Avui el gran repte dels periodistes no és explicar què ha passat avui a Palau i al Parlament (que ha passat de tot i no tot és fàcil d'explicar) sinó resumir-ho tot amb prou habilitat com per no estar quatre dies explicant-ho. Perquè avui han passat tantes coses que sembla que hagin passat quatre dies.  

Tot ha començat a anar molt ràpid a partir d'un quart de 12. De fet, per seguir l'actualitat, avui haurien hagut de repartir cinturons de seguretat. Per precaució. A aquella hora ha començat a circular que anàvem a eleccions. I ja hi havia data: el 20 de desembre. Al cap d’una estona se’ns ha dit que el president compareixeria a Palau per fer una declaració sense preguntes. Au, tots cap a la plaça de Sant Jaume. Sortint del Parlament comprovo que el perímetre de seguretat s'havia ampliat. De la porta del parc de Ciutadella havia passat a la plaça Palau.

És allà on em trobo venint en sentit contrari un càmera d’una cadena de Madrid que em diu que no, que la ràdio ha dit que el president farà la declaració al Parlament. Què faig? Continuo endavant o faig mitja volta? Decideixo continuar endavant. Arribant a Palau em trobo una companya d'un diari de paper. El taxista que l’ha portat li ha vist la cara i li ha dit: vostè necessita un gintònic i dormir dos dies. A la plaça Sant Jaume a aquella hora encara hi havia poca gent.

Són les 13.17 i a la zona de premsa de Palau, càmeres de TV, gràfics i ajuntalletres fem cua per pujar a la galeria gòtica on seguirem una compareixença, en la qual, fins aquell moment, tothom donava per fet que hi hauria convocatòria electoral. Twitter bull. Menys bonic, al president li diuen de tot.

A 2/4 de dues hem fet el camí fins al lloc on hi havia disposada una tarima i un munt de cadires. Tot era a punt.

L’helicòpter del CNP no para de sobrevolar el Palau. Però quan dic que no para és que ara passava de dreta a esquerra, ara d’esquerra a dreta, altre cop de dreta a esquerra. Passava tantes vegades que no he pogut evitar preguntar-me: Quant deu gastar això en benzina? I, quant dura un dipòsit? I, sobretot: per què passa cada 30 segons? Sí, ja sé que avui han succeït un munt de coses a una velocitat dragonkhaniana, però tampoc cal passar cada 30 segons a veure si a baix ha canviat alguna cosa. Això és un no parar, sí, ho sabem, però les coses passen almenys cada dos minuts. No cal tanta insistència. A no ser que l’objectiu sigui fotre mal de cap a la gent. O acollonir-la. Jo voto per aquestes dues últimes opcions.

A les 13.50 ens diuen que la compareixença s'endarrereix una hora. Com que a dalt no hi ha endolls, torno a la sala de premsa de baix per posar a carregar els aparells. Després surto a la plaça de Sant Jaume, que ja és força plena perquè part de la mani d’estudiants hi ha fet cap. Com que duc a sobre l’acreditació de Palau, molta gent em pregunta què passa i què passarà. Els dic que ni idea. I ho dec dir amb una cara tan convençuda que em creuen. I m'havien de creure perquè era cert.

A les 14.22, la Marta Lasalas em comunica que se suspèn la declaració. Definitivament. Baixa una persona de premsa i ens ho confirma i ens diu que es manté el ple del Parlament. I ara què? Doncs cap al Parlament i, pel camí, intentar dinar i de la manera més decent possible perquè vagi vostè a saber a quina hora acabarà el dia, com acabarà i on.

A les 15.00 ens diuen que el president farà una compareixença a Palau. I el ple? Bé, ja veurem. Comencen a circular rumors de tot tipus. Si els escric ara i aquí, estarem amb els canelons de Sant Esteve i encara no hauré acabat. Els canelons del 2023, naturalment.

A les 15.57, a la zona del Born hi ha un helicòpter amunt i avall, però veig un altre helicòpter aturat a la zona de plaça Sant Jaume. Em trobo una diputada d'un partit català al Congrés dels Diputats i em diu que el que tenim a sobre és de la Guàrdia Civil i l’altre dels Mossos. O sigui que, en argot bàsquet, el dels Mossos hauria agafat la posició. Almenys la de Palau.

A les 16.02, just davant del zoo, que avui torna a estar tancat per motius de seguretat, em creuo amb un vell amic fotògraf. Marxa a Palau perquè li han dit que no hi haurà ple i, almenys, podrà tenir material de la compareixença. Just quan ens acomiadem em diuen que sí, que hi haurà ple, però que serà a les 6. Però no està confirmat. Arribo al Parlament, després de passar altre cop els tres controls de seguretat. Allà circula ara que al final no hi haurà eleccions. Començo a rebre missatges que ho confirmen.

