Dia magnífic per recuperar dues frases molt tòpiques que apareixen cada cop que hi ha hòsties a dins d'un partit polític. O sigui, molt sovint. Vaja, sempre. Konrad Adenauer, canceller alemany considerat el pare de la idea de l'Europa moderna, deia que “Hi ha tres tipus d'enemics: els normals, els mortals i els companys de partit”. Giulio Andreotti, qui fou primer ministre italià, afirmava que “a la vida hi ha amics, coneguts, adversaris, enemics i companys de partit”.
Doncs bé, des de l'època del duel a OK Corral entre Esperanza Aguirre i Mariano Rajoy, els passadissos de la seu del PP estan plens de cartells de “Made in Albacete” i “Ojo, a tu espalda”. Sí, perquè per allà hi circulen, i amb gran alegria, ganivets, punyals, navalles, espases, guillotines, dagues, baionetes, katanes, destrals, matxets, tisores, estocs de torero, ganivets del pa, picadors de gel, peladors de patates i fins i tot algun tallaungles de canons retallats. Però el que ha passat avui al llarg del dia entre l'una i els altres ha estat tan bèstia i tot això que li he citat s'ho han clavat tantes vegades i amb tanta força que han hagut de trucar al “afiladoooooooooor” perquè els recuperés la capacitat de punció perduda.
Pressuposar què pot passar a partir d'ara en aquell partit és impossible. Està clar que veurem passar cadàvers, però encara no sabem de qui. Serà el de Casado o el de Díaz Ayuso? I si fos el d'ella, algú pot assegurar que no trobaria aixopluc a VOX? Però l'autèntic problema és que mentre Aznar continuï enredant a l'ombra, convertit en una mena de Jessica Fletcher a “S'ha escrit un crim”, que allà on va allà hi ha un assassinat, no hi ha solució. I el pitjor pel PP és que Aznar encara és molt jove i té molta xerrera. Com ha demostrat aquesta tarda dient que “la situació a Ucraïna és millor que la del PP perquè allà no hi ha armament nuclear”.
Ara bé, tot això no és res comparat amb una piulada que ha perpetrat una d'aquestes “joves esperances” del PP que duren tant com la il·lusió per Démbélé quan surt al camp. Bea Fanjul, diputada al Congrés i líder de Nuevas Generaciones —la branca juvenil del partit— ha vomitat aquesta repugnància a Twitter:
M'estalviaré qualsevol comentari. No cal. Per què perdre els temps amb gent miserable, oi? Simplement imagini la crítica més dura possible amb les expressions més ofensives ja existents i per inventar i multipliqui-les per infinit. I un cop tingui el resultat, el torna a multiplicar per infinit, infinites vegades. Doncs això és el que penso. Ara bé, si vol una crítica encara més dura, per qui la fa i com la fa, aquí la té:
Però esclar, què es pot esperar de gentola que, segons la policia, va usar la Fundació Miguel Ángel Blanco per finançar irregularment les seves campanyes electorals a través de la trama Gürtel, oi?