No tenim ni un sol moment de descans. Després de la Covid i les crisis socials, mentals i econòmiques derivades, els europeus tornem a veure bombardejos a tocar de casa. Es veu que no n'hem tingut prou amb dues guerres mundials i, sobretot, no hem aprés res. Total, que d'epidemiòlegs i vulcanòlegs hem passat a saber-ho tot de Donbass, un nom que més de regió fronterera amb Rússia sembla el d'un corrent musical amb molta secció rítmica.

I així estem, amb Vladimir Putin fent cas a allò que va dir en Pep Guardiola al Parlament de Catalunya del llevar-se ben d'hora ben d'hora i a les sis del matí ha declarat una guerra que ell no en diu guerra sinó “operació militar especial”. Un eufemisme que sona al “cessament temporal de la convivència” dels pares de Felipe Juán Froilán de Todos los Santos on el concepte “temporal” ja dura catorze anys i mig. Problema? (de la guerra que no ho és, no dels protagonistes del cessament temporal i de son fill) Que diu que ara comencen dues guerres, la de les bombes -pròpiament dita- i la de la propaganda i la desinformació. Ah sí? És ara? Fins al moment, tot això que hem vist no era propaganda i era informació de la bona? Gràcies, fan bé d'avisar-nos.

I la primera mentida de la DC (Després de Començar -la guerra-) és que a l'hora que Putin l'ha declarat, ell devia estar dormint perquè la gravació és de fa un parell de dies. Bé, dormia, estava preparant la disfressa de Carnaval per les seves tropes o estava fotent-li cops amb el seu membre al front a Sergey Naryshkin, director del Servei d'Intel·ligència Estrangera del Kremlin i protagonista d'aquest vídeo memorable que va subtitular en anglès el periodista Peter Liakhov:

Toc, toc, toc! Siiiiií? (Truquen a la porta, no són els cops del Putimembre al front del tal Naryshkin). Hola, sóc la diplomàcia de les bombes, o com Putin volia quedar-se la zona aquesta que té nom de moviment musical ballable i 1/ aprofitant que té gas i Alemanya no -ni tampoc té a Merkel-, 2/ que Europa ni existeix ni pinta res al món, té un cap de la diplomàcia que ha d'anar esborrant piulades i amenaça Rússia amb sancions de la senyoreta Pepis a la fira Choquetin, i 3/ que a Washington hi ha Joe Biden, un senyor a qui algú hauria de dir-li que presideix els EUA. I el líder rus ha fet una jugada d'escacs consistent en “Ucraïna, t'ataco el rei amb totes les peces i al final accepto taules si em dones dos peons (digui'n regions). Perquè, com que tinc armes nuclears, el món occidental no m'atacarà a mi i arribarem a un acord de que no ens farem mal, oi?”. I llestos. El problema és que pel mig moriran unes quantes persones, però ja se sap que a les guerres -que no ho són- la vida de les persones no importa. I les persones tampoc.

Les excuses de Putin per envair zones d'Ucraïna tampoc estan malament i ara hi anirem, però abans em quedo amb aquest concepte del “envair” que, segons la diplomàcia xinesa -Xina, els que faltaven pel duro, aliats Russos amb una idea semblant del que és la democràcia-, és una fixació dels periodistes “dels EUA i d'Europa”, però sense aclarir com en diuen ells a entrar tropes a un país veí i bombardejar-lo. Fet l'incís, retornem a les excuses.

Diu Putin que fa l'operació especial que no és cap guerra ni cap invasió perquè Ucraïna està plena de feixistes. Han cantat bingo! I han cantat la bonica melodia titulada “Els feixistes sempre ho són els altres”, que té molt d'èxit arreu del món i que, normalment, la interpreta qui més hauria de quedar-se calladet. O calladeta. O calladeti. Sí, potser sí que a Ucraïna hi ha feixistes, però té mèrit que ho digui algú que envia els seus opositors a Sibèria i avui ha fet detenir a qui a Moscou protestava per aquesta invasió que no ho és en una guerra que no existeix.

Potser, doncs, hauríem de començar perquè aquests xicots ens expliquin que és exactament una guerra.