A les 16.18 passen pel meu costat diversos diputats del PDeCAT. Les cares han canviat. Convoquen junta de portaveus per tres quarts de 5. És la confirmació que hi haurà ple. Aconsegueixo parlar amb molta gent que sap de què va la cosa. Em reservo els detalls del que m’expliquen. I ho faig perquè avui no és el dia. Però per tres fonts diferents, de tres àmbits diferents, m’arriba el mateix: les pressions de l’Estat han estat molt bèsties. MOLT. I quan dic molt, vull dir molt.

A les 17.02, a Palau, compareix el president. Diu que estava disposat a convocar eleccions, però l’Estat no li ha donat cap de les garanties que ha demanat. Per tant, que sigui la majoria parlamentària la que decideixi el que cal fer. I diu una cosa important per entendre la postura de l’Estat: va ser derrotat l’1 d’octubre i això no ho perdonen. Per això ens castiguen, convoquem o no eleccions.  

Al Parlament, uns 70 periodistes segueixen el discurs mirant-se els monitors d’una de les sales de premsa. La resta usen tots els mitjans possibles. Acaba la compareixença i comença a parlar Soraya Sáenz de Santamaria al Senat. Està molt constipada i li surt una veu que sembla Dolores de Cospedal, qui va ser en un moment la seva màxima enemiga interna. Ha de ser terrible. Per a les dues.

A les 17.33 ens diuen que Carles Puigdemont surt de Palau. Ve cap al Parlament. Hi arriba a les 17.48 i el ple comença a les 18.00. Molt puntual.

A la tribuna de convidats hi ha dos seients buits amb dos llaços grocs en honor dels Jordis. Lluís Corominas, que intervé en nom de Junts pel Sí, els cita i la majoria indepe de la cambra aplaudeix dreta. Durant un minut. Com a proposants del ple, aquest grup i Anna Gabriel en nom de la CUP parlen durant uns breus instants.

El debat com a tal comença a les 18.08 amb la intervenció d’Inés Arrimadas que fa un discurs crític amb el President on li diu, d’entre altres coses, que aconseguirà una cosa molt difícil: enfadar les dues meitats de Catalunya.

18.40. Intervé en Miquel Iceta. Comença amb unes reflexions de tipus personal i humanes vers el president. Després deixa clar que Puigdemont no ha declarat la independència en cap moment. I li diu que si demà va al Senat, ell l’acompanyarà.

19.11. Torn per Lluís Rabell, que li diu al president que res de DUI perquè proclamar-la impediria una majoria social el més ampla possible.

19.33. Surt Albano Dante Fachin. Resulta que el grup de CSQP s’ha dividit la intervenció. El diputat de Podem pregunta a la bancada de l’oposició si pensen que amb el 155 solucionaran el problema polític o faran desaparèixer més dos milions de persones. I ha fet un Coscubiela, però al revés. Si al ple del dia 6 de setembre tota l’oposició va aplaudir el discurs del portaveu de CSQP, menys la meitat del seu grup, avui Junts pel Sí i la CUP han aplaudit diverses vegades l’Albano, mentre la meitat del seu grup emmudia.

19.44. Moment per Xavier García Albiol. Treu una bandera andalusa, reivindicant l’origen del seu pare. Convida el president a anar aquest divendres al Senat i li diu que ell també l’acompanyarà. O sigui que si el president acceptés, hi anirien junts, ell, Iceta i Albiol. Seria bonic de veure.

20.13 El diputat de la CUP Benet Salellas manifesta des del faristol, d’entre altres coses, que l’unionisme vol unes eleccions amb l’independentisme il·legalitzat. A les 20.27 pren la paraula l’Albert Botran, perquè la CUP també ha repartit el seu temps. Botran fa un discurs inclusiu sobre els catalans de diversos orígens, dedicat a un García Albiol que es passa la majoria de la intervenció parlant per telèfon. Pagaria un pèsol per saber amb qui. I de què.

Després de la intervenció del diputat no adscrit, Germà Gordó, a les 20.44 tanca la jornada en Lluís Corominas, amb una intervenció crítica amb l'oposició i de reconeixement de la unitat d'un grup de Junts pel Sí que ha tingut dies millors.

El ple ha acabat a les 21.01. Aquest divendres a les 12 hi tornem amb les votacions de resolució. Esperem que sigui un dia de només 24 hores.