Edward Lorenz fou un meteoròleg que, interessat pel motiu pel qual les prediccions que feia mai eren exactes, va adonar-se que en un sistema tan dinàmic com l'atmosfera qualsevol petita modificació desencadenava uns efectes no previstos. Això el va dur a crear la teoria del caos i, posteriorment, l'anomenat efecte papallona, que primer va ser amb una gavina, i que dona origen a aquella famosa frase: “l'aleteig d'una papallona al Brasil pot ocasionar un tornado a Texas”.

Tot això passava als anys 60 del segle passat. A punt d'acabar el primer quart del segle XXI, el caos va a més i observem les conseqüències d'un altre efecte, el Putinllona que es resumeix en la frase: “Una invasió russa d'Ucraïna provoca que Espanya abandoni definitivament el Sàhara occidental i a la seva gent i doni suport al Marroc en l'històric conflicte existent en aquella zona”. I la paraula clau és gas. I la causa és això que anomenen la geoestratègia, fonamentada en els interessos de cada moment i que provoca que les dictadures ens agradin més o menys depenent de cada moment. Aplicat al futbol és com quan hi ha un canvi i el quart àrbitre surt amb la pissarra aquella on ensenya que surt del terreny de joc la dictadura russa i entra la del Marroc. Per què? Perquè els convé. I donant gaaaaaas!

Total, que per poder deixar de comprar gas al Putin d’SPECTRA, de sobte un sahrauí resident a Tinduf veu com el gas algerià que ha d'arribar a Europa en substitució del rus i a través del Marroc i Espanya, però no necessàriament per la conca Mediterrània i directament, provoca una ventada que el deixa sol i abandonat. Novament. Però aquest cop no ho fa el franquisme, ni cap pervers govern de dretes. No, el culpable és el govern més d'esquerres de la història. I ho fa mig d'amagatotis i demostrant al planeta que és possible fer allò que vas dir que mai faries en cap cas i de la manera més descarada. Perquè la vida és dura. I per poder collar Putin, què importen unes 250 mil persones i els acords i compromisos pactats fins ara? Escolti, és que això és la política. Pura i dura. Si tens la desgràcia de ser moneda de canvi i tu ets la creu, llepes com un conill.

Dit d'una altra manera, el mateix govern que ara es bolca amb els ucraïnesos als aeroports i estacions de tren per acollir-los i, ràpidament, els hi troba allotjament i una vida, gira l'esquena als sahrauís, un poble que en un moment de la història recent va ser espanyol. I, per tant, podien dir “que pone en mi DNI?”. Però no és res personal. Si en algun moment donat la truita tombés i convingués putejar Mohammed VI per qualsevol interès global que fos, no pateixi que llavors als sahrauís no els faltaria de res.

Els interessos són els que marquen si ets un pària o un elegit. Això no ho tries. Si ets un desgraciat que vius en un lloc que no l'interessa a ningú o bé ets una peça a sacrificar a la partida del tauler mundial, la teva vida serà una merda, passaràs tota mena de penalitats i de misèries econòmiques i humanes i el teu poble tendirà a desaparèixer. I és així com un habitant de Kiïv que fuig de la guerra de sobte es troba a La Garriga i amb mitja família al seu país patint bombardejos, una persona que viu a Moscou és detinguda per ensenyar un paper en blanc i vagi vostè a saber què li passa i si el tornem a veure viu, un jove de Kazan apareix al front amb un uniforme de l'exèrcit rus sense saber per què mata gent com ell i una família de Al-Aaiun comprova com els han abandonat a mans del Marroc i adéu futur.

Cap d'ells (ni elles ni ellis) controla el seu destí. El decideixen uns senyors que mouen les ales en un despatx i provoquen el caos a l'altra punta del món.