-te el bitllet. Ah, i podria haver-hi anat acompanyat d'un grup bombolla mida Orfeón Burgalés+Filharmònica de Viena i no hauria passat res. Servidor de vostè va anar-hi per feina, a Telemadrid altres persones expliquen els seus propis motius per anar-hi. I són un pèl diferents:
I un cop a Madrid, què? Què hem de fer? Enrique G. Pozo, editor del matinal del cap de setmana a la SER, ha penjat aquest vídeo:
“Madrid, capital del turismo europeo”. Justament quan no hi ha turisme perquè la humanitat ha decidit que, pel bé de la salut dels habitants de la Terra, no n'hi hagi. Però ells, alegria. Molta. I qui n'és responsable? Segons diuen a twitter, que tothom sap que és on hi ha els experts de veritat, la culpa és el govern central. Perquè és de qui depenen els aeroports i les estacions. Bé, això segons els defensors de Díaz Ayuso, que curiosament culpen els rivals polítics de que succeeixi el que promou el govern regional. Segons els defensors del Gobierno, lògicament la culpa és de Díaz Ayuso. El cas és que com es veu al vídeo, la policia està per altra feina i no per controlar el descontrol.
I mentre uns i altres es passen les culpes, Madrid s'ha convertit en el paradís del foti el que li roti. I no cal ser massa espavilat per deduir que si va arribant i marxant gent d'altres indrets i mentre corre per allà de mascareta poca, el més probable és que hi hagi molta més transmissió del virus que si hi hagués una certa contenció. Però escolti, no passa res. Al contrari. El missatge que envien és, i en plena precampanya electoral encara més: “som el paradís de la llibertat. Front els amargats que et volen impedir viure perquè pretenen controlar-te, nosaltres som la llum”. Però és el més bèstia és que, o bé les xifres els donen la raó o bé les xifres de Madrid no són certes.
Fa mesos que a la capital de l'estat, a banda del relaxament evident existent a la via pública, pots sortir a sopar fins les 11 de la nit i hi ha discoteques obertes. I allà ni mascaretes ni hòsties. I, si fa o no fa, estan com nosaltres. Amb la diferència que aquí a les cinc de la tarda ja no podem anar a prendre ni una gasosa i que fins fa una setmana, els dissabtes ho teníem tot tancat i no podíem anar a la comarca veïna. I quan veus això no pots evitar pensar: “Vol dir que aquí no hi ha algú que està fent el préssec? La irresponsabilitat té premi?”. Però el més desconcertant és que ningú fa res. Ni per evitar aquestes situacions ni per accelerar la vacunació.
Tinc la sensació que ningú pren decisions. Durant un temps això ho conduïa un mico amb una sobredosi d'aromes de Montserrat caducades i ara al volant no hi ha ningú. Quan les xifres ens avisen que, compte, que comencem a tornar a anar pel pedregar, a Madrid fan ostentació de la festa descontrolada i ho ensenyen a la seva cadena pública de TV. I, mentre, el Gobierno més d'esquerres de la història mundial ha decidit que, tot i les poques vacunes existents, les d’AstraZeneca tornaran a punxa-les dimecres. Que, es veu que no tenim pressa. I jo pregunto, quantes vides es podrien haver salvat si haguessin recomençat a vacunar divendres passat?
Però, a veure una cosa... aquí algú pensa? I una altra cosa, tot això a algú li passarà alguna factura política o a la gent ja li va bé?