Mujerzuela: prostituta, ramera. La traducció en català seria meuca. Segons el diccionari de la Real Academia la definició de “mujerzuela” és “Mujer perdida, de mala vida”.
I ara vostè s'estarà preguntant “A què ve això de la ‘mujerzuela’?”. Bé, seria millor preguntar-ho al senyor Rafael Hernando, que treballa de senador del PP per Almeria i exerceix de Secretari Tercer de la Mesa de la Cambra Alta espanyola i és l'autor d'aquesta piulada:
La meuca, que a més és infame, és la senyora Corinna Larsen, coneguda als mitjans del règim com “l’examiga” del Rei Emèrit I. La frase és d'aquelles que quan la veus, el primer que et ve al cap és “aquest individu posa al meu abast tant de material en tany poc espai que jo ara mateix tinc greus problemes per decidir per on començo a destrossar-lo”. Però al cap d'unes dècimes de segon conclous que la vida és prou curta com per no perdre ni un sol segon amb trossos de carn amb ulls. Ara bé, l'acte i el contingut és una altra qüestió. Sobretot pel que explica sobre els Hernandos que circulen pel món i sense morrió.
D'entrada que un senador i membre de la Mesa de la institució vagi pel món dient-li puta a una senyora en públic i no passi res explica perfectament en que s'ha convertit el Senat espanyol en particular i les institucions de l'Estat en general. Comences prostituint el poder judicial i acabes dient-li prostitutes a les ex amants del teu rei. Memorable.
Però el que ja és d'un patetisme constitucional que provoca arcadetes de vergonya aliena és que per fer de catifa submisa que pretén quedar bé, li diguis al rei que és un puter. Ésclar, perquè si ella és una meuca, què és qui usa els seus serveis? Certament gloriós! I després ve l'argument general: la “infame” va intentar fer xantatge al Rei, però ni ell ni la Casa Real van acceptar tapar res. Bé, si no van voler tapar res, vol dir que hi havia alguna cosa a tapar, no? Parlem-ne. Què havien de tapar? Ah calla, potser es refereix als 64 milions d'euros que la senyora Larsen va cobrar del Rei. El senyor Hernando deu trobar normal que el Rei vagi pel món regalant aquesta quantitat de diners alegrement. I, segurament, no li preocupa gens saber d'on han sortit ni per què el Rei va obtenir uns milions que als que treballem ens costa una miqueta de reunir. Ni tampoc el neguiteja que en comptes de venir a Espanya, els 64 milions anessin a parar a un paradís fiscal.
Una altra qüestió important és el concepte “que calli” que es desprèn de tot plegat. El que el senyor Hernando diu, implícitament, és que el que ha de fer ella és emmudir i desaparèixer. El rei pot anar amb putes (segons qualificatiu del senyor Hernando, insisteixo) perquè és home i és rei. I això nno és censurable moralment. I les putes cobren i callen. I quan els exigeixen que tornin els diners que han rebut per la seva feina (segons afirma el senyor Hernando) resulta que fan un xantatge inacceptable. Interessant.
I, finalment, el simpàtic detall consistent en que per defensar un home, com que l'altre 50% de la història és una dona, ella directament passa a ser una meuca. La podria haver insultat dient-li “aprofitada”, “lladre” o “delinqüent”. Però no, li diu puta. Estem acabant el primer quart del segle XXI i encara estem instal·lats en el cubata de Barón Dandy servit en got de tub i begut per un individu que rosega un escuradents, porta llarga l'ungla del dit petit de la mà i quan s'ajup se li veu la regatera del cul. Vaja, el que vindria a ser un Rafael Hernando qualsevol.