És un dels debats de la setmana: eleccions sí o no? I, ho sento molt, però la meva resposta és una altra pregunta: eleccions, per fer què? És a dir, què haurien de solucionar unes eleccions que no pugui solucionar-se sense haver de fer-les?

La conjuntura actual neix, recordem-ho, d'una situació demencial. Fem memòria?

1/ Un jutge, amb el suport i escalf de l'Estat, s'inventa la llei i empresona uns polítics per uns delictes inexistents usant uns informes que podrien signar els germans Grimm però que signen les forces de seguretat d'aquest estat i que desmenteixen o bé les justícies de 5 països europeus o, en el cas de la malversació, la mateixa vicepresidenta del Gobierno empresonador.

2/ A continuació aquest mateix Gobierno tuneja a conveniència l'article 155 de la (sagrada) Constitució i l’aplica com li rota prenent-se unes atribucions que en cap cas són al redactat.

3/ I rematem la immensa estafa amb uns quants ministres d’aquell Gobierno dient-li a Carles Puigdemont que es presentés com a candidat si era valent. Home, aquí i a la Xina Popular, això és obrir una porta a l’expresident a tenir l’oportunitat de ser investit. Si no, no ho haurien dit, no? El problema és que llavors creien que l’unionisme guanyaria les eleccions. I no. Lògicament, atenent aquesta invitació, Puigdemont va prometre tornar. Qui va impedir el seu retorn va ser el Gobierno, torpedinant la seva investidura.

En aquell context, que era el de llavors i no el d'ara ni el d'aquí a dos mesos, la campanya indepe va anar, per tant, de restitució del Govern legítim. Lògicament. Eren unes eleccions convocades per Rajoy, en un moment sense Generalitat, ni Parlament, ni institucions i amb 9 persones a la presó i 7 a l'exili. Escolti, ¿algú hauria entès que llavors es fes una campanya que no fos exigir la restitució? I algú entén que no es prometés que si es guanyaven les eleccions, es recuperaria el govern legítim? Quina hauria d'haver estat la campanya, torno a dir, en aquell context? Els presos i els exiliats que espavilin que ja són grandets i ens oblidem de tot el que està passant? No, oi?

Total, que ara som on som i es planteja que les eleccions serien la solució a la situació. Va, fem-les. Quins resultats hi hauria? Doncs els mateixos, si fa o no fa. Som davant de dos blocs consolidats i amb uns suports que no canviaran de bàndol. Per tant, unes eleccions servirien per remenar els vots entre els partits de cada banda però no farien pujar ni els del sí ni els del no. O sigui, seríem al mateix lloc que ara.

Ah no, és que les eleccions no anirien de resultats sinó de “dir la veritat”, la veritat d'ara. Home (i dona) jo soc molt partidari de dir-la i la reclamo des de fa temps, però si ara es comencés a dir “la veritat”, algú creu que els resultats electorals serien molt diferents als actuals? I em refereixo als dels dos blocs en conjunt. Jo crec que no.

Una altra cosa és, què és exactament la veritat? ¿Vostè quan veu un anunci de colònia on li proposen un món de fantasia, vostè es compra la colònia pensant que allò és real o fa veure que s'ho creu sabent que allò no passarà? I quan vostè va a un parc d'atraccions i a la porta el saluda Mickey Mouse en persona, ¿vostè pensa que aquell és realment el senyor Mouse, o vostè el saluda amablement sabent que a dins hi ha un senyor (o una senyora) que s'està rostint de calor per un sou de mileurista i fa veure que es creu que aquell individu és realment en Mouse?

Doncs en política i amb la veritat passa igual. I em sembla molt bé demanar que certs partits diguin la veritat, però posats a fer, millor que la diguin tots, no? Fa com més il·lusió, no troba? Una cosa diferent és que per dir la veritat calgui fer eleccions. Només hi pot haver veritat si hi ha eleccions? No caldria exigir la veritat en general i cada dia?