Apujo la persiana i tot està de color marró. De la finestra cap en fora, vull dir. Resulta que aquesta nit ha plogut fang. En circumstàncies normals, les empreses que netegen cotxes estarien en un bar brindant per la notícia. Però com que en la nova normalitat la circulació és escassa, el percentatge de fang per cotxe també ho és, hi ha poc a netejar i, per tant, poc a celebrar. De fet, la majoria succeeix.del país encara és a la fase zero (que és la 1), o sigui que per no haver-hi no hi ha ni bars oberts on anar a celebrar res. Ni tan sols allò que no 

La notícia del dia és la presentació del resultat dels estudis serològics fets per saber quants espanyols han passat la Covid-19​. El resum és que només un 5% de la població té anticossos. Per tant, un 95% no ha passat la malaltia. Això vol dir que: 1/ Queden milions de persones per contaminar i 2/ Aquest virus afecta un petit percentatge de la població, però causa molts morts. És el que els experts anomenen la taxa de letalitat o el nombre de morts en una població d'individus afectats per una malaltia, per unitat de temps.

Ara mateix els ignorants ens estem fent la pregunta de si aquests resultats són positius o negatius. Si hi ha tan poca gent contaminada, ¿vol dir que molts milions estem molt exposats encara a patir la malaltia i llavors adeu a les fases 2 i 3, o com que és un virus que contagia poca gent, però amb molta força, això permet un cert retorn a la normalitat amb grans mesures preventives? Per sort, aquest dijous ràdios i televisions entrevistaran experts (i expertes) perquè ens ho expliquin. Són les persones que aquests dies omplen hores i hores de contingut als mitjans explicant-nos què està passant i per què. Són gent sàvia i que en saben molt. Però són didàctics i expliquen les coses perquè les entenguem. Fins i tot jo. Però, sobretot, ho fan amb prudència i humilitat. No opinen, exposen i desenvolupen. No pressuposen. No especulen. El que és, és, i el que no, diuen que ho ignoren o que no està comprovat i no es fiquen en jardins. Parlen tan diferent de la gent que normalment apareixem als mitjans. Però tant! Hem d'aprendre tant d'aquestes persones. Sí, sí, aprendre del que saben de la seva especialitat, però, sobretot, de la manera d'adreçar-se a la gent i dir coses interessants i útils. Potser un nou format mediàtic postcoronavirus podria ser: “Avui portem algú que sap del que parla”.

A l'espera de la resposta a la pregunta del dia, servidor de vostè ha aprofitat per anar a comprar. He descobert que els dimecres són el millor dia. Sí, perquè la gent que el cap de setmana ha buidat rebost i nevera, ho reomple dimarts i per tornar a omplir de cara al següent cap de setmana, s'hi posen a partir de dijous. Com veu, una teoria sòlida que demostra el que li deia unes línies més amunt. Però entre la poca gent que hi havia comprant (poca en relació a altres dies, molta en relació a setmanes passades) he observat que la majoria era a les cues de les ferreteries. Un dia, amb temps, aniré a preguntar què hi van a comprar. En canvi, quan he anat al bar del meu mercat, en aquell moment jo era l'únic client. Han tornat a obrir i, després de dos mesos, per fi he pogut prendre... un cafè amb llet de bar!!! PER FI! Que sí, el cafè de casa bla, bla, bla, però el de bar és IN-SU-PE-RA-BLE! I quan sigui possible anar-hi a menjar l'entrepà... serà ME-MO-RA-BLE!

Però ja que som al món de les coses insuperables i memorables, parlem d'això d'anar a comprar fruita i verdura. Et fan posar uns guants de plàstic, tot i que en molts llocs se'ls han acabat. I llavors et donen dues bosses normals perquè hi posis les mans a dins. Naturalment, ni s'adapten, ni s'aguanten, ni tenen cap adherència, ni res. I fan calor. I el més terrible és que amb les mans on hi tens unes bosses pengim-penjam, has d'obrir les altres bosses, les que has de menester per dipositar-hi la compra. Aquesta maniobra, la de desenganxar les dues bandes de la punta de les bosses de plàstic que s'obre, que ja és difícil realitzar a mà nua, amb la merda de plàstics que et van caient és materialment impossible. Total, que al final acabes obrint les bosses i tocant la fruita i la verdura amb les mans desprotegides. Un despropòsit.

Tornant de comprar m'he estat mirant amb calma això que està passant des de fa dos dies en alguns barris de la “zona nacional” de Madrid. Sí, parlo d'aquestes manifestacions convocades per no se sap qui, però en les quals tothom va amb moltes banderes espanyoles, hi sonen himnes legionaris i s'hi criden consignes que en podrien dir... ultraliberals extremes? Sí, com passa en alguns indrets dels EUA, l'extrem centre ocupa els carrers amb l'excusa de defensar la llibertat i els drets civils, que ja té collons la cosa (i disculpi per haver dit cosa). El voxisme constitucional s'ha convertit en apologeta de la denúncia del totalitarisme del poder, diu que prou de confinament i reclama l'aplicació del concepte que va popularitzar Aznar, pare espiritual de la cosa:

Si jo vull sortir de casa, surto. I si em trobo el virus, li trenco la cara. Perquè “pacojones el menda”. El problema és que alguns d'aquests encara no saben que el virus no té cara, i això complica força que li pugui ser trencada. Fora assenyat que ho preguntessin a Javier Ortega Smith. Em temo que ell els podria fer un resum força detalladet de la cosa. O, si no volen anar a l'hospital a molestar-lo, potser poden aprendre'n dels savis (i sàvies) que tenen la generositat de compartir amb nosaltres els seus coneixements, i dels quals en parlava més amunt. Això sí, sempre que sentir algú sensat no els provoqui un efecte indesitjat consistent en un sobtat esclat del cap. Per falta de costum.