El cas ha succeït a l'escola Jesús, Maria i Josep de la congregació Pare Manyanet i s'ha conegut gràcies als companys de El Periódico que l'han publicat. El titular ho diu tot: “Un col·legi castiga a un informàtic per denunciar als Mossos la troballa de material pedòfil”. Em punxen i no em treuen sang.

Resulta que a un capellà de l'escola Pare Manyanet de Sant Andreu a BCN se li va espatllar l'ordinador personal i va deixar-li al tècnic que s'encarrega d'aquestes qüestions al col·legi perquè l'arreglés. Quan aquest va accedir al contingut per veure quin era el problema, va trobar-s'hi 39 gigues de pornografia infantil. TRENTA-NOU GIGUES! Baixades d'Internet. Davant d'aquesta situació va fer el que tocava: denunciar-ho als Mossos. I, sap per què tocava? Perquè estem parlant d'un delicte. I greu. Reacció de la congregació? Expedientar l'informàtic. SEN-SA-CI-O-NAL!

I sap per què l'han expedientat? Perquè l'escola diu que són ells qui han decidir la manera com s'afronta el cas, les mesures que s'han d'aplicar i que l'informàtic “ha atemptat contra la intimitat, la privacitat i la imatge del religiós de forma injusta”, cosa que els fa plantejar-se la possibilitat de presentar-li una demanda per un delicte de revelació de secrets.

Miri, jo de lleis tampoc hi entenc, però suposem que aquest mateix capellà surt borratxo i drogat de l'escola, agafa un cotxe que no es seu, sense tenir carnet atropella divuit nens, fuig sense socorre'ls i jo ho veig. ¿Què faig, truco a la porta de l'escola i els hi comento la cosa perquè ells decideixin com ho afronten o vaig als Mossos amb la matricula del cotxe i la descripció de l'individu?

I si vaig als Mossos, cosa que és el més normal del món, de veritat que estaré atemptant contra la intimitat, la privacitat i la imatge del religiós de forma injusta i estaré revelant un secret? Quin secret? Des de quan denunciar un delicte tan evident com el que ens ocupa és desvetllar un secret? Si jo vaig per la muntanya i em trobo una plantació de marihuana que algú té amagada i ho denuncio, esclar que estaré revelant un secret, perquè l'amo de la plantació no va pel món explicant que planta droga, però oi que no se l'acudiria a ningú invocar aquest “secret” per censurar la meva denuncia? Els testimonis que van als judicis, quins secrets revelen?

Jo ja entenc que a alguns els interessa rentar els draps bruts a casa seva. És allò dels protocols interns i tal. Fa segles que actuen així. És la millor manera que mai no se sàpiga res. I, sobretot, la forma amb la qual l'església no afronta mai res i no fa res per acabar amb la pedofília i amb els abusos a menors que es produeixen a dins dels seus murs. I la solució sempre acaba sent un “estem consternats” seguit d'un “és un cas aïllat” i un “home, per una cosa així no farem malbé la reputació d'aquesta meravellosa escola”. Després tres o quatre excuses més, unes reunions per quedar bé i finalment l'oblit i la nul·la solidaritat amb les víctimes i el trasllat del mossèn en qüestió “a una residència”.

Evidentment que de pedòfils i d'abusadors el món n'és ple. Lamentablement. Però qui s'ha atorgat la responsabilitat de decidir sobre la nostra moral i dir-nos què està bé i què no, ha de donar-li a la societat un exemple exquisit. La seva actitud han de ser impol·luta i irreprotxable. I si els apareix un cas, han d'anar-hi a totes. Per respecte a la seva pròpia institució i al que representa, però per sobre de tot perquè és un delicte. I especialment menyspreable i fastigós perquè afecta a uns menors d'edat a qui actes com aquests els pot destrossar mitja vida.