Dels autors de l'èxit mundial titulat “Distorsiones cognitivas resistentes al cambio”, arriba ara directament als nostres ulls “Bassa, pa que kiere tu salil si te lo pué tu pagal, ah, ah” (Aclariment: El “ah, ah”, ha de ser executat directament des de la gola i fent la “a” com si fos una “o” oberta i amb una jota davant)
Efectivament, el conegut grup músico-vocal “La Fiscafina de Marcelo” ha presentat avui el seu últim videoclip. I ràpidament ja ha estat inclòs en la seva exitosa gira “No me gut·ta que tu a loj toro te me ponga tu la minifarda, ni a mi dal permiso a lor prezo i po ello yo me invento”.
Aquest treball és l'entrada dels reputats intèrprets de la llei també en la valoració del món del pagament que les persones realitzen a altri a canvi d'una feina o prestació de servei. I és una entrada per la porta gran, ja que valoren aquesta transacció en el cas de donar suport a una tercera persona que necessita una atenció especial. La peça en qüestió està inclosa a l'escrit d'oposició presentat contra el permís atorgat a la consellera Dolors Bassa per poder cuidar la seva mare malalta. I diu així:
Per tant, si tens prou diners com per pagar una persona que cuidi la teva mare (entenc que el supòsit també inclou els casos on tinguis diners per poder pagar una persona que cuidi el teu pare), no tens dret a ser tu qui cuidi personalment la teva mare. Dit d'una altra manera, si pots pagar un cuidador, has de fer-ho obligatòriament i no es contempla la possibilitat de tenir dret a encarregar-te’n tu. Altra cosa és, i tenint en compte les tarifes existents, què vol dir tenir prou diners? A partir de quants diners tens una “suficient capacitat econòmica” per contractar una persona? Però no se'n vagi encara, que falta analitzar el final de la frase.
Com que la majoria de la població reclusa no pot contractar una persona per cuidar de la seva mare, tu que pots, per nassos has de fer-ho. No es contempla cap altra opció. I la població reclusa que té mares susceptibles de requerir atencions i no poden pagar-se-les, resulta que tampoc no tenen permisos per poder sortir i ocupar-se'n personalment. Esclar, llavors la pregunta és: Ah no? De la redacció del text s'entén que no els apliquen l'article 100.2. Si això és així, per què? Per què no els apliquen els supòsits que preveu la llei, segons es desprèn de l'argumentació per negar el permís a Dolors Bassa? Potser perquè la població reclusa que no té diners per pagar una persona que cuidi la seva mare tampoc es pot pagar un advocat que s'ocupi de demanar-los els permisos als quals tenen dret? O aquí està passant alguna cosa que els ciutadans ignorem? Per cert, de quina xifra de presos als que no els aplicarien l'article 100.2 tenint-ne dret estaríem parlant? De molts? De pocs? I quants en serien molts? A partir de quants reclusos als que no se'ls aplicarien els beneficis als quals tenen dret parlaríem de “suficient capacitat”, en aquest cas no econòmica sinó legal?
No, com per saber-ho...