Fa dies que remenem una polèmica per una cosa que uns quants diuen que va dir el ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre les macrogranges de bestiar i per les quals li demanen la dimissió o que Pedro Sánchez, directament, el faci fora a mastegots. Ara anirem al que 1/ va dir o 2/ va deixar de dir en una entrevista al The Guardian (espoiler: hi ha més del 2 que de l’1). Però abans, parlem de les macrogranges i dels centenars de milions de benefici que generen i a quin cost mediambiental. Tants milions com per poder muntar-li una campanya de desprestigi a Garzón amb l'inestimable ajut de la premsa amiga, que quan se'l mira no hi veu granges ni bestiar sinó la silueta d'un ministre d’Unidas Podemos a qui disparar-li. Perquè al final tornem a traginar amb un cas on es tracta d'anar a per un “comunista” i, de pas, desgastar el Gobierno. Perquè ja se sap que al brou del “a por ellos”, qualsevol tall li dona gust a la cosa, encara que sigui de nyu.
La ramaderia industrial de la UE genera més del 80% de les emissions d'amoníac agrícola que van a l'aire i les de nitrogen que van a parar a l'aigua. A Espanya generen unes 90 tones de fems i les 3 mil grans explotacions intensives de porcí van produir l'any 2020 noranta-nou milions de quilos de metà. Els purins han contaminat el 40% dels aqüífers existents i generen un gas que provoca un efecte hivernacle 20 cops superior al del CO2. Però aturem-nos en aquest tipus de negoci, el de les integradores. Com funciona?
Primer ofegues al petit ramader, que fins i tot pot tenir una explotació sostenible. Quan ja està amb l'aigua al coll arriba la gran empresa, que vagi vostè a saber d'on és, i li ofereix poder seguir guanyant-se la vida, però amb unes altres condicions. A partir d'aquell moment ell és una mena de ventre de lloguer a qui la macroempresa li subministra els porcs petits, el menjar per alimentar-los i l'assistència veterinària. A canvi, ell els engreixa i es menja la seva merda. Literalment. Quan els animals ja estan llestos per ser sacrificats, l'empresa se'ls emporta al seu país i en porta de nous. El negoci de Robert i les cabres, que per una negra en donava dues de blanques, però amb porcs. Aquesta és la realitat econòmica i ecològica de les macrogranges. Ara toca saber què diuen que va dir Alberto Garzón i què va dir realment.
Triem a l'atzar una piulada del senyor Ismael Sirio López Martín, responsable de comunicació online del PP: “T’imagines que un ministre de Consum li digués a un diari com The Guardian, que la carn que exporta el teu país és de mala qualitat? Doncs no t'ho imaginis, Alberto Garzón ho ha dit”. (Per cert, la coma allà al mig és cosa seva). I ara hi afegeixo la imatge de l'entrevista que van fer circular els indignats amb les paraules del ministre, sense situar-la en cap context:
Si li sembla, ara ens mirem la traducció literal de tota la resposta que va fer pública Garzón:
Doncs no, el ministre no va dir el que afirmen senyors com Ismael Sirio López Martín. Però, sisplau, oblidem-nos definitivament de la veritat, aquesta cosa tan estranya com sobrevalorada al debat polític en general i que el comunista aquest faci el favor de dimitir per haver dit una cosa que mai no va dir i, de pas, “Váyase señor González”. Ai no, Sánchez...