¿Se'n recorda dels Muppets, dels Teleñecos, de Barri Sèsam? Tres noms diferents pel mateix fet. Eren aquells ninots que explicaven coses com que era prop i lluny o aquí i allà. Aquí té un exemple de com un dels personatges, en Coco, ens ensenyava el que era a dalt i a baix:
Doncs bé, si hagués existit un Barri Sèsam de producció pròpia durant el judici-farsa al Suprem, segurament en Coco ens hauria hagut d'explicar la diferència entre violència i violència, depenent de qui usés la paraula. ¿Van ser violència les manifestacions posteriors a la sentència del judici al Suprem? ¿Era violència els Jordis pujant a un cotxe desballestat per desconvocar una mani pacífica? ¿Era violència el que una vegada i una altra va anar repetint la fiscalia i van explicar els testimonis del règim i els membres dels cossos de seguretat que van desfilar per can “Con sumo agrado”? Per sostenir l'escarment els calia violència i allà tot va ser violència. Una violència que ni el pobre Coco ens sabria explicar.
Espanya-Estat passarà a la història per haver obligat a declarar a diversos membres de la seva policia i de la seva Guàrdia Civil que havien passat més por durant les votacions de l’1-O que durant els anys del plom a Euskadi. Les nostres orelles han sentit de boca d'uniformats que cada matí sortien de casa sense saber si tornarien vius com “les mirades d'odi” rebudes per gent que va defensar unes urnes usant la resistència pacífica eren més violentes que els dies d'amonal i de nou mil·límetres parabellum. Senzillament A-CO-LLO-NANT.
Doncs bé, la vida continua, la venjança també i a la resta del món planetari la gent continua manifestant-se. Quines coses, oi? També en països amb una democràcia homologada, com els Estats Units. Allà el passat mes de juny ja vam veure al menys cinc policies rebent trets de bala disparats per manifestants. També llavors vam veure manifestants cremant comissaries que acabaven com el cendrer de la porta d'un bingo. Ara, aquesta setmana, hem vist manifestacions on de moment hi ha hagut tres morts per arma de foc. Res, que vas amb el teu fusell automàtic a la mani, n'hi ha un que pensa diferent a tu i soluciones el debat per sempre més. ¿S'ho imagina que hauria succeït al Suprem espanyol amb fets com aquests provocats per indepes?
Si per tenir un xiulet, una careta d'en Jordi Cuixart i un plànol del google maps et detenen acusada de terrorisme (Cas Tamara Carrasco), si t'has d'exiliar per cantar que un Rei que acaba fugint acusat de corrupció és un lladre (Cas Valtònyc), si per complir amb el teu deure et jutgen per sedició (Cas Trapero), si et passes mesos a la presó perquè resulta que volies atemptar amb uns explosius que al final no ho eren contra una caserna de la Guàrdia Civil que al final no existia i al final et deixen en llibertat (Cas CDR), si per tot això i per “mirar amb odi” un que passa pel teu costat armat i protegit com per anar a la guerra et cauen mínim 9 anys, per resoldre-ho a l’estadounidenca, què et podria passar aquí? A què podria condemnar el Suprem a un indepe realment violent? A sentir la discografia sencera de Miguel Bosé interpretada per Bunbury? A llegir els articles que publiquen els fiscals de la cosa aquella? A una cosa encara pitjor que ara mateix no em ve al cap si és que existeix una coisa pitjor?