“Antes se romperá la unidad de Cataluña que la de España”. És la famosa frase-amenaça de José María Aznar que, adaptada a la “nova” filtració feta avui per les clavegueres de l'Estat, podria ser una cosa semblant a la pregunta que es fa molta gent: “¿Què es trencarà abans, la monarquia com a institució o la part més profunda de l'Estat?”.

Perquè aquest és el pols. Les clavegueres de l'Estat tornen a pressionar l'Estat usant com a ariet la “princesa” Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Ja sap, aquella senyora que fou qualificada de “l'amiga entranyable” del rei Joan Carles. Vaja, allò que a casa, de tota la vida, n'hem dit “la querida”, però pronunciat “la karida”.

El famós comissari Villarejo, ara a la presó, ha tornat amb força disparant a la monarquia espanyola i usant com a arma Corinna. Com? Doncs filtrant a dos mitjans “amics”, El Español i OKDiario (con ellos empezó todo), unes gravacions on se la sent explicar que el rei Joan Carles va usar-la com a testaferro. A la conversa, a part d'ella i de Villarejo, hi és present Juan Villalonga, aquell amic d’Aznar (som allà mateix) a qui el Presidente va situar a la presidència de la Telefònica de quan la privatització i la guerra a mort pels drets del futbol.

En aquesta història té més interès el continent que el contingut. La maniobra que les revelacions. Perquè, que el Rei tenia comptes a Suïssa ja ho sabíem. I que era un comissionista, també. I que tenia testaferros, doncs tres quarts del mateix. I li diré més, amb el Cas Nóos vam veure amb els nostres propis ulls que Urdangarin simplement havia volgut imitar el que veia fer quan anava a cal sogre a dinar els diumenges.

I no només sabíem tot això, sinó també allò altre dels negocis amb els senyors Aràbia Saudita. I també ho sabíem tot d'aquesta “karida”. I de totes les altres. I quan el vam veure dient allò de...

... vam entendre que l'Estat volia demostrar-nos qui manava de veritat i que ens quedés clar que el Rei era només un empleat seu. Per això van obligar-lo a humiliar-se d'aquesta manera davant dels seus súbdits. Després el van fer abdicar. Per salvar el sistema. Amb el número I sortia del terreny de joc Joan Carles i al seu lloc hi entrava amb el número VI, en Felip.

Per tant, el que diu Corinna en aquestes gravacions no té gaire interès, per conegut. Aquí la qüestió és la filtració. La jugada. Villarejo està avisant: “Si em seguiu tocant els nassos, trauré tot el que tinc i algú prendrà mal. I aquest algú no seré jo”.

La qüestió ara és saber quina munició té Villarejo. ¿Són les famoses cintes del rei emèrit amb Bárbara Rey? Va, suposem que sigui això. I? Vull dir, ¿algú pensa que a aquestes alçades, la monarquia (i de rebot l'Estat) pot tremolar per un vídeo del rei gitant-se amb una senyora que té més passat que futur? Si al seu moment una gravació d'aquesta mena no va acabar ni amb Pedro J., per què hauria de fer-ho ara? O Villarejo té alguna cosa més al rebost? De quina munició disposa? Té 100 grams de piules i ens està fent creure que té la bomba atòmica o realment té la bomba atòmica?  

Està amenaçant Villarejo per sobre de les seves possibilitats? Qui té més força, ell que és una torre-alfil-cavall al tauler o l'Estat, que són totes les altres peces i el mateix tauler?

Continuarem atents a les nostres pantalles. I, sobretot, a les seves.