Eduardo Inda va anar de convidat a la tertúlia del locutor Jiménez Losantos. I l'usuari @berlustinho ha aprofitat per penjar a Twitter la seva afirmació relativa a la situació de violència que vivim a Catalunya, la comparació que va fer amb els assasinats d'ETA i amb la seva ja mítica frase: "Bueno ETA tampoco mató tantos jueces i fiscales". I, de pas, hi ha afegit altres afirmacions pacifistes de l'esmentat locutor i d'un militar retirat:

Com és evident, respondre Inda és una pèrdua de temps tan sideral que no val la pena dedicar-hi ni un sol neutrí de nanosegon (si és que aquesta mesura existís). Això, però, no impedeix descriure i etiquetar aquesta tàctica que arriba estretament relacionada amb les declaracions d'ahir de Josep Piqué, que tampoc cal contestar perquè seria donar-li importància a qui a partir d'ara ja no la mereix. Les hi recordo: "Des del sobiranisme sovint s’insulta al discrepant (...) Són capaços de dir feixista a la fiscal del TSJC. No hi ha més feixista que això, perquè un feixista no admet la discrepància. Si un feixista és el que no admet la discrepància, a Catalunya em fa la impressió que tenim massa feixistes”. 

L'estratègia és hàbil. Ja està ja molt vista, però és molt efectiva. Precisament la van inventar els nazis, aquests amb qui l'unionisme radical té tanta afició a relacionar-nos només pel fet de ser catalans. Consisteix en el fet que, per crear-te un enemic a qui destruir, has de repetir contra ell una mentida moltes vegades fins que sembli veritat. Una vegada aconseguit això, ja tens l'excusa perfecta per defensar-te d'una forma tan vehement com victimista de la suposada agressió que has creat tu mateix.

No és casualitat que aquesta setmana ens caigui cada dia al cap una cagaradeta, que de fet no deixa de ser la repetició de la mateixa excreció en forma de fabulació interessada. Un dia pot provocar-la una sobredosi de nicotina, un altre l'afany de protagonisme barrejat amb una intoxicació d'ametlles i el següent un pagament en espècies als favors rebuts i als que s'espera seguir rebent.

Total, que aquesta societat violenta, fracturada, plena d'odi i de nazis que van per la vida assassinant gent va ser, per exemple, la que el dissabte passat va organitzar un concert a favor dels milers de persones de totes les edats i condicions que fugen de la guerra i a qui els Estats europeus condemnen a morir enmig del mar, a malviure en camps de refugiats i a patir el rigor de l'hivern com si fossin animals.

Total, que aquesta societat violenta, fracturada, plena d'odi i de nazis que van per la vida assassinant gent va fer el dissabte una cosa que no em consta que hagi fet la societat bucòlica, cohesionada, feliç i que supura democràcia. On és la solidaritat i la humanitat d'aquesta Arcàdia feliç que representen i defensen les hipernicotinizades, els professionals de la invenció i la intoxicació i els estómacs agraïts que ho volen seguir sent? Algú les ha vist? Algú les coneix?

Estan segurs que una societat violenta, fracturada, plena d'odi i de nazis que van per la vida assassinant gent organitzaria un concert a favor dels qui en aquest moment formen el grup social més oblidat i desvalgut i que crida desesperadament a la porta de casa suplicant que els deixem sobreviure? Sí? Segur? Si això fos així, no seria una gran contradicció?

Doncs bé, aquesta societat violenta, fracturada, plena d'odi i de nazis que van per la vida assassinant gent, va omplir dissabte passat el Sant Jordi i aquest dissabte omplirà els carrers de BCN demanant una cosa tan senzilla com és una miqueta d'humanitat i un món més just. Que, en definitiva, és el mateix que està demanant pacíficament des de fa 5 anys aquesta societat violenta, fracturada, plena d'odi i de nazis que van per la vida assassinant gent.

I en l'altre bàndol, com sempre, els que no volen que res canviï, els que no volen perdre el seu estatus, els que tenen horror a una situació diferent a l'actual. Els defensors de la seva societat bucòlica, cohesionada, feliç i que supura democràcia, que és tan perfecta que assisteix impertèrrita a l'horror i a la mort sense moure ni un sol dit.

Esclar, tenen massa feina pensant a com combatre de la manera més bruta possible a qui consideren a una societat violenta, fracturada, plena d'odi i de nazis que van per la vida assassinant gent. I només perquè no pensen com ells (i com elles) i perquè volen tenir dret a intentar canviar les coses.