A la vida és molt important ser conseqüent. Amb les vacunes també. Encara que molts (i moltes) no ho vulguin entendre, aquí hi ha dos debats: 1/ Els suposats drets que una persona s'atorgui mai poden estar per davant dels de la comunitat on viu i 2/ Si un individu decideix posar per davant els seus suposats drets a no-se-qué, ha d'acceptar les conseqüències que se'n derivin. El tennista Novak Djokovic ha decidit aplicar-se el punt 1, però al contrari del que fan la majoria, també ha complert el segon. Impecable.

Crec que Djokovic és un mentider i un irresponsable? Totalment. Bé, que és un mentider no ho penso, ho és. Està comprovat. Però també li valoro que és conseqüent amb les seves idees. Ell ha acceptat que no vacunar-se tindrà conseqüències en la seva carrera esportiva i sap que la seva decisió l'impedirà disputar diversos tornejos, però està disposat a acceptar-ho. Des d'aquest punt de vista, és immaculat. Ho ha dit avui en una entrevista a la BBC: “Aquest és el preu que estic disposat a pagar. Les meves decisions són més importants que qualsevol títol”. I el preu és perdre molts diners i deixar de ser el número 1 del món. Ovació.

Però ha dit més coses. Amb les quals no hi estic gens d'acord. I en destaco tres. Una: “Mai he estat un detractor de les vacunes”. Bé, si no se la vol posar, molt partidari no és. Vaja. Crec. Dues: “Sempre he revisat tots els suplements i tot el que he ingerit durant la meva carrera”. N'està segur que tot el que ha pres durant la seva carrera era “natural” i no ha tingut ni tindrà cap efecte negatiu? I tres: “Encara queda molt per investigar i és per això que encara no m'he vacunat”. I aquí m'hi aturo. Sí, esclar que queda per investigar. I quan ho hagin investigat tot, encara faltaran coses per investigar perquè això no té final. Ara bé, ell és tennista, no epidemiòleg.

Estem massa acostumats a que les opinions sobre vacunes de qualsevol “famós” tenen el mateix valor mediàtic que les d'algú que realment en sap. I, miri, no. El que digui Djokovic o Miguel Bosé sobre vacunes té el mateix valor que si ho digués una ameba. O Bubu, l'inseparable amic de l'os Yogui. Sí, ja sé que ara vostè em dirà: “Escolti hi ha científics defensant que les vacunes són un invent del 5G de Bill Gates i el bla, bla, bla”. Bé, la majoria no són científics sinó farsants fent-se passant per científics venent teories apocalíptiques que no se sostenen per enlloc i que no aguanten cap verificació mínimament seriosa. El problema és que servidor, que considera que tothom està en el seu dret de dir el que consideri oportú i que la gent pot creure's el que li roti, fins i tot quan llegeix el seu l'horòscop, aquí no pot defensar que xarlatans als que els falta una bullida posin en risc la vida de les persones.

La por és comprensible? Sí. Molta gent no es vacuna per por? Segurament. Però llavors no parlem de ciència. De la mateixa manera que si parlem de cuina britànica, no ho fem de gastronomia sinó d'un aliment qualsevol ingerit per no morir de gana. Si Djokovic i molts altres que pensen com ell no s’haguessin vacunat d'unes quantes coses quan eren petits, probablement ara no podrien negar-se a rebre la vacuna de la COVID. Perquè haurien mort fa anys. De les malalties de les que les vacunes els han protegit tot aquest temps. El que passa és que ara és massa tard per poder tornar aquelles vacunes. I una miqueta impossible.