La contaminació és un dels problemes més greus que patim? Per descomptat. I no només nosaltres sinó el planeta sencer. Hem de combatre la contaminació? Bé, és que sobre aquesta qüestió no hi ha debat possible perquè ja fem tard. Sobren cotxes? I tant! I avions. I vaixells. I de tot. El problema és com ho fem per fer-ho desaparèixer.
¿Potser estem implantant mesures que perjudiquen les classes menys afavorides i, per tant, no són mesures “progressistes”, socialment parlant? Eliminem cotxes, efectivament, però la gent ha de poder anar a treballar d'alguna manera. I no tothom pot canviar-se el cotxe. I sap per què? Perquè amb els sous que es cobren, moltes persones no poden comprar-se un cotxe nou, per petit que sigui. I la majoria dels de segona mà que poden pagar són vells i estan fora de la nova normativa.
Qui viu fora de les ciutats? Doncs qui ha hagut de marxar perquè no pot afrontar els preus de l'habitatge. I aquesta és la gent que, sense cotxe, haurà d'optar pel transport públic. He dit transport públic? Tenim un transport públic molt deficient i mal estructurat. A l'interior de BCN encara, però per entrar-hi el panorama és de saturació i avaries continuades. I ara mateix no hi ha en marxa cap projecte que solucioni globalment el problema. Tot són pedaços i bones paraules. La comunicació intercomarcal, en alguns casos és inexistent. ¿Algú en sap res de la línia orbital de ferrocarril que havia d'unir Mataró amb Vilanova i la Geltrú passant per Granollers, Terrassa, Sabadell i Vilafranca? I de l'eix transversal ferroviari? Està previst algun tipus de transport que permeti arribar als centenars de polígons industrials situats en llocs remots, on hi treballen persones que no cobren grans sous i on només s'hi pot arribar en cotxe? Això no és el peix que es mossega la cua, no, són totes les peixateries del país juntes. 
La gent que no es pugui comprar un cotxe nou, perquè guanya mil euros al mes, passarà a ser un ciutadà de segona que, depenent d'on visqui i on treballi, cada dia tardarà 3 hores en anar i tornar de la feina i potser havent de fer trams a peu o en bicicleta per descampats. Plogui, nevi o caigui un sol de justícia. Sí, perquè això que ara s'implantarà a BCN i en alguns ciutats de la seva àrea acabarà sent vigent a tot el territori. Bàsicament perquè la contaminació no coneix de fronteres municipals. Ah, per cert, ni de nacionals.
I després vindran els peatges a les entrades de les ciutats. Qui podrà pagar-los? Doncs molta gent no, sens dubte. Un cop més, els pobres quedaran fora del circuït, encara que tinguin un cotxe nou. I la solució proposada són els cotxes elèctrics. No entraré en el debat sobre la contaminació que generen les bateries i que no està resolta, només recordaré que fabricar aquests cotxes també contamina. I fabricar electricitat, també contamina.
Ara diu que tornarem a fer aparcaments a les entrades de les ciutats. On? Quin projecte hi ha? En quins terrenys? Per cert, al 1992 ja se'n van fer i els van acabar eliminant perquè eren pagant i no hi aparcava ningú. I ara si entres a la ciutat en cotxe ja pagues peatge, Perquè només pots aparcar en un pàrquing o en una zona blava.
Eliminem els grans creuers i baixem la xifra d'avions en circulació? Endavant! Però els rics tenen iot i poden pagar-se vols en companyies que no són de baix cost, les que ara mateix saturen el cel i que permeten viatjar a tothom. O sigui, els pobres no poden anar de vacances? Solució: “No, que voltin pel seu país”. En quin vehicle? Però si hem quedat que no poden tenir cotxe perquè no poden pagar-se’l.
I després tenim la cosa de les famoses etiquetes per posar als cotxes. Resulta que no serveixen per a res perquè els cotxes es controlaran amb uns dispositius que llegiran les matrícules al moment d'entrar a les zones restringides. Per tant, els 4 milions i mig d'adhesius enviats fins ara són una broma innecessària.
Tot plegat em fa venir al cap el nou sistema implantat a Catalunya Ràdio per eliminar les ampolles d'aigua de plàstic. Ara als estudis hi ha una gerra de vidre que s'omple en una font. I els equips dels programes i els convidats beuen l'aigua... EN GOTS DE PLÀSTIC! O sigui, hem eliminat un plàstic per posar-ne un altre. Memorable.