Ves per on, la vaga de taxistes i la posterior protesta dels uberistes i dels cabifystes ha permès saber quines són les regles del joc que regeixen per als ciutadans que es manifesten. Per fi ha quedat clar com funciona a Espanya això de sortir al carrer a protestar i de tallar vies de comunicació. I funciona fantàsticament, com no podia ser de cap altra manera.

I ho comprovarem tot seguit. Li proposaré tres situacions i vostè haurà d'endevinar si el protagonista és un indepe o és qualsevol altra persona lluitant per les seves legítimes reivindicacions laborals.

 (ATENCIÓ! Si vostè és indepe, no intenti imitar a casa seva el que succeirà a continuació. És molt perillós!)

SITUACIÓ 1

―Hola, senyor agent! Jo venia a manifestar-me. Li importa si em situo en aqu...

―CALLA PUTU SEDICIÓS! I recull les dents del terra, desgraciat!

―Quines dents, senyor agent?

―Les dents que t'arrencaré jo de l'hòstia que et cardaré ara mateix, imbècil!

―Perdoni, abans de fer-me la cara nova, voldria que m'aclarís un petit detall. M'ha dit “putu sediciós”. Això vol dir que no soc un putu rebel?

―Hola, senyor agent! Jo també venia a manifestar-me...

―Vostè és un putu indepe o és normal?

―No, jo estic en vaga.

―Em permet que el besi?

―Amb llengua?

―Naturalment! Per cert, necessita que li posem una catifa, no fos cas que agafés fred als peuets?

SITUACIÓ 2

―Senyor manifestant, fa una setmana que el seu vehicle està ocupant amablement la via pública i d'estar-se aquí quiet ha agafat una miqueta de pols. Vol que li passi un drapet?

―Millor un peluixet fet de cotó d'ovella de l'Afganistan. A veure si me'l ratllarà...

―Això està fet...

―Hola, perdonin que els molesti, però tenia un cert interès en tallar el carrer per demanar poder votar en un refer...

―DETINGUT! I jutjat! I ja tinc dictada la sentència. 30 anys de presó no revisable! I dues hòsties ben donades a veure si espaviles, idiota!

SITUACIÓ 3

―Companys i companyes. Hem estat unes hores manifestant-nos pacíficament, però ha arribat el moment que tothom marxi cap a casa. I us ho diem des d'aquí dalt perquè podeu veure'ns i sentir-nos. Insistim, que tothom se'n vagi amb calma i tranquil·litat...

―EH, VOSALTRES DOS! Sí, sí, els dos idiotes que sou aquí dalt. Baixeu IM-ME-DI-A-TA-MENT que us n'aneu de pet a l'Audiència Nacional acusats de... acusats de... de... A veure, sabeu què és un escrot? Doncs acusats del que ens surti d'allà mateix...

―Eh tu! Sí, sí, el de l'uniforme! Sí, aquí darrere teu...

―És a mi?

―Esclar! No, mira que t'explico. Nosaltres no som d'aquesta mani, però veiem que aquí ara hi ha un cordó policial, oi? Doncs nosaltres el trencarem i passarem. I si rebeu una hòstia, mala sort. I a callar. Algun problema?

―No, no. Com podeu pensar que haurà d'haver-hi algun problema? I si creieu que per passar heu de copejar-nos, endavant! Només faltaria.

Bé, doncs fins aquí els tres hipotètics exemples que, naturalment, són una ficció total i absoluta i que és impossible que mai succeeixin. Recordi que, de cada un d'ells, vostè ha de triar quin creu que els protagonitzen els uns o els altres. I després no cal que comuniqui la seva decisió. Pa' qué, oi? Pa' cagal·la...