Ja ho sap que, de tant en tant, en aquesta columna hi ha… Examen sorpresa! Doncs bé, avui toca. I, a més, amb pregunta tan retòrica com tramposa: “Escolti, i en el presumpte cas de corrupció del PSC al Consell Esportiu de l'Hospitalet, amb qui va amb Ayuso o Casado?”. I ara ve quan li explico el per què de la pregunta.
Des de dissabte, referint-nos a la tan incomprensible com descarnada crisi interna del PP, parlem de corrupció. Però sense parlar-ne, sense anar al fons, sinó fent escarafalls de com molts votants d'Isabel Díaz Ayuso posen per davant el suport a qui creuen pot guanyar-li el poder a Pedro Sánchez a que el germà o la mare de la presidenta de Madrid puguin haver comès irregularitats en la contractació de serveis, bé des del punt de vista legal o des de l'ètic, que no són el mateix, però haurien de ser-ho. I per aquí al mig s'ha fet viral una frase expressada fa temps pel cap d'opinió de El Mundo que resumeix perfectament el concepte dels que defensen que cal diferenciar l'artista de l'obra:
Doncs bé, ¿aquesta superioritat moral dels que diuen que els votants del PP accepten la corrupció sense moure una pestanya, és aplicable a tothom que ho diu? Ho pregunto perquè aquí, qui més qui menys i per càlcul de probabilitat, algun cop ha votat algun partit corrupte perquè la corrupció és un mal que no entén de colors ni de fronteres.
(Nota de l'autor per a passavolants que entenen les coses com els convé per poder fer-se el milhomenets davant dels seus en una competició per demostrar que ells si que són de pedra picada i que, realment, demostra la necessitat de cridar l'atenció per poder tenir un poder que per ells és mooolt important, però que realment és tan insignificant com ells mateixos, pròpiament dits: No, no estic dient que tots els partits polítics siguin corruptes perquè de la CUP, per exemple, no em consta cap cas. I en algun altre com Esquerra hi ha hagut algun cas molt concret i que no afectava el partit, dels Comuns hi ha una investigació contra Ada Colau que no va d'enriquiments personals ni de finançament de partit i que hem de veure com acaba, el mateix que el cas de Junts amb la presidenta del Parlament, succeït quan encara no tenia relació amb el partit. I de casos que circulen en segons quins cercles no hi ha ni tan sols denuncia, circumstància que aprofito perquè alguns que són molt vehements a les xarxes vagin a un jutjat a presentar-la. El que dic és que, quan fa molts anys que votes i en diverses eleccions, és molt probable que algun cop hagis votat algun partit corrupte).
I d'això va l'article, de que qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra. Desenganyem-nos senyors, senyores i senyoris, en general nosaltres no som millors que ningú. En tot cas som iguals. Però també va del tractament que els mitjans de comunicació fem de la corrupció. No tots els partits ni tots els casos es despatxen igual. Ni acuso ni no acuso, constato -per exemple- que el del consell esportiu de l'Hospitalet està passant força desapercebut a les portades. I que comparat amb altres presumpcions per l'estil, no apareix com a destacat.
La premsa de dretes i de dretes extremes, majoritària a Espanya, s'ha passat anys relacionant corrupció amb independentisme i afirmant –encara ara- que tot va ser una maniobra per tapar el 3% convergent, un concepte per cert -el del 3%- que, a base de repetir-lo, ha fet molta fortuna. Perquè els convenia en el seu discurs de degradació i destrucció de l'enemic, que és la mateixa tàctica que ara usen amb Albert Rivera o Pablo Casado. De la mateixa manera que han intentat relacionar independentisme amb violència, aquí amb l'ajut de destacats membres dels cossos de seguretat i la judicatura política.
¿Però vostè algun cop ha llegit o ha sentit en mitjans de Madrit (concepte) que es parlés de l'associació criminal anomenada PP, que és el que va afirmar una sentència judicial que era aquest partit? O que es refereixen a ell dient “PP, el partit que va pagar amb diner negre obres a la seva seu?”. ¿Hem sentit Federico Jiménez Losantos afirmant “El PP, la formació política que va finançar el meu mitjà de comunicació amb diner negre”? No, oi? I, per cert, a Federico ningú li ho recorda ara quan pontifica sobre el cas ni els seus oients li han tingut mai en compte. Doncs d'això va aquest examen sorpresa d'avui, de que és una trampa molt tramposa engegar el ventilador de la merda sempre en direcció als altres, mentre tu vas vestit de blanc en senyal d'immaculada puresa i podries ofegar-te en fems.