No s'havia vist mai. L'encara president dels EUA, Donald Trump, estava oferint la seva versió sobre el recompte de vots a les eleccions i tres de les cadenes de TV dels EUA que transmetien la seva compareixença, la van interrompre en sec. Per què? Doncs perquè... MENTIA! És a dir, quan van considerar que el límit de falsedats ja era descaradament intolerable, van tallar. I qui estava conduint el directe des del plató va explicar als espectadors que fins allà havíem arribat.

Paral·lelament, les últimes 24 hores Donald Trump ha publicat des del seu compte particular a twitter un total de disset piulades. Doncs bé, en set els responsables de la xarxa han tapat el missatge amb un avís sobre el contingut:

Això ha fet que Trump hagi carregat contra la xarxa dient-li que està fora de control. La mateixa que els últims quatre anys li ha permès mentir, manipular, insultar, menysprear, faltar al respecte i fer tota mena de comentaris ofensius sobre persones i col·lectius.

La comptabilitat de les mentides del mandat Trump l'ha fet el diari Washington Post, un d'aquells mitjans que davant del seu nom sempre s'hi situa l'adjectiu “prestigiós”, de tal forma que molta gent creu que el seu nom sencer és “Prestigiós Washington Post”. N'hi han sortit un total de 20 mil. Això són una mitjana de 23 diàries. És a dir, pràcticament una per hora (comptant que quan dorm continués mentint), cada dia dels set de la setmana dels 365 que té l'any. I multiplicades pels quatre anys, un dels quals ha estat de traspàs. No està malament. Per cert, pregunta maliciosa: El tallen justament ara que ja saben que no repetirà com a president?

Arran de tot això s’ha encetat el debat sobre si els mitjans de comunicació hem de censurar les mentides dels polítics. Si un alcalde, un conseller, un ministre o un president menteix, ¿hem d'eliminar la declaració en qüestió i avisar als nostres clients: “Senyores i senyors, això fora perquè és fals i ara passem als esports, que allà tot és cert sempre”? ¿Hem de fer-ho per allò de la responsabilitat, l'ètica i la cosa, paraules molt boniques totes elles? ¿I perquè el periodista és una gran persona amb un gran criteri i una gran informació que sempre sap quan algú li està aixecant la camisa o no i que, a més sempre actua des de la honestedat més absoluta i sense rebre cap pressió? Ei, doncs si hem de fer-ho, va, endavant!

Ara bé, qui decideix el que és veritat i el que no? I qui decideix quin periodista ha de tenir la capacitat de decidir què és veritat? Tots els periodistes són honestos? I qui decideix els que no ho són? Hi ha professionals dels mitjans que fa anys viuen d'explicar històries d'extraterrestres que ens han visitat i han abduït una cabra, que defensen que una taca d'humitat en una paret és un fantasma o fan programes on hi surten presumptes vidents que estafen a la gent. Si vostè li pregunta a qui creu en els extraterrestres, en les psicofonies i en les vidents quina credibilitat tenen aquests personatges, li diran que tota. O més. Per tant, ells són la veritat. Però, ho són?

¿És creïble el periodisme que sense qüestionar res publica filtracions d'actuacions de Guàrdia Civil amb el titular ja fet? Pot decidir què és veritat o no qui publica converses que li filtren i que no tenen res a veure amb cap actuació judicial i sí amb la tafaneria de taverna o amb lluites al fang entre partits ? O el que publica tal qual les notes de premsa que li passa una entitat bancària o una empresa important que són qui li paguen les misses i que aquest les passa com a notícia? O el que silencia segons quins fets perquè afecten un amic seu i va a sac quan les protagonitza un enemic?

Totes les empreses que s’autoqualifiquen de “verificadores de notícies” són creïbles? És possible que algunes tinguin lligams econòmics o familiars més o menys pròxims amb periodistes que treballen per les clavegueres de l'Estat i que són famosos per publicar falsedats de tota mena destinades a destruir la vida dels seus rivals?

Però, tornant a la compareixença de Trump... Vostè imagina que qui hagués sortit hagués estat el President de la Generalitat (quan en teníem un) i que qui hi hagués a plató fos Eduardo Inda? I imagina que en un moment donat decideix tallar-lo perquè afirma que està dient mentides? Molta gent estaria completament a favor perquè pensa el mateix, però l'un i els altres tindrien raó? Quina seria la veritat? Qui té la veritat? Què és la veritat? Li recordo que seixanta vuit milions de nord-americans han votat Trump i ho han fet perquè se'l creuen i perquè pensen que la veritat és ell.