Vicent Sanchis, director de TV3, ha entrevistat aquest diumenge a la nit Inés Arrimadas, cap de l'oposició i líder del partit més votat a les últimes eleccions nacionals. Al final més que una entrevista ha estat un debat que en alguns moments ha derivat en discussió.
L'entrevista no era fàcil per a cap dels dos perquè els hooligans d'un bàndol van demanar-ne el boicot i els que no l'han boicotejat i l'han vist desitjaven canya. Molta canya. “Cal desmuntar les mentides de Ciutadans”, clamàvem aquests a Twitter. Els hooligans de l'altre bàndol també desitjaven molta canya i clamaven contra “aquest entrevistador que no pregunta i que ha vingut a discutir amb agressivitat”.
Al final ha estat una hora i set minuts d’entrevista-debat-discussió en què tothom esperava el moment en què sortiria el tema de TV3. O sigui, tots sabíem que la cosa aniria transitant per diversos temes fins que, en un moment o altre, apareixeria TV3 com a tema de conversa. I que quan això passés saltarien espurnes. I això ha succeït 47 minuts després del bona nit inicial. Ara hi anirem, abans comentar algun detallet previ.
Arrimadas ha volgut transmetre puresa i netedat i per això ha aparegut amb top i americana blanca. Cert que duia pantalons negres, però al 99% dels plans televisius els pantalons no es veuen. I quan es veuen en plans generals, ofereixen elegància, sobretot en un plató com el d'avui on hi predominaven els colors vermells al fons.
En un full força gruixut, i no pas en un foli, Arrimadas hi duia les famoses frases dels famosos articles del president Quim Torra. Això indica que tant sí com no, ella tenia previst citar-les. La duresa del suport era perquè volia evitar la inconsistència d'un full normal a l'hora de llegir el contingut i l'objectiu era usar-lo a manera dels targetons que usen els presentadors per guardar-hi els seus apunts.
Abans de sortir el tema TV3 (sí, sí, ara hi vaig) han parlat del 155, de si la societat catalana està fracturada o no, de la vaga de metges de final de mes (que l'ha tret Arrimadas, com ja va treure'l dimecres durant la compareixença del president i a la posterior sessió de control), d’Altsasu i dels vots que allà té Ciutadans i del nou finançament, qüestió en la qual han estat d'acord en una cosa: s'hauria d'haver reformat abans. Han estat moments en que l'un i l'altra no es deixaven acabar les frases i hi havia tan poques pauses que cada minut hi havia més paraules que temps per dir-les. Més síl·labes que segons per poder expressar-les. Però, insisteixo, això ha estat l'aperitiu i era qüestió de temps que aparegués el plat fort del menú.
Arrimadas ja ho havia insinuat uns minuts abans quan, hàbilment, ha deixat anar que TV3 entrevista etarres. Però la cosa ha començat de veritat quan ha dit que la televisió pública parla d'exiliats i no ho són. A partir d'aquí hem entrat en tot allò de si la cadena menteix o no, de si manipula o no, de si molts catalans han deixat o no de mirar TV3 per culpa dels seu partidisme... Bé, el de sempre.
El que no esperàvem és que Vicent Sanchis tingués tan clar que aquest tema sortiria com per tenir preparada la famosa piulada que va fer Albert Rivera sobre una pintada apareguda a la persiana de la botiga dels seus pares i la posterior piulada de Gabriel Rufián mostrant la foto sencera.
Com pot imaginar no s’han posat d'acord, com tampoc s’han posat d'acord quan han estat molts minuts parlant d’una traducció simultània a l’exalcalde de Medellín durant una taula rodona. Una situació que el 98% dels espectadors no tenien ni idea de què anava i, per tant, han seguit esmaperduts. Més perduts que esma, també s’ha de dir.
Han estat 20 minuts que han repetit el format que ja vam veure entre Lídia Heredia i Albert Rivera i que consisteix en que l’entrevista deriva a parlar de la cadena on es fa l’entrevista. I això és bo o dolent? Bé, la qüestió és que és. Si els uns fan aquestes acusacions i altres diuen que no són certes i això s’acaba convertint en una estratègia política més, és normal que en parlin, no? Ara bé, això interessa l’espectador no hooligan? No. I menys quan es repeteix més d’una vegada i no s’arriba a cap conclusió. Però al final els hooligans han pres la opinió pública, o sigui que no li veig gaire sortida al bucle.
L’esperança és que, tal com ha dit Vicent Sanchis al final de l’entrevista, hi haurà més ocasions de parlar amb la cap de l'oposició i seran unes bones oportunitats per parlar de projectes i ja no caldrà tornar a tocar aquest tema que ja ens ha quedat clar. Amb permís de l’exalcalde de Medellín.