Apujo la persiana. Plou, han baixat les temperatures i fa un dia gris. Molt gris. Terriblement gris. Ha mort la mare del meu amic Joan i ja veurem com poden fer l'enterrament. Però el pitjor és que ell i jo no podem ni abraçar-nos i hem de plorar per telèfon.

Vivim la nova realitat d'un món que no canviarà, i molt menys a millor, i que ens ha dut nous costums. No abraçar-nos n'és un, però al món de les parafílies triomfa espectacularment llegir el BOE. “Vostè què feia els matins dels caps de setmana del confinament?”, ens preguntaran d'aquí un any, d'aquí cinc o al 2030, quan facin programes especials d'aniversari de la COVID19. I respondrem: “Doncs miri, jo llegia el BOE perquè tot ho publicàven al BOE dels caps de setmana”. El problema és que llegir-lo no és cap garantia d'entendre què hi diu. Servidor, que és de lletres, entén millor la gravitació quàntica que el BOE. Això sí, a favor del caos boeïstic cal dir que som davant d'un despropòsit absolutament democràtic. No l'entén vostè, no l'entenc jo, no l'entén Protecció Civil...

... i no l'entenen ni els seus propis autors:

El virus no entén de fronteres i el BOE no s'entén. Ho veu que bonic...

I mentre, aquest dilluns part del país ja estarà en fase 1 (que realment és la 2). El meu amic professor del Camp de Tarragona em diu que té l'agenda plena de dinars i sopars i que ja està donant hores per esmorzar. Calcula que en tres setmanes es pot engreixar fins a sis quilos “perquè després de tot això no fotrem àpats de verdureta i carpaccios ni beurem aigua”. A la seva zona, doncs, comencen a veure el món d'una altra manera, però en les que encara som a la fase zero (que és la 1), també. Creix la sensació general de “desescalada”. “Desescalada”, una de les paraules que quedarà al nostre llenguatge quan això, algun dia, acabi. Una paraula, per cert, molt muntanyenca. Perquè la gràcia de l'alpinisme és pujar, sí, però la gràcia de veritat és baixar. Perquè si no puges, ho pots tornar a intentar, però si no baixes, mai més no podràs pujar. El País publicava el passat tres de maig la carta d'un lector que desenvolupava la metàfora:

Una altra interessant metàfora és la que ens ha ofert el president Quim Torra. Ell ni ha pujat ni baixat cap muntanya. Ell ha creuat un carrer. Concretament el del Bisbe de BCN. La roda de premsa de les 15.02 ja no l'ha fet en aquell racó claustrofòbic de la Casa dels Canonges, a la banda Besòs del citat carrer. No, avui era a la majestuosa, espaiosa i diàfana sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat, que és a la banda Llobregat del pont aquell que uneix dels dos edificis, que la gent es pensa que té segles d'història i resulta que és del 1928. És un canvi d'escenari visual que transmet un canvi d'escenari anímic. El missatge que se'ns envia és que hem de dir adéu a aquella austeritat de piset que era com un humit entresòl interior i hem de dir hola al Palau. S'han acabat els dies obscurs i llòbrecs i ara hem de mirar cap endavant amb esperit esclarissat, obert i expansiu.

I mentre el president català obria finestres perquè hi entrés llum i futur, la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso tornava a oferir-nos una d'aquelles fotos que no deixen indiferent. Dels autors de “La llàgrima”...

... arriba les nostres portades “La Marededeu d’Ayuso”:

​

Error o foto buscada? Normalment, quan es fan fotos per una portada d'aquest tipus, el fotògraf té una idea del que vol transmetre i proposa diverses situacions que el retratat accepta o no. De vegades, el retratat es nega a fer segons què, però els assessors l'animen a participar. Però la majoria de cops passa al revés, el fotògraf proposa, el protagonista accepta i els assessors diuen que ni parlar-ne. Per què? Perquè creuen que pot perjudicar la imatge del personatge. Però, també de vegades, són els assessors els que ideen la imatge. Què ha passat aquest cop? Bé, tenint en compte que un dels principals assessors d’Ayuso és Miquel Ángel Rodríguez, també conegut com a MAR, i creador de la imatge mediàtica del José María Aznar dels inicis, podria jugar-m'hi un pèsol que la foto ha estat idea seva. Com penso que la imatge de la llàgrima també ho va ser.

El cas és que avui Ayuso ha ocupat aquesta portada i, gràcies a la foto, una entrevista que hauria passat força desapercebuda ha ocupat milers de portades virtuals a les xarxes. La polèmica fa bullir l'olla i els memes fan créixer la bombolla dels polítics que juguen (o els fan jugar) a ser personatges. El dubte és saber si aquesta sobreexposició, a la llarga, juga a favor o en contra. Perquè que parlin molt de tu, encara que sigui bé, no et garanteix rèdits favorables. Ara bé, estem d'acord que seria molt pitjor sortir al BOE, perquè llavors segur que, a més, ningú t'entendria.