Hola, em dic Pep Tabàrnia i, com el meu propi nom indica, soc partidari de la unitat indivisible d'Espanya, penso que els indepes van donar un cop d'estat que va posar en perill la convivència i considero que els seus responsables han de podrir-se a la presó.

Escric la present carta perquè vull compartir públicament el meu desconcert més absolut. I la meva desmoralització. Jo seguia el judici per veure com destrossàvem els colpistes i les seves mentides. I després de veure tot el que hi ha passat fins ara, tinc la sensació que m'han deixat sol. Ei, però no m'han deixat sol els colpistes, no sinó... ELS MEUS!!!

Vostè ha vist els fiscals? O millor dit, els ha sentit? Ha sentit les preguntes que els han fet als sediciosos? Més que destrals afilades eren ossets de Mimosin. Però si els han permès que es llueixin parlant de drets civils i de democràcia. Però si els hem convertit en herois i, el que és pitjor, en líders!!! Nosaltres havíem d'enfonsar-los en la misèria demostrant que són uns violents tumultuosos que van intentar subvertir la legalitat i hem creat uns referents socials. I no només per als indepes!!! Però, això què és?

I què me'n diu de l'advocada de l'Estat? Ella afirma que està preocupada per les crítiques dels mitjans, però qui està preocupat de veritat soc jo. I molt. En comptes d'anar a totes, de colgar-los de proves i més proves de les seves malifetes, els ha fet unes preguntes de P4. Escolti, jo vull sang, jo vull fetge, jo vull tota l'artilleria funcionant a ple rendiment. I el que ha tret ha estat una bosseta de cotilló amb espanta-sogres, serpentines, confeti i un barret amb una goma. ¿On són les proves que han de fer que els colpistes es podreixin a la presó, eing?  

I no me'n parli del Rajoy, la Soraya i en Zoido. Ni me'ls esmenti perquè en aquest tema vaig molt calentet. PERÒ MOOOLT! Davant d'una rebel·lió tumultuària violenta i insurreccional per destruir la democràcia que vam donar-nos entre tots, resulta que cap dels tres va donar cap ordre, cap dels tres va fer res, cap dels tres va decidir res i cap dels tres sap quines mesures es van prendre per acabar amb el cop d'estat.

Catalunya en guerra. Catalunya en flames. Catalunya llançant cons a la policia, i de manera flàccida, que encara sap més greu. Els Mossos demanant armes de guerra i llançagranades nuclears per poder assassinar qui no pensi com el supremacista Torra i el fugit Puigdemont, que mentre els seus companys a qui va abandonar són a la presó, ell es passa el dia menjant llagosta i xuixos de crema. La Guàrdia Civil i les secretàries judicials havent de fugir de la turba assassina escalant murs de terrats... però no murs normals sinó murs de 3.000 metres (o més). Correus electrònics on es diu que sobretot no hi hagi violència, cosa que vol dir que la volien provocar. Sis mil cotxes de la Guàrdia Civil incendiats amb els agents a dins. I nosequantescosesmes... I en Rajoy, la Soraya i en Zoido mirant-s'ho al programa de l’Ana Rosa. Esclar que no van trobar ni una puta urna, si estaven veient la tele!!!

¡És que ara Rajoy diu que no hi va haver cap referèndum i van votar més de dos milions i mig de persones, que jo els vaig veure! ¡És que ara Soraya diu que no hi va haver independència, quan tothom va veure que va ser un cop d'estat violent. ¡És que ara en Zoido diu que, en comptes de comandar personalment la resposta a la insurrecció violenta per derrocar l'ordre constitucional, ell va delegar en no-sap-ben-bé-qui, però li sona que potser la culpa és d'un bidell del ministeri.

Però esperi, que no he acabat. Em falta repassar els de Vox. Van estar dies i dies callats i jo esperava que quan obrissin la boca fos per destruir els traïdors a còpia de proves irrefutables de la seva maldat (de la dels traïdors). I què han fet? Preguntetes de la senyoreta Pepis! On és la seva testosterona? On són les seves gònades ben posades? On són aquells mascles que es vesteixen pels peus? On és la seva virilitat?

Ens han abandonat! Tots. Estem sols. Vostè i jo. Perdó, què diu? Ah, que vostè no en vol saber res... Bé, doncs llavors estic completament sol. I no descarto deixar de fer-me cas...